Tanta tranquil·litat
al meu voltant...
un cranc perdut en les ones
arrossega la canya
al mig del riu
tanka de Dumitru D. Ifrim de Our Window (2009), traduït per Dan Costinaş
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!
Cites similars
La clau és la pau interior: si es té pau interior, els problemes externs no afectaran el profund sentit de pau i tranquil·litat. En aquest estat mental es poden afrontar les situacions amb raonament i tranquil·litat, mentre es manté la felicitat interior.
cita de Tenzin Gyatso
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!
Vaig enviar a la meva dona al mercat, i els fills a la guerra. Jo només volia llegir els diaris en pau i tranquil·litat!
aforisme de Ninus Nestorovic, traduït per Dan Costinaş
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!
Oh dol, assota'm
per a esclatar en cantúries.
Com una canya,
l'esperit meu té fibres
vibrants de caramella.
tanka de Llorenç Moyà Gilabert
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!
Europa no aconseguirà sobreviure sense immigració. No ens hauria de fer tanta por: totes les grans cultures va sorgir a partir de formes de mestissatge.
cita de Günter Grass
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!
Conillets a amagar
El cos és pesant. L’olor d’encens
t’enterboleix i et despertes en una església
plena de gent, al voltant d’un taüt.
Potser el teu germà...
Creus que somies, que els del teu voltant són fantasmes,
que del cor ressonen melodies d’adormir nadons,
i el rector dóna amb el seu encenser de les altures,
dalt del tot, fitant el cel.
No tingues por dels morts, ells no mosseguen
ni es mouen amb ostentació al seu entorn,
sinó que s’han aturat per algun temps,
retardant-se en cert pensament, només això.
És veritat que després d’açò ja no poden retornar
i estan ben ocults entre nosaltres,
com en el joc de conillets a amagar.
Qui busca a qui?
poesia de Andrei Langa, traduït per Pere Bessó
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!
Infància. L'únic paradís perdut.
aforisme de Valeriu Butulescu de Llot aurífer, traduït per Dan Costinaş
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!
Els records són les icones del temps perdut.
Mircea Eliade en La novel·la de l'adolescent miop (1928), traduït per Dan Costinaş
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!
Si plores per haver perdut el sol, les llàgrimes no et deixaran veure les estrelles.
cita de Rabindranath Tagore
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!
En un dels extrems del poble, al voltant de les cases baixes, un gos es queixava del fred i la soledat i, aixecant el morro cap al seu Déu, li donava una eloqüent opinió del món tal i com ell el veia.
John Steinbeck en La lluna s\'ha post (1942)
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!
Bons amics, bons llibres i la consciència tranquil·la; aquesta és la vida ideal.
cita de Mark Twain
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!
Ella estava aprenent, força tard, el que molta gent del seu voltant semblava haver sabut des de la infància: que la vida pot ser perfectament satisfactòria sense grans èxits.
cita de Alice Munro
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!
A l'estiu, el mal temps no és més que un canvi d'humor fugisser, superficial, del bon temps subjacent i fix, ben diferent del bon temps inestable i fluïd de l'hivern.
Marcel Proust en A la recerca del temps perdut (1910)
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!
Ella oferia als meus llavis el seu trist front, pàl·lid i marcit, que en aquella hora matinal apareixia encara despentinat i en el qual es transparentaven les vèrtebres com les puntes d'una corona d'espines o els grans d'un rosari.
Marcel Proust en A la recerca del temps perdut (1910)
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!
Quan un poble s’exalta és difícil calmar-lo; però quan està tranquil es difícil saber quan s’exaltarà.
cita de Jean de La Bruyére
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!
En la part de més a baix... s'hi ha de pintar una processó del capellà i els altres clergues que estaven fent els oficis per enterrar el senyor Gonzalo de Ruiz de Toledo, Senyor de la vila d'Orgaz, i van baixar sant Agustí i sant Esteve a enterrar el cos d'aquest cavaller, l'un tenint-li el cap i l'altre els peus posant-lo a la sepultura i fingint al voltant molta gent que estava mirant i sobre tot això s'ha de fer un cel obert de glòria...
cita de El Greco (1586)
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!
Renaixement
Sempre et despertes en els ulls d’altres,
el pols de la terra minva a la nit.
Les creus es transformen en arbres,
nius amb ous de cucut entre les branques.
El rellotge bat d’amagatotis
en les parets d’argila trobat en gestació.
Els reis desperts busquen els servents al seu voltant,
tu – només les sabatilles d’anar per casa.
Fas referències directes als raigs zelosos
que provoquen esquerdes en terra.
Herbes atabalades i inquietes
pugen fins i tot a la cresta de les pedres funeràries.
Algú renaix, defalleix algun altre,
ocells en perill d’extinció.
poesia de Andrei Langa, traduït per Pere Bessó
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!
Excelsior
Vigila, esperit, vigila,
no perdis mai el teu nord,
no et deixis du’ a la tranquil·la
aigua mansa de cap port.
Gira, gira els ulls en l’aire,
no miris les platges roïns,
dóna el front an el gran aire,
sempre, sempre mar endins.
Sempre amb les veles suspeses,
del cel al mar transparent,
sempre entorn aigües esteses
que es moguin eternament.
Fuig-ne, de la terra innoble,
fuig dels horitzons mesquins:
sempre al mar, al gran mar noble;
sempre, sempre mar endins.
Fora terres, fora platja,
oblidat de tot regrés:
no s’acaba el teu viatge,
no s’acabarà mai més...
poesia de Joan Maragall (1895)
Afegit per anònim
Comentari! | Voteu! | Còpia!
Amor, adesiara sento mon pensament...
Amor, adesiara sento mon pensament
que un sacre horror l’assalta en sa tranquil·la via:
a l’un costat vas tu, la usada companyia;
però ens volta una turba pàl·lida i vehement.
Tàcites ombres, òrfenes de fesomia! L’alba
neix plena de records; d’elles, ni el nom se salva
de dins la mar udoladora del present.
Amor, elles amaren també, i de ventura
va ser llur pit desesperadament avar;
¿no sents —cendra tornà llur pit— el secular
heretatge de joia que dintre l’aire dura
difús? Les ombres vénen de llur estatge mort
no a pregar una minsa almoina de record,
ans a captar de llur tresor la dolça usura.
Amor, l’innúmer deute clama de dins l’abís!
Vivim dels juraments, els sospirs, les besades
infinites de tantes gèneres escolades!
També un dia la casa clara i el verd país
seran buits de nosaltres i sonors d’altres vides
ignorants que jo i tu, ombres engelosides,
en cada cosa amada ventem un flam d’encís.
poesia de Carles Riba (1919)
Afegit per anònim
Comentari! | Voteu! | Còpia!
Reincorporació
De matinada, a trenc d’alba, ets despertat,
estens damunt de tu el cobertor fet a una banda
a la nit com una roba innecessària.
La reentrada al cos s’esdevé lenta
o potser apressada, depén de l’impacte
que tingues amb les branques tremoloses de fora.
Mires, t’enjogasses en un escull de núvols
amb els raigs rars del sol, esbargits
per la pols voladora dels bemols.
Els verbs vius s’envolen i ixen al voltant
de la casa hieràtica junt a tu,
una volta amb els pares que marxen a eixarcolar.
Passes per senderes obscures, humides,
calcigues cards amagats entre les herbes
fins que se t’entumeixen les plantes dels peus.
Dolor i sendera, passos repetits, seguits
de respiració rítmica provocada per la feina,
mans de fata morgana que treballen.
D’ací cap allà comença la ceguesa solar,
fins que arriba l’hora del dinar compartit amb els pares
en el camp, a l’ombra d’una brisa de vent.
L’eixida del cos es fa de manera semblant,
de retorn per les mateixes senderes conegudes,
a l’abric del sol, quan et poses la roba de nit.
Llavors enfonses el cos entre els coixins,
recolzant la front fràgil per les altures
i esperant que una altra criatura hi entre.
poesia de Andrei Langa, traduït per Pere Bessó
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!
Els cignes salvatges de Coole
Els arbres mostren l’autummal bellesa,
els corriols del bosc són secs,
sota el foscant d’octubre l’aigua
un cel immòbil emmiralla;
damunt l’aigua que sobreïx entre les pedres
hi ha cinquanta-nou cignes.
Dinou tardors han vingut fins a mi
des que per primer cop els vaig comptar;
vaig veure, abans d’haver acabat del tot,
que tots de sobte s’enlairaven
i s’escampaven bo i girant en grans anells romputs
sobre les seves ales clamoroses.
He aixecat la mirada cap aqueixes brillants criatures,
i ara el meu cor és dolorit.
Tot ha canviat des que jo, escoltant al capvespre,
per primera vegada en aquest marge,
el ritme de campana de les ales damunt el cap,
petjava amb petges més lleugeres.
Encara infatigables, l’amant vora l’amant,
xipollegen pels freds
i amistosos corrents o escalen l’aire;
els seus cors no s’han envellit;
passió o conquesta, vaguen per on desitgen,
els acompanya encara.
Mes ara floten per l’aigua tranquil·la,
misteriosos, bells.
¿Entre quins joncs faran el niu,
vora quin llac o quin estany
delectaran els ulls dels homes quan em desperti un dia
per trobar que han volat molt lluny?
poesia de William Butler Yeats, traduït per Marià Villangómez i Llobet
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!