Cites similars: Un vell estany Una granota...

Un vell estany
Una granota hi salta:
el so de l'aigua

Cites similars

Els cignes salvatges de Coole

Els arbres mostren l’autummal bellesa,
els corriols del bosc són secs,
sota el foscant d’octubre l’aigua
un cel immòbil emmiralla;
damunt l’aigua que sobreïx entre les pedres
hi ha cinquanta-nou cignes.

Dinou tardors han vingut fins a mi
des que per primer cop els vaig comptar;
vaig veure, abans d’haver acabat del tot,
que tots de sobte s’enlairaven
i s’escampaven bo i girant en grans anells romputs
sobre les seves ales clamoroses.

He aixecat la mirada cap aqueixes brillants criatures,
i ara el meu cor és dolorit.
Tot ha canviat des que jo, escoltant al capvespre,
per primera vegada en aquest marge,
el ritme de campana de les ales damunt el cap,
petjava amb petges més lleugeres.

Encara infatigables, l’amant vora l’amant,
xipollegen pels freds
i amistosos corrents o escalen l’aire;
els seus cors no s’han envellit;
passió o conquesta, vaguen per on desitgen,
els acompanya encara.

Mes ara floten per l’aigua tranquil·la,
misteriosos, bells.
¿Entre quins joncs faran el niu,
vora quin llac o quin estany
delectaran els ulls dels homes quan em desperti un dia
per trobar que han volat molt lluny?

El Danubi no és un riu, és una melodia d'aigua.

cita de Alejandro Casona
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!

Fotosíntesi

Si pogueres exhalar oxígen
amb totes les plantes collites alhora
per la boca arcaica de la fotosíntesi,
la terra entera oleria a ozon.

Així s'esdevé abans de ploure,
quan passa en marxa la gota rebel
i la pols intrusa salta a les bandes.

L'estil, com l'aigua, és millor com menys sap.

cita de Gustave Flaubert
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!

L'aigua que no corre fa un pantà; la ment que no treballa fa un ximple.

cita de Victor Hugo
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!

La vaca cega

Topant de cap en una i altra soca,
avançant d'esma pel camí de l'aigua,
se'n ve la vaca tota sola. És cega.
D'un cop de roc llançat amb mala traça
el vailet va buidar-li un ull, i en l'altre
se li ha posat un tel. La vaca és cega.
Ve a abeurar-se a la font com ans solia;
mes no amb el ferm posat d'altres vegades
ni amb ses companyes, no: ve tota sola.
Ses companyes, pels cingles, per les comes,
pel silenci dels prats i en la ribera,
fan dringar l'esquellot mentre pasturen
l'herba fresca a l'atzar... Ella cauria.
Topa de morro en l'esmolada pica
i recula afrontada... Però torna
i abaixa el cap a l'aigua i beu calmosa.
Beu poc, sens gaire set... Després aixeca
al cel, enorme, l'embanyada testa
amb un gran gesto tràgic; parpelleja
damunt les mortes nines, i se'n torna
orfe de llum, sota del sol que crema,
vacil.lant pels camins inoblidables,
brandant llànguidament la llarga cua.

poesia de Joan Maragall (15 agost 1893)
Afegit per anònim
Comentari! | Voteu! | Còpia!

La vida passa i la deixem passar com l'aigua del riu, i només ens adonem que manca quan falta.

cita de Grazia Deledda
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!

La riquesa és com l'aigua salada, com més es beu, més set produïx.

cita de Arthur Schopenhauer
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!

El cigne

Silent, sota el mirall dels llacs profunds i calms,
empeny l’ona el cigne amb els seus amples palmells,
i llisca. El plomissol dels seus flancs és semblant
a les neus de l’abril que amb el sol s’esllavissen;
però, ferm i d’un blanc mat, vibrant sota el zèfir,
sa gran ala el mena com un navili lent.
Redreça el seu bell coll per damunt dels canyissos,
el capbussa, el passeja estirat sobre l’aigua,
el corba graciós com un perfil d’acant,
i amaga el seu bec negre en sa sina esclatant.
Adés, al llarg dels pins, sojorn d’ombra i de pau,
serpenteja i, deixant que els espessos herbatges
segueixin rere seu com una cabellera,
camina amb tardívola i lànguida anadura.
La gruta on el poeta escolta allò que sent
i la deu que plora per un etern absent
li plauen, hi andareja: una fulla de salze
en silenci caiguda li frega l’espatlla.
Adés, es llença a pler i, lluny del bosc obscur,
superb, governant de la banda de l’atzur,
tria, per festejar-se la blancor que admira,
l’indret enlluernant a on el sol es mira.
Després, quan les vores de l’aigua ja no es veuen,
a l’hora que una forma és un espectre incert
i l’horitzó negreja amb un llarg traç vermell,
llavors que ni un jonc, ni un gladiol no belluguen,
que les reinetes en l’aire serè fressegen
i que la lluerna en el clar de lluna lluu,
l’ocell, al llac ombriu on sota seu titil.la
l’esplendor d’una nit làctia i violeta,
com un pitxer d’argent enmig de diamants,
dorm, el cap sota l’ala, entre dos firmaments.

I sense ser aventurera, he viscut com s'ha de viure: o sigui, perillosament. M'agrada i mai no sabreu fins a quin punt viure així, al mig del bosc, guardada per quatre persianes. Les bestioles del bosc encara corren més risc. Jo, en aquesta casa, hi visc com el peix a l'aigua i estic passant, a les meves velleses, una de les èpoques més felices de la meva vida. Moltes nits, ja us ho vaig dir, si m'adormo tard, llegint, abans de ficar-me al llit surto a l'esplanada i m'hi passejo.

Mercè Rodoreda en Carta a Joan Sales (6 desembre 1979)
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!

Feliç qui ha viscut dessota un cel estrany...

Uns wiegen lassen, wie
Aus schwankem Kahne der See.
HÖLDERLIN

Feliç qui ha viscut dessota un cel estrany,
i la seva pau no es mudava;
i qui d’uns ulls d’amor sotjant la gorga brava
no hi ha vist terrejar l’engany.

I qui els seus dies l’un per la vàlua de l’altre
estima, com les parts iguals
d’un tresor mesurat; i qui no va a l’encalç
del record que fuig per un altre.

Feliç és qui no mira enrera, on el passat,
insaciable que és, ens lleva
fins l’esperança, casta penyora de la treva
que la mort havia atorgat.

Qui tampoc endavant el seu desig no mena:
que deixa els rems i, ajagut
dins la frèvola barca, de cara als núvols, mut,
s’abandona a una aigua serena.

poesia de Carles Riba
Afegit per anònim
Comentari! | Voteu! | Còpia!

Hi ha qui no pot imaginar un món sense ocells; hi ha qui no pot imaginar un món sense aigua; pel que fa a mi, sóc incapaç d'imaginar un món sense llibres.

cita de Jorge Luis Borges
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!

Sang

Al poble on la sang és a punt de córrer
pels camins, als senderons, pels suburbis
des dels turons, cap al prat, a la vall,
pels barrancs abruptes i pels rierols.

Al poble on els àngels s’agiten en les fontanes
amb aigua verge, excavades en roca
davall de roures-guaites jurats per un rei
als camperols esgotats de suor al turó.

Escolta ara com es plany l’horitzó
de sang d’àngels embegut:
tapa la tomba amb forment d’un any,
perquè no isca la sang a la superfície.

poesia de Andrei Langa, traduït per Pere Bessó
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia! | En espanyol | En romanès

La vida és una respiració, una aspiració i una expiració.

El sexe és com una partida de mus: si no tens una bona parella... més et val tenir una bona mà.

cita de Mae West
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!

En principi semblava una nova classe de llum invisible. Era, d'una manera clara, una cosa nou, alguna cosa no registrat.

cita de Wilhelm Röntgen
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!

Vet aquí una vegada, hi havia una prostituta que es deia Maria. Espera un minut. "Hi havia una vegada", és com comencen totes les històries dels nens i nenes, i "prostituta" és una paraula per a adults. Com puc començar un llibre amb aquesta aparent contradicció?

¿És la present guerra una lluita per una pau justa i segura, o per un nou equilibri de poders? Hi ha d'haver no un equilibri de poders sinó una comunitat de poders; no rivalitats organitzades sinó una pau comuna organitzada.

cita de Woodrow Wilson
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!

Ell tenia una paraula, també. Amor, en deia. Però jo havia estat acostumat a les paraules durant molt temps. Sabia que aquella paraula era com les altres: una silueta que omplia una mancança; que quan el moment indicat arribés, no necessitaries una paraula si no fos per por o orgull.

cita de William Faulkner
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!

Excelsior

Vigila, esperit, vigila,
no perdis mai el teu nord,
no et deixis du’ a la tranquil·la
aigua mansa de cap port.

Gira, gira els ulls en l’aire,
no miris les platges roïns,
dóna el front an el gran aire,
sempre, sempre mar endins.

Sempre amb les veles suspeses,
del cel al mar transparent,
sempre entorn aigües esteses
que es moguin eternament.

Fuig-ne, de la terra innoble,
fuig dels horitzons mesquins:
sempre al mar, al gran mar noble;
sempre, sempre mar endins.

Fora terres, fora platja,
oblidat de tot regrés:
no s’acaba el teu viatge,
no s’acabarà mai més...

poesia de Joan Maragall (1895)
Afegit per anònim
Comentari! | Voteu! | Còpia!

Ca.Citatepedia®.net