La superstició porta mala sort.
Umberto Eco en El pèndol de Foucault (1988)
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia! | En anglès | En espanyol | En romanès
Cites similars
Molts creuen que tenir talent és una sort; ningú no creu que la sort pot ser qüestió de tenir talent.
cita de Jacinto Benavente y Martínez
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!
La posteritat és una superstició de minories.
cita de Anatole France
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!
Tenim la sort de viure en una època en què el benestar social i l'ajuda humanitària són reconeguts no només com desitjables, sinó com a necessaris. Tinc la sort de viure en una època en que el destí dels presos de consciència de qualsevol lloc ha esdevingut la preocupació de pobles de tot arreu, una època en que la democràcia i els drets humans són àmpliament, encara que no universalment, acceptats com un dret natural de tots.
cita de Aung San Suu Kyi
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!
Perquè no es tracta amb el sol, fa mala cara el mussol.
cita de Albert Llanas
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!
Vaig arribar a la conclusió de que la mala lletra ha de ser considerada com un signe d'una educació imperfecta.
cita de Mahatma Gandhi
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!
La gent sovint em recorda que sóc molt afortunat. La sort només és important si tens l'oportunitat de vendre't en el moment oportú.
cita de Frank Sinatra
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!
De cap manera mereixia sense culpa meva ser després expulsat i llançat d'aquesta sort.
El Greco en Carta a Alexandre Farnese (6 juliol 1572)
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!
Vostè ha de dir als joves quina sort van tenir de néixer en aquest meravellós país que és Itàlia.
cita de Rita Levi-Montalcini
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!
Qui no porta la bellesa dins de l'ànima no la trobarà enlloc.
cita de Noel Clarasó i Serrat
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia! | En espanyol | En romanès
El pensament religiós és l'intent de trobar una sortida allà on no hi ha cap porta.
cita de Albert Einstein
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!
Primer fosser: Mala pesta pel foll truà! Un dia em va tirar al cap una ampolla de rin. Aqueixa pròpia calavera, senyor, fou la calavera de Yorick, el bufó del rei.
rèplica de Hàmlet, Acte cinquè, Escena 1, obra de William Shakespeare (1599), traduït per Magí Morera i Galícia
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia! | En anglès | En espanyol | En italià | En romanès
Quan una porta es tanca una altra s'obre.
cita de Miguel de Cervantes Saavedra
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!
El present és la porta del passat. Si ara no entens el present, ho entendràs en el futur?
cita de Jiddu Krishnamurti
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia! | En romanès
La crisi és la millor benedicció que pot succeir a persones i països perquè la crisi porta progressos.
cita de Albert Einstein
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!
La manera com es porta la dona i la manera com es vesteix hauria de promoure els següents tipus de paraules: modèstia, discreció, saviesa, bellesa, elegància i perfeccionament, però no sensualitat, luxe, extravagància.
cita de Paul Washer
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!
No vull la pau que no és comprensiva, vull la comprensió que porta la pau.
cita de Helen Keller
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!
Vostres ossos
Vaig a evitar la terra recentment cavada,
per no endinsar-me en les seues profunditats i tocar
els munts d’ossos que no són vostres.
Vaig a evitar la terra humida, així com si fos a l’abric
de les pastures peixides de les tenebres.
Acostar-me a les vores de les aigües
i ser a la porta amagada al capvespre,
lluny dels camins que duen a totes parts.
Que demà, però, he de partir
i de bell nou vaig a posar-me l’escut aixafat.
Per ací han fet marxa els caragols amb pas d’argent,
per allí han passat els germans-crancs
arrossegant els seus cossos truncats.
Per on tirar jo ara,
per a poder retornar als vostres ossos?
poesia de Andrei Langa, traduït per Pere Bessó
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia! | En espanyol | En romanès
La vaca cega
Topant de cap en una i altra soca,
avançant d'esma pel camí de l'aigua,
se'n ve la vaca tota sola. És cega.
D'un cop de roc llançat amb mala traça
el vailet va buidar-li un ull, i en l'altre
se li ha posat un tel. La vaca és cega.
Ve a abeurar-se a la font com ans solia;
mes no amb el ferm posat d'altres vegades
ni amb ses companyes, no: ve tota sola.
Ses companyes, pels cingles, per les comes,
pel silenci dels prats i en la ribera,
fan dringar l'esquellot mentre pasturen
l'herba fresca a l'atzar... Ella cauria.
Topa de morro en l'esmolada pica
i recula afrontada... Però torna
i abaixa el cap a l'aigua i beu calmosa.
Beu poc, sens gaire set... Després aixeca
al cel, enorme, l'embanyada testa
amb un gran gesto tràgic; parpelleja
damunt les mortes nines, i se'n torna
orfe de llum, sota del sol que crema,
vacil.lant pels camins inoblidables,
brandant llànguidament la llarga cua.
poesia de Joan Maragall (15 agost 1893)
Afegit per anònim
Comentari! | Voteu! | Còpia!
Ulls meus, ulls que viviu goluts...
Ulls meus, ulls que viviu goluts damunt mon rostre;
per vosaltres la imatge d’Ella, dolça a servar,
és davallada al cor, i llum tan pia hi fa
que ja no hi val l’or d’aquest sol que és glòria vostra.
¿Com la carnal recança del goig que amb l’hora fuig
a la bella carn d’Ella us té oberts encara,
si veure-la caduca i fonedissa amara
tot pensament d’amor amb metzina d’enuig?
Ulls meus, closos em fóssiu amb porta de tenebra,
i el vostre esguard girat endins, de cara al cor,
portant a la fidel imatge que no mor,
i a l’adoració que l’estreny, i a la febre,
aquesta coneixença tan viva del sentit,
tan corporal, però ja lliure de paüra:
la mort faria de la bella carn pastura
sense que en tremolés la imatge dins mon pit.
poesia de Carles Riba (1919)
Afegit per anònim
Comentari! | Voteu! | Còpia!
El Corb
Temps ha, en una nit d'oratge, mentre exhaust, sense coratge,
meditava el text insòlit d'uns savis i arcaics papers,
vaig abaltir-me i, somorta, l'armella del picaporta
colpí d'improvís la porta del meu isolat recés.
"Serà algú —vaig dir— que truca al portal del meu recés,
tan sols això i no res més."
Ah, tot en mi prou remembra que va ser en el fred desembre,
cada flam el tènue espectre semblava que al sòl perfés.
Trigava a venir l'aurora; treva pel mal que em devora
d'ençà que ha mort Leonora: era en va que l'implorés,
la resplendent que anomenen pel nom els àngels només,
i aquí baix, de nom, mai més.
I el trist cruixir de la fina seda de cada cortina
m'estremia i jo sentia terrors no soferts adés;
mes vaig calmar-me tot d'una repetint: "Potser és alguna
visita poc oportuna que vol entrar al meu recés,
algú que suplica entrada al portal del meu recés;
això deu ser i no res més.
Quiti de dubtes i alarma, llavors el cor se'm desarma:
"Dama o senyor —vaig dir—, imploro el vostre perdó, però és
que, abaltit, no distingia si algú suaument colpia,
tan feble era el truc que oïa, al portal del meu recés."
Això dit, obro la porta de bat a bat perquè entrés;
tan sols tenebres, res més.
Escrutant l'ombra a distància, sumit en pors i ignorància,
tramava somnis que l'home no crec que mai somiés;
tot era repòs, nit pura, intacta la calma obscura,
i el sol mot que algú murmura, jo el murmuro, i és, només,
el dolç nom de Leonora que em torna l'eco només.
Simplement això i res més.
De nou vaig tancar-me a casa, el cor convertit en brasa,
i, al cap de poc, algú truca, més fort, com si ja es frisés:
"Deu ser —em deia— alguna cosa colpint ma finestra closa;
caldrà esbrinar què es proposa, saber aquest misteri què és,
que el cor se'm calmi i que em deixi saber aquest misteri què és;
era el vent i no res més!"
Obro de sobte, i avança, gronxant-se i esbategant-se,
un Corb superb dels sants dies d'antany. Com si no em veiés,
no féu cap lleu reverència, ni el deturà ma presència,
s'encimbellà amb displicència al portal del meu recés,
s'encimbellà al bust de Pal•las del portal del meu recés;
va asseure-s'hi, no res més.
L'au negra arrencà un somriure del meu trist estil de viure
en veure'l aposentar-se amb aires tan greus i austers:
"No per xoll i cara aspriva, ets Corb d'anar a la deriva
per la plutònica riba, vell, espectral. ¿I quin és
—vaig dir-li—, en les platges fosques, el teu noble nom, quin és?"
Va respondre el Corb: "Mai més."
M'admira en extrem la feta que aquella au tan tan estrafeta,
si bé amb poc sentit parlava, repetís mots tan planers;
no sé de persona nada que hagi estat mai honorada
d'un ocell que prengui estada al portal del seu recés,
bèstia o ocell, a un bust que es trobi al portal del seu recés,
amb un nom tal com "Mai més".
Però sens mudar de jeia, dalt del plàcid bust, no deia
el Corb cap altra paraula, com si en ella es corvessés.
No res més, ni un gest de vida, fins que jo amb veu defallida
vaig dir: "Emprendrà la partida com d'altres amics adés;
ell demà emprendrà volada com els meus somnis adés."
Llavors va dir el Corb: "Mai més."
Corprès per una resposta proferida tan a posta,
vaig dir: "El que expressa deu ésser tan sols arreplec i excés
pres d'un amo a qui el Desastre no va perdre mai el rastre
fins que, enfonsat pel malastre, els seus cants fossin, només,
cants de llòbrega esperança, el greu recoble només
de 'Mai més, mai més, mai més.'"
Del meu trist estil de viure encara arrencà un somriure
l'au de banús; vaig asseure'm davant seu mentre a recés
d'apelfats coixins jo ordia fantasia amb fantasia,
pensant quin sentit tindria el que el vell Corb expressés,
desairós i abominable, què fóra allò que expressés
amb tant de grallar "Mai més".
Seia, mirava, pensava, mes ni un sol mot no adreçava
a l'ocell d'ulls que cremaven al fons del meu pit: molt més
viag afigurar-me encara decantant a pler la cara
damunt el coixí que amara el llum i el seu àvid bes,
i que Ella —coixí blau-grana que el llum consum bes a bes—
no podrà estrènyer mai més!
Crec que va espessir-se l'aire, que uns àngels volant al caire
de l'encatifat brandaven invisibles encensers.
"Míser —crido—, Déu t'envia, valent-se d'àngels, metgia
per la teva melangia —consol i aquest nepentés
per oblidar Leonora—: beu, oh beu el nepentés!"
Va respondre el Corb: "Mai més."
"Profeta, cosa execrable!, profeta, ocell o diable!,
sigui el Temptador o bé sigui la tempesta qui et llancés
en aquesta erma contrada, terra deserta, encantada,
llar que l'Horror té assetjada, t'ho imploro, és cert, digues, ho és:
a Judea es troba el bàlsam? T'ho imploro, és cert, digues, ho és?"
Va respondre el Corb: "Mai més."
"Profeta, cosa execrable!, tant si ets ocell com diable!,
digues, pels Cels que ens cobreixen, pel nostre Déu, si, després,
aquesta ànima afligida abraçarà en l'altra vida
l'estimada beneïda que entre els àngels viu només,
la radiant Leonora que entre els àngels viu només!"
Va respondre el Corb: "Mai més."
"Ocell o diabale, sigui aquest el mot que ens deslligui!",
vaig vociferar: "L'oratge espera el teu fosc regrés!
No deixis cap ploma en gatge del teu enganyós llenguatge,
deixa'm sol al meu estatge!, deixa el bust del meu recés!
El cor del teu bec deslliura'm!, deixa el bust del meu recés!"
Va respondre el Corb: "Mai més."
I el Corb de mi no es separa, seu encara, seu encara,
sobre el pàl•lid bust de Pal•las del portal del meu recés;
veig als seus ulls la parença d'un diable en somnolença,
el llum la seva ombra llença sobre el sòl ara i adés
i de l'ombra la meva ànima, que hi tremola ara i adés,
no es podrà aixecar —mai més!
poesia de Edgar Allan Poe (1845), traduït per Xavier Benguerel
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia! | En anglès | En espanyol | En italià | En romanès