Excelsior
Vigila, esperit, vigila,
no perdis mai el teu nord,
no et deixis du’ a la tranquil·la
aigua mansa de cap port.
Gira, gira els ulls en l’aire,
no miris les platges roïns,
dóna el front an el gran aire,
sempre, sempre mar endins.
Sempre amb les veles suspeses,
del cel al mar transparent,
sempre entorn aigües esteses
que es moguin eternament.
Fuig-ne, de la terra innoble,
fuig dels horitzons mesquins:
sempre al mar, al gran mar noble;
sempre, sempre mar endins.
Fora terres, fora platja,
oblidat de tot regrés:
no s’acaba el teu viatge,
no s’acabarà mai més...
poesia de Joan Maragall (1895)
Afegit per anònim
Comentari! | Voteu! | Còpia!
Cites similars
La mar: Concert per a clavecí i grans de sorra.
Dan Costinaş en L'Ombra del Mar (Umbra mării) (2011), traduït per Dan Costinaş
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia! | En anglès | En espanyol | En italià | En romanès
Cant Espiritual
Si el món ja és tan formós, Senyor, si es mira
amb la pau vostra a dintre de l’ull nostre,
què més ens podeu da’ en una altra vida?
Per’xò estic tan gelós dels ulls, i el rostre,
i el cos que m’heu donat, Senyor, i el cor
que s’hi mou sempre... i temo tant la mort!
Amb quins altres sentits me’l fareu veure,
aquest cel blau damunt de les muntanyes,
i el mar immens, i el sol que pertot brilla?
Deu-me en aquests sentits l’eterna pau
i no voldré més cel que aquest cel blau.
Aquell que a cap moment li digué «Atura’t»
sinó al mateix que li dugué la mort,
jo no l’entenc, Senyor; jo, que voldria
aturar tants moments de cada dia,
per fe’ls eterns a dintre del meu cor!...
O és que aquest «fe’ etern» és ja la mort?
Mes llavores, la vida, què seria?
Fóra l’ombra només del temps que passa,
la il·lusió del lluny i de l’a prop,
i el compte de lo molt, i el poc, i el massa,
enganyador, perquè ja tot ho és tot?
Tant se val! Aquest món, sia com sia,
tan divers, tan extens, tan temporal;
aquesta terra, amb tot lo que s’hi cria,
és ma pàtria, Senyor; i no podria
ésser també una pàtria celestial?
Home só i és humana ma mesura
per tot quant puga creure i esperar:
si ma fe i ma esperança aquí s’atura,
me’n fareu una culpa més enllà?
Més enllà veig el cel i les estrelles
i encara allí voldria ser-hi hom:
si heu fet les coses a mos ulls tan belles,
si heu fet mos ulls i mos sentits per elles,
per què aclucà’ls cercant un altre com?
Si per mi com aquest no n’hi haurà cap!
Ja ho sé que sou, Senyor; pro on sou, qui ho sap?
Tot lo que veig se vos assembla en mi...
Deixeu-me creure, doncs, que sou aquí.
I quan vinga aquella hora de temença
en què s’acluquin aquests ulls humans,
obriu-me’n, Senyó’, uns altres de més grans
per contemplar la vostra faç immensa.
Sia’m la mort una major naixença!
poesia de Joan Maragall (1910)
Afegit per anònim
Comentari! | Voteu! | Còpia!
Recordarem que hi ha alguna cosa que està succeint a Amèrica, que no estem tant dividits com la nostra política suggereix, que som un sol poble, que som una nació i que tots junts començarem el següent gran capítol de la història americana amb tres paraules que sonaran de costa a costa, del mar al mar enllà — Sí. Nosaltres. Podem.
cita de Barack Obama
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!
Un nen sempre pot ensenyar tres coses a un adult: a posar-se content sense motiu, a estar sempre ocupat amb alguna cosa i a saber exigir amb totes les seves forces allò que desitja.
cita de Paulo Coelho
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!
El secret de la felicitat no és fer sempre el que es vol sinó voler sempre el que es fa.
cita de Lev Tolstoi
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!
Elegia II
Súnion! T’evocaré de lluny amb un crit d’alegria,
tu i el teu sol lleial, rei de la mar i del vent:
pel teu record, que em dreça, feliç de sal exaltada,
amb el teu marbre absolut, noble i antic jo com ell.
Temple mutilat, desdenyós de les altres columnes
que en el fons del teu salt, sota l’onada rient,
dormen l’eternitat! Tu vetlles, blanc a l’altura,
pel mariner, que per tu veu ben girat el seu rumb;
per l’embriac del teu nom, que a través de la nua garriga
ve a cercar-te, extrem com la certesa dels déus;
per l’exiliat que entre arbredes fosques t’albira
súbitament, oh precís, oh fantasmal! i coneix
per ta força la força que el salva als cops de fortuna,
ric del que ha donat, i en sa ruïna tan pur.
poesia de Carles Riba
Afegit per anònim
Comentari! | Voteu! | Còpia!
No estic d'acord amb les teves idees, però defendre sempre el teu sagrat dret a expressar-les.
cita de Evelyn Beatrice Hall
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia! | En romanès
Realment, aquest mar és infinit! Deu tenir l'extensió del Mediterrani, o fins i tot de l’Atlàntic. Per què no?
Jules Verne en Viatge al centre de la Terra (1864)
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!
El mar ajunta les terres que ell mateix ha separat.
cita de Alexander Pope
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!
La glòria més important no és caure mai, sinó aixecar-se sempre.
cita de Nelson Mandela
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!
Quan escrigui un article, ha de seguir sempre l’ordre lògic: subjecte, verb, objecte. Sempre subjecte, verb, objecte. Si vol fer servir un adjectiu, pugi a la tercera planta i pregunti’m si és necessari.
cita de Georges Clemenceau
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!
Renaixement
Sempre et despertes en els ulls d’altres,
el pols de la terra minva a la nit.
Les creus es transformen en arbres,
nius amb ous de cucut entre les branques.
El rellotge bat d’amagatotis
en les parets d’argila trobat en gestació.
Els reis desperts busquen els servents al seu voltant,
tu – només les sabatilles d’anar per casa.
Fas referències directes als raigs zelosos
que provoquen esquerdes en terra.
Herbes atabalades i inquietes
pugen fins i tot a la cresta de les pedres funeràries.
Algú renaix, defalleix algun altre,
ocells en perill d’extinció.
poesia de Andrei Langa, traduït per Pere Bessó
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia! | En espanyol | En romanès
Una idea fixa sempre sembla una gran idea, no perquè és gran, sinó perquè omple tot el cervell.
cita de Jacinto Benavente y Martínez
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia! | En anglès | En espanyol | En romanès
Una idea fixa sempre sembla una gran idea, no perquè és gran, sinó perquè omple tot el cervell.
cita de Jacinto Benavente y Martínez
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!
La ciència sempre s'equivoca. Mai resol un problema sense crear-ne deu.
cita de George Bernard Shaw
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!
Sempre em quedo fascinat pels boscos. Em fan adonar-me que la fantasia de la natura és molt més gran que la meva pròpia. Encara tinc coses per aprendre.
cita de Günter Grass
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!
A la ciutat de Bombai
Mare de les ciutats per a mi,
Perquè al seu llindar hi vaig nàixer,
Entre les palmeres i la mar,
On esperen els vapors de l'extrem del món.
poesia de Rudyard Kipling (1894)
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!
Crec que si mirem sempre al cel acabarem tinguent ales.
cita de Gustave Flaubert
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!
Oda a Espanya
Escolta, Espanya, – la veu d’un fill
que et parla en llengua – no castellana:
parlo en la llengua – que m’ha donat
la terra aspra:
en’questa llengua – pocs t’han parlat;
en l’altra, massa.
T’han parlat massa – dels saguntins
i dels que per la pàtria moren:
les teves glòries – i els teus records,
records i glòries – només de morts:
has viscut trista.
Jo vull parlar-te – molt altrament.
Per què vessar la sang inútil?
Dins de les venes – vida és la sang,
vida pels d’ara – i pels que vindran:
vessada és morta.
Massa pensaves – en ton honor
i massa poc en el teu viure:
tràgica duies – a morts els fills,
te satisfeies – d’honres mortals,
i eren tes festes – els funerals,
oh trista Espanya!
Jo he vist els barcos – marxar replens
dels fills que duies – a que morissin:
somrients marxaven – cap a l’atzar;
i tu cantaves – vora del mar
com una folla.
On són els barcos. – On són els fills?
Pregunta-ho al Ponent i a l’ona brava:
tot ho perderes, – no tens ningú.
Espanya, Espanya, – retorna en tu,
arrenca el plor de mare!
Salva’t, oh!, salva’t – de tant de mal;
que el plo’ et torni feconda, alegre i viva;
pensa en la vida que tens entorn:
aixeca el front,
somriu als set colors que hi ha en els núvols.
On ets, Espanya? – no et veig enlloc.
No sents la meva veu atronadora?
No entens aquesta llengua – que et parla entre perills?
Has desaprès d’entendre an els teus fills?
Adéu, Espanya!
poesia de Joan Maragall (1898)
Afegit per anònim
Comentari! | Voteu! | Còpia!
Els cignes salvatges de Coole
Els arbres mostren l’autummal bellesa,
els corriols del bosc són secs,
sota el foscant d’octubre l’aigua
un cel immòbil emmiralla;
damunt l’aigua que sobreïx entre les pedres
hi ha cinquanta-nou cignes.
Dinou tardors han vingut fins a mi
des que per primer cop els vaig comptar;
vaig veure, abans d’haver acabat del tot,
que tots de sobte s’enlairaven
i s’escampaven bo i girant en grans anells romputs
sobre les seves ales clamoroses.
He aixecat la mirada cap aqueixes brillants criatures,
i ara el meu cor és dolorit.
Tot ha canviat des que jo, escoltant al capvespre,
per primera vegada en aquest marge,
el ritme de campana de les ales damunt el cap,
petjava amb petges més lleugeres.
Encara infatigables, l’amant vora l’amant,
xipollegen pels freds
i amistosos corrents o escalen l’aire;
els seus cors no s’han envellit;
passió o conquesta, vaguen per on desitgen,
els acompanya encara.
Mes ara floten per l’aigua tranquil·la,
misteriosos, bells.
¿Entre quins joncs faran el niu,
vora quin llac o quin estany
delectaran els ulls dels homes quan em desperti un dia
per trobar que han volat molt lluny?
poesia de William Butler Yeats, traduït per Marià Villangómez i Llobet
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia! | En anglès | En espanyol | En romanès