L'aigua que no corre fa un pantà; la ment que no treballa fa un ximple.
cita de Victor Hugo
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!
Cites similars
T’ha enquimerat la gràcia fugitiva...
T’ha enquimerat la gràcia fugitiva
d’un desig i ara ets deserta, oh ment.
Ai soledat sense dolç pensament
i foll traüt sense paraula viva!
Però ¿què hi fa, si dins el teu oblit
la inquietud pregonament perdura?
Encara el goig sobre la carn s’atura
duent l’anunci d’algun cant no dit.
I ell és el foc sagrat que et perpetua
damunt les cendres del desolament;
no vulguis calma en ton oblit, oh ment,
oh folla que has gosat mirar-te nua.
poesia de Carles Riba (1919)
Afegit per anònim
Comentari! | Voteu! | Còpia!
Només hi ha una diferència entre un savi i un ximple.
cita de Diògenes
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!
Ningun ximple es queixa de ser-ho. No els ha d'anar tan malament.
cita de Noel Clarasó i Serrat
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!
La ment és com un paracaigudes, si no s'obre no serveix de res.
cita de Thomas Dewar
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!
La ploma és la llengua de la ment.
cita de Miguel de Cervantes Saavedra
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!
Ningú més que un mateix pot alliberar la seva ment de l’esclavitud.
cita de Bob Marley
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!
L'ull només veu allò que la ment està preparada per comprendre.
cita de Henri Bergson
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!
Rosencrantz: No us entenc, mon senyor.
Hàmlet: Me n'alegro: en l'orella del ximple hi dormen les paraules malicioses.
rèplica de Hàmlet, Acte quart, Escena 2, obra de William Shakespeare (1599), traduït per Magí Morera i Galícia
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!
Un savi obté més ús dels seus enemics que un ximple dels seus amics.
cita de Baltasar Gracián
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!
El Danubi no és un riu, és una melodia d'aigua.
cita de Alejandro Casona
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!
L'estil, com l'aigua, és millor com menys sap.
cita de Gustave Flaubert
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!
La riquesa és com l'aigua salada, com més es beu, més set produïx.
cita de Arthur Schopenhauer
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!
Un vell estany
Una granota hi salta:
el so de l'aigua
haiku de Matsuo Bashō (1686)
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!
Els cignes salvatges de Coole
Els arbres mostren l’autummal bellesa,
els corriols del bosc són secs,
sota el foscant d’octubre l’aigua
un cel immòbil emmiralla;
damunt l’aigua que sobreïx entre les pedres
hi ha cinquanta-nou cignes.
Dinou tardors han vingut fins a mi
des que per primer cop els vaig comptar;
vaig veure, abans d’haver acabat del tot,
que tots de sobte s’enlairaven
i s’escampaven bo i girant en grans anells romputs
sobre les seves ales clamoroses.
He aixecat la mirada cap aqueixes brillants criatures,
i ara el meu cor és dolorit.
Tot ha canviat des que jo, escoltant al capvespre,
per primera vegada en aquest marge,
el ritme de campana de les ales damunt el cap,
petjava amb petges més lleugeres.
Encara infatigables, l’amant vora l’amant,
xipollegen pels freds
i amistosos corrents o escalen l’aire;
els seus cors no s’han envellit;
passió o conquesta, vaguen per on desitgen,
els acompanya encara.
Mes ara floten per l’aigua tranquil·la,
misteriosos, bells.
¿Entre quins joncs faran el niu,
vora quin llac o quin estany
delectaran els ulls dels homes quan em desperti un dia
per trobar que han volat molt lluny?
poesia de William Butler Yeats, traduït per Marià Villangómez i Llobet
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!
La vida passa i la deixem passar com l'aigua del riu, i només ens adonem que manca quan falta.
cita de Grazia Deledda
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!
He arribat a la conclusió que un gran mestre és un gran artista i que n'hi han tan pocs com d'altres grans artistes. Podria ser que el gran mestre exerceixi la més gran de les arts ja que el seu suport es la ment i l'esperit humà.
cita de John Steinbeck
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!
La vaca cega
Topant de cap en una i altra soca,
avançant d'esma pel camí de l'aigua,
se'n ve la vaca tota sola. És cega.
D'un cop de roc llançat amb mala traça
el vailet va buidar-li un ull, i en l'altre
se li ha posat un tel. La vaca és cega.
Ve a abeurar-se a la font com ans solia;
mes no amb el ferm posat d'altres vegades
ni amb ses companyes, no: ve tota sola.
Ses companyes, pels cingles, per les comes,
pel silenci dels prats i en la ribera,
fan dringar l'esquellot mentre pasturen
l'herba fresca a l'atzar... Ella cauria.
Topa de morro en l'esmolada pica
i recula afrontada... Però torna
i abaixa el cap a l'aigua i beu calmosa.
Beu poc, sens gaire set... Després aixeca
al cel, enorme, l'embanyada testa
amb un gran gesto tràgic; parpelleja
damunt les mortes nines, i se'n torna
orfe de llum, sota del sol que crema,
vacil.lant pels camins inoblidables,
brandant llànguidament la llarga cua.
poesia de Joan Maragall (15 agost 1893)
Afegit per anònim
Comentari! | Voteu! | Còpia!
Hi ha qui no pot imaginar un món sense ocells; hi ha qui no pot imaginar un món sense aigua; pel que fa a mi, sóc incapaç d'imaginar un món sense llibres.
cita de Jorge Luis Borges
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!
El cigne
Silent, sota el mirall dels llacs profunds i calms,
empeny l’ona el cigne amb els seus amples palmells,
i llisca. El plomissol dels seus flancs és semblant
a les neus de l’abril que amb el sol s’esllavissen;
però, ferm i d’un blanc mat, vibrant sota el zèfir,
sa gran ala el mena com un navili lent.
Redreça el seu bell coll per damunt dels canyissos,
el capbussa, el passeja estirat sobre l’aigua,
el corba graciós com un perfil d’acant,
i amaga el seu bec negre en sa sina esclatant.
Adés, al llarg dels pins, sojorn d’ombra i de pau,
serpenteja i, deixant que els espessos herbatges
segueixin rere seu com una cabellera,
camina amb tardívola i lànguida anadura.
La gruta on el poeta escolta allò que sent
i la deu que plora per un etern absent
li plauen, hi andareja: una fulla de salze
en silenci caiguda li frega l’espatlla.
Adés, es llença a pler i, lluny del bosc obscur,
superb, governant de la banda de l’atzur,
tria, per festejar-se la blancor que admira,
l’indret enlluernant a on el sol es mira.
Després, quan les vores de l’aigua ja no es veuen,
a l’hora que una forma és un espectre incert
i l’horitzó negreja amb un llarg traç vermell,
llavors que ni un jonc, ni un gladiol no belluguen,
que les reinetes en l’aire serè fressegen
i que la lluerna en el clar de lluna lluu,
l’ocell, al llac ombriu on sota seu titil.la
l’esplendor d’una nit làctia i violeta,
com un pitxer d’argent enmig de diamants,
dorm, el cap sota l’ala, entre dos firmaments.
poesia de Sully Prudhomme, traduït per Jobuma
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!
I sense ser aventurera, he viscut com s'ha de viure: o sigui, perillosament. M'agrada i mai no sabreu fins a quin punt viure així, al mig del bosc, guardada per quatre persianes. Les bestioles del bosc encara corren més risc. Jo, en aquesta casa, hi visc com el peix a l'aigua i estic passant, a les meves velleses, una de les èpoques més felices de la meva vida. Moltes nits, ja us ho vaig dir, si m'adormo tard, llegint, abans de ficar-me al llit surto a l'esplanada i m'hi passejo.
Mercè Rodoreda en Carta a Joan Sales (6 desembre 1979)
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!