El que no puc crear, no ho entenc.
cita de Richard Feynman
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!
Cites similars
Crear és viure dues vegades.
cita de Albert Camus
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!
Rosencrantz: No us entenc, mon senyor.
Hàmlet: Me n'alegro: en l'orella del ximple hi dormen les paraules malicioses.
rèplica de Hàmlet, Acte quart, Escena 2, obra de William Shakespeare (1599), traduït per Magí Morera i Galícia
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia! | En anglès | En espanyol | En romanès
La televisió fa la mateixa feina que en d’altres temps ha fet la religió: crear conformitats.
cita de Manuel de Pedrolo
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!
No és poeta aquell qui no ha sentit la temptació de destruir o crear un altre llenguatge.
cita de Octavio Paz
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!
La ciència sempre s'equivoca. Mai resol un problema sense crear-ne deu.
cita de George Bernard Shaw
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!
És dubtós que el gènere humà assoleixi crear un enigma que el mateix enginy humà no resolgui.
cita de Edgar Allan Poe
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!
Quina altra cosa puc fer que no sigui escriure i somiar?
cita de Jorge Luis Borges
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!
Puc fer un general en cinc minuts, però un bon cavall és difícil de reemplaçar.
cita de Abraham Lincoln
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia! | En anglès | En espanyol | En romanès
Si puc triar entre la pena i res, em quedo amb la pena.
cita de William Faulkner
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!
Puc recordar quan l'aire era pur i el sexe era brut.
cita de George Burns
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!
Creure: significa creure en les mentides d'un mateix. I puc dir que agraeixo que vaig rebre aquesta lliçó d'hora.
cita de Günter Grass
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!
A mi la feina m' agrada, em fascina. Puc passar-me hores senceres assegut mirant-la.
Jerome K. Jerome en Tres Homes Dins D'una Barca (1889)
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia! | En anglès | En espanyol | En italià | En romanès
Si dos individus estan sempre d'acord en tot, puc assegurar que un dels dos pensa per tots dos.
cita de Sigmund Freud
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!
Encara que pugui semblar una cabriola verbal, us puc assegurar que en tots els meus contes hi ha una càrrega autobiogràfica, tot el que explico m'ha passat a mi d'una manera o altra, a vegades mirant cap endins, a vegades mirant cap enfora. Si ho explicava a dretes, potser no em creurien.
cita de Pere Calders
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!
Vet aquí una vegada, hi havia una prostituta que es deia Maria. Espera un minut. "Hi havia una vegada", és com comencen totes les històries dels nens i nenes, i "prostituta" és una paraula per a adults. Com puc començar un llibre amb aquesta aparent contradicció?
Paulo Coelho en Onze minuts (2003)
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia! | En anglès | En espanyol | En romanès
L'oda infinita
Tinc una oda començada
que no puc acabar mai:
dia i nit me l’ha dictada
tot quant canta en la ventada,
tot quant brilla per l’espai.
Va entonar-la ma infantesa
entre ensomnis d’amor pur;
decaiguda i mig malmesa,
joventut me l’ha represa
amb compàs molt més segur.
De seguida amb veu més forta
m’han sigut dictats nous cants;
pro cada any que el temps s’emporta
veig una altra esparsa morta
i perduts els consonants.
Ja no sé com començava
ni sé com acabarà,
perquè tinc la pensa esclava
d’una força que s’esbrava
dictant-me-la sens parar.
I aixís sempre a la ventura,
sens saber si lliga o no,
va enllaçant la mà insegura
crits de goig, planys d’amargura,
himnes d’alta adoració.
Sols desitjo per ma glòria
que, si algú aquesta oda sap,
al moment en què jo mòria,
me la digui de memòria
mot per mot, de cap a cap.
Me la digui a cau d’orella,
esbrinant-me, fil per fil,
de la ignota meravella
que a la vida ens aparella
el teixit ferm i subtil.
I sabré si en lo que penses
—oh poeta extasiat!—
hi ha un ressò de les cadences
de l’ocell d’ales immenses
que nia en l’eternitat.
poesia de Joan Maragall (1888)
Afegit per anònim
Comentari! | Voteu! | Còpia!
Cant Espiritual
Si el món ja és tan formós, Senyor, si es mira
amb la pau vostra a dintre de l’ull nostre,
què més ens podeu da’ en una altra vida?
Per’xò estic tan gelós dels ulls, i el rostre,
i el cos que m’heu donat, Senyor, i el cor
que s’hi mou sempre... i temo tant la mort!
Amb quins altres sentits me’l fareu veure,
aquest cel blau damunt de les muntanyes,
i el mar immens, i el sol que pertot brilla?
Deu-me en aquests sentits l’eterna pau
i no voldré més cel que aquest cel blau.
Aquell que a cap moment li digué «Atura’t»
sinó al mateix que li dugué la mort,
jo no l’entenc, Senyor; jo, que voldria
aturar tants moments de cada dia,
per fe’ls eterns a dintre del meu cor!...
O és que aquest «fe’ etern» és ja la mort?
Mes llavores, la vida, què seria?
Fóra l’ombra només del temps que passa,
la il·lusió del lluny i de l’a prop,
i el compte de lo molt, i el poc, i el massa,
enganyador, perquè ja tot ho és tot?
Tant se val! Aquest món, sia com sia,
tan divers, tan extens, tan temporal;
aquesta terra, amb tot lo que s’hi cria,
és ma pàtria, Senyor; i no podria
ésser també una pàtria celestial?
Home só i és humana ma mesura
per tot quant puga creure i esperar:
si ma fe i ma esperança aquí s’atura,
me’n fareu una culpa més enllà?
Més enllà veig el cel i les estrelles
i encara allí voldria ser-hi hom:
si heu fet les coses a mos ulls tan belles,
si heu fet mos ulls i mos sentits per elles,
per què aclucà’ls cercant un altre com?
Si per mi com aquest no n’hi haurà cap!
Ja ho sé que sou, Senyor; pro on sou, qui ho sap?
Tot lo que veig se vos assembla en mi...
Deixeu-me creure, doncs, que sou aquí.
I quan vinga aquella hora de temença
en què s’acluquin aquests ulls humans,
obriu-me’n, Senyó’, uns altres de més grans
per contemplar la vostra faç immensa.
Sia’m la mort una major naixença!
poesia de Joan Maragall (1910)
Afegit per anònim
Comentari! | Voteu! | Còpia!