Ella oferia als meus llavis el seu trist front, pà l·lid i marcit, que en aquella hora matinal apareixia encara despentinat i en el qual es transparentaven les vèrtebres com les puntes d'una corona d'espines o els grans d'un rosari.
Marcel Proust en A la recerca del temps perdut (1910)
Afegit per Dan CostinaĹź
Comentari! | Voteu! | Còpia!
