I sense ser aventurera, he viscut com s'ha de viure: o sigui, perillosament. M'agrada i mai no sabreu fins a quin punt viure així, al mig del bosc, guardada per quatre persianes. Les bestioles del bosc encara corren més risc. Jo, en aquesta casa, hi visc com el peix a l'aigua i estic passant, a les meves velleses, una de les èpoques més felices de la meva vida. Moltes nits, ja us ho vaig dir, si m'adormo tard, llegint, abans de ficar-me al llit surto a l'esplanada i m'hi passejo.
Mercè Rodoreda en Carta a Joan Sales (6 desembre 1979)
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!
No hi ha comentaris encara.