Senyora Page: Per castigar llibertíns d'aqueixa mena, y les innobles cobejances llurs, un parany no es una traició.
rèplica de Les alegres comares de Windsor, obra de William Shakespeare (1602), traduït per Josep Carner
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!
Cites similars
Oli i Sang
En tombes d'or i lapislátzuli
cossos d'homes i dones santificats
exsuden oli miraculós, fragància de viola.
Però sota denses càrregues d'argila trepitjada
jeuen cossos de vampirs plens de sang;
llurs sudaris són sangonosos, i llurs llavis, humits.
poesia de William Butler Yeats (1928), traduït per Joan Cerrato i Rosselló
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!
Tracta a una senyora com una dama i a una dama com una senyora.
cita de Frank Sinatra
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!
Nomenavas Aldonza Lorenzo, y á tal, li semblá bé darli 'l titol de senyora de sos pensaments; y cercantli un nom que no desdigués molt del seu, y que tirés y s'encaminés al de primpcesa y gran senyora, vingué a nomenarla Dolsinea del Tobós, puix d'allá era filla natural del Tobós: nom á son parer musich y original y tan significatiu com tots los demés que á n'ell y a sas cosas habia posat.
Miguel de Cervantes Saavedra en L'enginyós cavaller Don Quixot de la Manxa (1605), traduït per Eduart Tàmaro
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!
Eduqueu els xiquets i no serà necessari castigar els homes.
cita de Pitàgores
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!
Mai badallis davant d'una senyora.
cita de Frank Sinatra
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!
Sempre he imaginat que el paradís seria una mena de biblioteca.
cita de Jorge Luis Borges (1960)
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!
Primer fosser: Mala pesta pel foll truà! Un dia em va tirar al cap una ampolla de rin. Aqueixa pròpia calavera, senyor, fou la calavera de Yorick, el bufó del rei.
rèplica de Hàmlet, Acte cinquè, Escena 1, obra de William Shakespeare (1599), traduït per Magí Morera i Galícia
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!
Hamlet: Viure, o no viure: la qüestió és aqueixa.
rèplica de Hàmlet, Acte tercer, Escena 1, obra de William Shakespeare (1599), traduït per Magí Morera i Galícia
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!
Tul·li, en la primera disputació del seu Tusculà, diu que aprés que l’hom és mort, los seus amics no el ploren per tal que es pensen que no sia res, mas per ço com lo veen destituït e privat dels béns temporals; car si aqueixa opinió no era, no el ploraria algú. E açò ens dóna a sentir natura sens alguna raó o doctrina. Molt gran argument és natura jutjar tan grans coses de la immortalitat de l’ànima, com tothom ha tan gran cura de les coses esdevenidores aprés sa mort.
Bernat Metge en Lo somni (1399)
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!
El cant em mena, i animals estranys...
El cant em mena, i animals estranys
em volten purs, avesats a servir;
els reconec per fills del meu destí,
dolços al foc i fers als averanys.
Ja per la mort no em calen torsimanys:
és vida amunt que torna el meu camí;
si el que he après no fruitarà per mi,
el que he viscut no es comptarà per anys.
Sento absolut com el meu pas el món:
la llum revela el crit del cor pregon
i n’és la mida. ¿En què la saviesa
valdria? Folls actes meus que m’heu fet,
canilla ardent, us passo el magne plet;
i ens omplirem d’amor com d’una presa.
poesia de Carles Riba
Afegit per anònim
Comentari! | Voteu! | Còpia!
Feliç qui ha viscut dessota un cel estrany...
Uns wiegen lassen, wie
Aus schwankem Kahne der See.
HÖLDERLIN
Feliç qui ha viscut dessota un cel estrany,
i la seva pau no es mudava;
i qui d’uns ulls d’amor sotjant la gorga brava
no hi ha vist terrejar l’engany.
I qui els seus dies l’un per la vàlua de l’altre
estima, com les parts iguals
d’un tresor mesurat; i qui no va a l’encalç
del record que fuig per un altre.
Feliç és qui no mira enrera, on el passat,
insaciable que és, ens lleva
fins l’esperança, casta penyora de la treva
que la mort havia atorgat.
Qui tampoc endavant el seu desig no mena:
que deixa els rems i, ajagut
dins la frèvola barca, de cara als núvols, mut,
s’abandona a una aigua serena.
poesia de Carles Riba
Afegit per anònim
Comentari! | Voteu! | Còpia!
El cigne
Silent, sota el mirall dels llacs profunds i calms,
empeny l’ona el cigne amb els seus amples palmells,
i llisca. El plomissol dels seus flancs és semblant
a les neus de l’abril que amb el sol s’esllavissen;
però, ferm i d’un blanc mat, vibrant sota el zèfir,
sa gran ala el mena com un navili lent.
Redreça el seu bell coll per damunt dels canyissos,
el capbussa, el passeja estirat sobre l’aigua,
el corba graciós com un perfil d’acant,
i amaga el seu bec negre en sa sina esclatant.
Adés, al llarg dels pins, sojorn d’ombra i de pau,
serpenteja i, deixant que els espessos herbatges
segueixin rere seu com una cabellera,
camina amb tardívola i lànguida anadura.
La gruta on el poeta escolta allò que sent
i la deu que plora per un etern absent
li plauen, hi andareja: una fulla de salze
en silenci caiguda li frega l’espatlla.
Adés, es llença a pler i, lluny del bosc obscur,
superb, governant de la banda de l’atzur,
tria, per festejar-se la blancor que admira,
l’indret enlluernant a on el sol es mira.
Després, quan les vores de l’aigua ja no es veuen,
a l’hora que una forma és un espectre incert
i l’horitzó negreja amb un llarg traç vermell,
llavors que ni un jonc, ni un gladiol no belluguen,
que les reinetes en l’aire serè fressegen
i que la lluerna en el clar de lluna lluu,
l’ocell, al llac ombriu on sota seu titil.la
l’esplendor d’una nit làctia i violeta,
com un pitxer d’argent enmig de diamants,
dorm, el cap sota l’ala, entre dos firmaments.
poesia de Sully Prudhomme, traduït per Jobuma
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!