Tul·li, en la primera disputació del seu Tusculà, diu que aprés que l’hom és mort, los seus amics no el ploren per tal que es pensen que no sia res, mas per ço com lo veen destituït e privat dels béns temporals; car si aqueixa opinió no era, no el ploraria algú. E açò ens dóna a sentir natura sens alguna raó o doctrina. Molt gran argument és natura jutjar tan grans coses de la immortalitat de l’ànima, com tothom ha tan gran cura de les coses esdevenidores aprés sa mort.
Bernat Metge en Lo somni (1399)
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!
No hi ha comentaris encara.