Cites similars: Reina: No parlis més, no...

Reina: No parlis més, no parlis més, o Hàmlet! Que els ulls em fas girar a dins de l'ànima, i hi miro taques de negror profunda que no es netejaran.

Cites similars

La veritat més profunda floreix des de l'amor més profund.

Hàmlet: Vint mil ducats i més de dos mil ànimes no abastaran per aqueix bri de palla.

Fantasma: Mes no són fets els eternals misteris per als oïts de carn i sang.

El vi entra a la boca...

El vi entra a la boca
I l'amor entra als ulls;
Això és tot el que sabem del cert
Alço la copa a la meva boca
I et miro, i sospir.

Qui no porta la bellesa dins de l'ànima no la trobarà enlloc.

cita de Noel Clarasó i Serrat
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia! | En espanyol | En romanès

Cap de les persones raonables vindrà a voler rentar les taques de tinta amb tinta, taques d'oli amb oli. Només la sang es renta diverses vegades amb sang.

cita de Bertha von Suttner
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!

Pensar no és res més que parlar-te a tu mateix per dins.

cita de Richard Feynman
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!

Hèrmia: Pro jo vull que el meu pare se’l miri amb els meus ulls.
Teseu: Són els teus ulls que l’han de veure amb el seu seny.

Renaixement

Sempre et despertes en els ulls d’altres,
el pols de la terra minva a la nit.

Les creus es transformen en arbres,
nius amb ous de cucut entre les branques.

El rellotge bat d’amagatotis
en les parets d’argila trobat en gestació.

Els reis desperts busquen els servents al seu voltant,
tu – només les sabatilles d’anar per casa.

Fas referències directes als raigs zelosos
que provoquen esquerdes en terra.

Herbes atabalades i inquietes
pugen fins i tot a la cresta de les pedres funeràries.

Algú renaix, defalleix algun altre,
ocells en perill d’extinció.

poesia de Andrei Langa, traduït per Pere Bessó
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia! | En espanyol | En romanès

La metàfora és molt més intel·ligent que qui la redacta, i succeeix el mateix en moltes altres coses. Tot té les seves profunditats. Qui té ulls ho veu tot en tots els objectes.

cita de Georg Christoph Lichtenberg, traduït per Raül Garrigasait
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!

Ulls meus, ulls que viviu goluts...

Ulls meus, ulls que viviu goluts damunt mon rostre;
per vosaltres la imatge d’Ella, dolça a servar,
és davallada al cor, i llum tan pia hi fa
que ja no hi val l’or d’aquest sol que és glòria vostra.

¿Com la carnal recança del goig que amb l’hora fuig
a la bella carn d’Ella us té oberts encara,
si veure-la caduca i fonedissa amara
tot pensament d’amor amb metzina d’enuig?

Ulls meus, closos em fóssiu amb porta de tenebra,
i el vostre esguard girat endins, de cara al cor,
portant a la fidel imatge que no mor,
i a l’adoració que l’estreny, i a la febre,

aquesta coneixença tan viva del sentit,
tan corporal, però ja lliure de paüra:
la mort faria de la bella carn pastura
sense que en tremolés la imatge dins mon pit.

poesia de Carles Riba (1919)
Afegit per anònim
Comentari! | Voteu! | Còpia!

Hàmlet: Fragilitat, ton nom és dona!

Hàmlet: Va el temps fora d'encaix. Fatal destí! per a encaixar-lo m'ha fet néixe' a mi.

Res era teu més enllà dels pocs centímetres cúbics dins del teu crani.

George Orwell en 1984 (1949)
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!

Hàmlet: Tracteu a cada u segons son mèrit, i qui s'escaparà del fuet?

Hàmlet: La resta és silenci.

Rosencrantz: No us entenc, mon senyor.
Hàmlet: Me n'alegro: en l'orella del ximple hi dormen les paraules malicioses.

En la música és per ventura on l'ànima s'apropa més a la gran fi pel qual lluita quan se sent inspirada pel sentiment poètic: la creació de la bellesa sobrenatural.

cita de Edgar Allan Poe
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!

Hàmlet: Recordar-me de tu! Pobre fantasma! Sí! mentre tingui la memòria un seti en aquest món de torbació i deliris. Recordar-me de tu!

Cant Espiritual

Si el món ja és tan formós, Senyor, si es mira
amb la pau vostra a dintre de l’ull nostre,
què més ens podeu da’ en una altra vida?

Per’xò estic tan gelós dels ulls, i el rostre,
i el cos que m’heu donat, Senyor, i el cor
que s’hi mou sempre... i temo tant la mort!

Amb quins altres sentits me’l fareu veure,
aquest cel blau damunt de les muntanyes,
i el mar immens, i el sol que pertot brilla?
Deu-me en aquests sentits l’eterna pau
i no voldré més cel que aquest cel blau.

Aquell que a cap moment li digué «Atura’t»
sinó al mateix que li dugué la mort,
jo no l’entenc, Senyor; jo, que voldria
aturar tants moments de cada dia,
per fe’ls eterns a dintre del meu cor!...
O és que aquest «fe’ etern» és ja la mort?
Mes llavores, la vida, què seria?
Fóra l’ombra només del temps que passa,
la il·lusió del lluny i de l’a prop,
i el compte de lo molt, i el poc, i el massa,
enganyador, perquè ja tot ho és tot?

Tant se val! Aquest món, sia com sia,
tan divers, tan extens, tan temporal;
aquesta terra, amb tot lo que s’hi cria,
és ma pàtria, Senyor; i no podria
ésser també una pàtria celestial?
Home só i és humana ma mesura
per tot quant puga creure i esperar:
si ma fe i ma esperança aquí s’atura,
me’n fareu una culpa més enllà?
Més enllà veig el cel i les estrelles
i encara allí voldria ser-hi hom:
si heu fet les coses a mos ulls tan belles,
si heu fet mos ulls i mos sentits per elles,
per què aclucà’ls cercant un altre com?
Si per mi com aquest no n’hi haurà cap!
Ja ho sé que sou, Senyor; pro on sou, qui ho sap?
Tot lo que veig se vos assembla en mi...
Deixeu-me creure, doncs, que sou aquí.
I quan vinga aquella hora de temença
en què s’acluquin aquests ulls humans,
obriu-me’n, Senyó’, uns altres de més grans
per contemplar la vostra faç immensa.
Sia’m la mort una major naixença!

poesia de Joan Maragall (1910)
Afegit per anònim
Comentari! | Voteu! | Còpia!

Ca.Citatepedia®.net

Cites similars

El vi entra a la boca...

Renaixement

Ulls meus, ulls que viviu goluts...

Cant Espiritual

Ca.Citatepedia^®.net