Cites similars: Rosencrantz: No us entenc, mon...

Rosencrantz: No us entenc, mon senyor.
Hàmlet: Me n'alegro: en l'orella del ximple hi dormen les paraules malicioses.

Cites similars

Poloni: Què llegiu, milord?
Hàmlet: Paraules, paraules, paraules.

Hàmlet: L'august Cèsar, ja mort i en pols tornat,
pot, per lliurar del vent, tapâ un forat.
I que eixa pols, que al món tingué frement,
recalci un mur per a lliurar del vent!

Cant Espiritual

Si el món ja és tan formós, Senyor, si es mira
amb la pau vostra a dintre de l’ull nostre,
què més ens podeu da’ en una altra vida?

Per’xò estic tan gelós dels ulls, i el rostre,
i el cos que m’heu donat, Senyor, i el cor
que s’hi mou sempre... i temo tant la mort!

Amb quins altres sentits me’l fareu veure,
aquest cel blau damunt de les muntanyes,
i el mar immens, i el sol que pertot brilla?
Deu-me en aquests sentits l’eterna pau
i no voldré més cel que aquest cel blau.

Aquell que a cap moment li digué «Atura’t»
sinó al mateix que li dugué la mort,
jo no l’entenc, Senyor; jo, que voldria
aturar tants moments de cada dia,
per fe’ls eterns a dintre del meu cor!...
O és que aquest «fe’ etern» és ja la mort?
Mes llavores, la vida, què seria?
Fóra l’ombra només del temps que passa,
la il·lusió del lluny i de l’a prop,
i el compte de lo molt, i el poc, i el massa,
enganyador, perquè ja tot ho és tot?

Tant se val! Aquest món, sia com sia,
tan divers, tan extens, tan temporal;
aquesta terra, amb tot lo que s’hi cria,
és ma pàtria, Senyor; i no podria
ésser també una pàtria celestial?
Home só i és humana ma mesura
per tot quant puga creure i esperar:
si ma fe i ma esperança aquí s’atura,
me’n fareu una culpa més enllà?
Més enllà veig el cel i les estrelles
i encara allí voldria ser-hi hom:
si heu fet les coses a mos ulls tan belles,
si heu fet mos ulls i mos sentits per elles,
per què aclucà’ls cercant un altre com?
Si per mi com aquest no n’hi haurà cap!
Ja ho sé que sou, Senyor; pro on sou, qui ho sap?
Tot lo que veig se vos assembla en mi...
Deixeu-me creure, doncs, que sou aquí.
I quan vinga aquella hora de temença
en què s’acluquin aquests ulls humans,
obriu-me’n, Senyó’, uns altres de més grans
per contemplar la vostra faç immensa.
Sia’m la mort una major naixença!

poesia de Joan Maragall (1910)
Afegit per anònim
Comentari! | Voteu! | Còpia!

Qui sap riure és senyor del món.

Primer fosser: Mala pesta pel foll truà! Un dia em va tirar al cap una ampolla de rin. Aqueixa pròpia calavera, senyor, fou la calavera de Yorick, el bufó del rei.

Hàmlet: Recordar-me de tu! Pobre fantasma! Sí! mentre tingui la memòria un seti en aquest món de torbació i deliris. Recordar-me de tu!

Hàmlet: Tracteu a cada u segons son mèrit, i qui s'escaparà del fuet?

El periòdic és una botiga en què es venen al públic les paraules del mateix color que les vol.

cita de Honoré de Balzac
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia! | En romanès

Hi ha moments on les paraules semblen buides i només les accions semblen grans. Aquest moment ha arribat, i en la Providència de Déu, Estats Units tornarà a tenir una oportunitat de mostrar al món que va néixer per salvar la humanitat.

cita de Woodrow Wilson
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!

És millor ser rei del teu silenci que esclau de les teves paraules.

cita de William Shakespeare
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!

Hàmlet: Fragilitat, ton nom és dona!

Hàmlet: Va el temps fora d'encaix. Fatal destí! per a encaixar-lo m'ha fet néixe' a mi.

Hàmlet: La resta és silenci.

Elegia II

Súnion! T’evocaré de lluny amb un crit d’alegria,
tu i el teu sol lleial, rei de la mar i del vent:
pel teu record, que em dreça, feliç de sal exaltada,
amb el teu marbre absolut, noble i antic jo com ell.
Temple mutilat, desdenyós de les altres columnes
que en el fons del teu salt, sota l’onada rient,
dormen l’eternitat! Tu vetlles, blanc a l’altura,
pel mariner, que per tu veu ben girat el seu rumb;
per l’embriac del teu nom, que a través de la nua garriga
ve a cercar-te, extrem com la certesa dels déus;
per l’exiliat que entre arbredes fosques t’albira
súbitament, oh precís, oh fantasmal! i coneix
per ta força la força que el salva als cops de fortuna,
ric del que ha donat, i en sa ruïna tan pur.

poesia de Carles Riba
Afegit per anònim
Comentari! | Voteu! | Còpia!

En la part de més a baix... s'hi ha de pintar una processó del capellà i els altres clergues que estaven fent els oficis per enterrar el senyor Gonzalo de Ruiz de Toledo, Senyor de la vila d'Orgaz, i van baixar sant Agustí i sant Esteve a enterrar el cos d'aquest cavaller, l'un tenint-li el cap i l'altre els peus posant-lo a la sepultura i fingint al voltant molta gent que estava mirant i sobre tot això s'ha de fer un cel obert de glòria...

cita de El Greco (1586)
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!

En un dels extrems del poble, al voltant de les cases baixes, un gos es queixava del fred i la soledat i, aixecant el morro cap al seu Déu, li donava una eloqüent opinió del món tal i com ell el veia.

John Steinbeck en La lluna s\'ha post (1942)
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!

Hàmlet: Vint mil ducats i més de dos mil ànimes no abastaran per aqueix bri de palla.

Totes les lleis són intents d’aproximar-se a les intencions de l’ordre moral universal que determina l’esdevenir comú i individual del món.

cita de Goethe
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!

A la ciutat de Bombai

Mare de les ciutats per a mi,
Perquè al seu llindar hi vaig nàixer,
Entre les palmeres i la mar,
On esperen els vapors de l'extrem del món.

poesia de Rudyard Kipling (1894)
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!

Hamlet: Viure, o no viure: la qüestió és aqueixa.

Ca.Citatepedia®.net

Cites similars

Cant Espiritual

Elegia II

A la ciutat de Bombai

Ca.Citatepedia^®.net