Vostres ossos
Vaig a evitar la terra recentment cavada,
per no endinsar-me en les seues profunditats i tocar
els munts d’ossos que no són vostres.
Vaig a evitar la terra humida, així com si fos a l’abric
de les pastures peixides de les tenebres.
Acostar-me a les vores de les aigües
i ser a la porta amagada al capvespre,
lluny dels camins que duen a totes parts.
Que demà, però, he de partir
i de bell nou vaig a posar-me l’escut aixafat.
Per ací han fet marxa els caragols amb pas d’argent,
per allí han passat els germans-crancs
arrossegant els seus cossos truncats.
Per on tirar jo ara,
per a poder retornar als vostres ossos?
poesia de Andrei Langa, traduït per Pere Bessó
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!
