Cites similars: Els records són les icones...

Els records són les icones del temps perdut.

Mircea Eliade en La novel·la de l'adolescent miop (1928), traduït per Dan Costinaş
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!

Cites similars

A l'estiu, el mal temps no és més que un canvi d'humor fugisser, superficial, del bon temps subjacent i fix, ben diferent del bon temps inestable i fluïd de l'hivern.

Marcel Proust en A la recerca del temps perdut (1910)
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!

És un realista dels records de la realitat –i el temps retrobat–, cosa sensiblement diferent, sovint més complicada.

cita de Josep Pla
Afegit per Dan Costinaş
1 comentari - Comentari! | Voteu! | Còpia!

Ella oferia als meus llavis el seu trist front, pàl·lid i marcit, que en aquella hora matinal apareixia encara despentinat i en el qual es transparentaven les vèrtebres com les puntes d'una corona d'espines o els grans d'un rosari.

Marcel Proust en A la recerca del temps perdut (1910)
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!

Els rellotges maten el temps. El temps és mort sempre i quan està marcat per petits engranatges; només quan es para el rellotge el temps és viu.

cita de William Faulkner
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!

Infància. L'únic paradís perdut.

aforisme de Valeriu Butulescu de Llot aurífer, traduït per Dan Costinaş
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!

Amb fustes de records construïm les esperances.

cita de Miguel de Unamuno
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!

Si plores per haver perdut el sol, les llàgrimes no et deixaran veure les estrelles.

cita de Rabindranath Tagore
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!

Tanta tranquil·litat
al meu voltant...
un cranc perdut en les ones
arrossega la canya
al mig del riu

tanka de Dumitru D. Ifrim de Our Window (2009), traduït per Dan Costinaş
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!

Crec que ho fan per passar el temps, res més. Però el temps és massa gran, no pot ser omplert. Tot el que et submergeix en ell s'estira i es desintegra.

Jean-Paul Sartre en La Nàusea (1938)
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!

Un home que només hagués viscut un sol dia podria viure fàcilment cent anys tancat en una presó: tindria prou records per a no avorrir-se.

Albert Camus en L\'estrany (1942)
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!

El temps és molt lent per als que esperen, molt ràpid per als que tenen por, molt llarg per als que es lamenten, molt curt per als que festegen. Però, per als que estimen, el temps és eternitat.

Henry Van Dyke en Música i altres poemes (1904)
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!

Oda a Espanya

Escolta, Espanya, – la veu d’un fill
que et parla en llengua – no castellana:
parlo en la llengua – que m’ha donat
la terra aspra:
en’questa llengua – pocs t’han parlat;
en l’altra, massa.

T’han parlat massa – dels saguntins
i dels que per la pàtria moren:
les teves glòries – i els teus records,
records i glòries – només de morts:
has viscut trista.

Jo vull parlar-te – molt altrament.
Per què vessar la sang inútil?
Dins de les venes – vida és la sang,
vida pels d’ara – i pels que vindran:
vessada és morta.

Massa pensaves – en ton honor
i massa poc en el teu viure:
tràgica duies – a morts els fills,
te satisfeies – d’honres mortals,
i eren tes festes – els funerals,
oh trista Espanya!

Jo he vist els barcos – marxar replens
dels fills que duies – a que morissin:
somrients marxaven – cap a l’atzar;
i tu cantaves – vora del mar
com una folla.

On són els barcos. – On són els fills?
Pregunta-ho al Ponent i a l’ona brava:
tot ho perderes, – no tens ningú.
Espanya, Espanya, – retorna en tu,
arrenca el plor de mare!

Salva’t, oh!, salva’t – de tant de mal;
que el plo’ et torni feconda, alegre i viva;
pensa en la vida que tens entorn:
aixeca el front,
somriu als set colors que hi ha en els núvols.

On ets, Espanya? – no et veig enlloc.
No sents la meva veu atronadora?
No entens aquesta llengua – que et parla entre perills?
Has desaprès d’entendre an els teus fills?
Adéu, Espanya!

poesia de Joan Maragall (1898)
Afegit per anònim
Comentari! | Voteu! | Còpia!