Si descures el teu cos per a volar fins als lliures orbes de l'èter, seràs un déu immortal, incorruptible, ja no subjecte a la mort.
cita de Pitàgores
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!
Cites similars
Si durant la teva vida t’abstens d’assassinar, robar, fornicar, perjurar, blasfemar, faltar al respecte als teus pares, a la teva església, al teu rei, seràs el mereixedor d’admiració moral encara que mai no hagis fet una sola acció amable o generosa.
cita de Bertrand Russell
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!
No deixis, per volar més alt, el teu niu sense caliu.
cita de Jacinto Benavente y Martínez
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!
El món raonable cal considerar-lo com un gran individu immortal que contínuament produeix el necessari i amb això es fa fins i tot amo del que és contingent.
cita de Goethe
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!
Quan escrigui un article, ha de seguir sempre l’ordre lògic: subjecte, verb, objecte. Sempre subjecte, verb, objecte. Si vol fer servir un adjectiu, pugi a la tercera planta i pregunti’m si és necessari.
cita de Georges Clemenceau
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!
Si no llegeixes cap diari seràs un desinformat, però si els llegeixes seràs un mal informat.
cita de Mark Twain
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia! | En anglès | En espanyol | En italià | En romanès
Visca la verge de Guadalupe! Mort al mal govern! Mort als gachupines!
Miguel Hidalgo i Costella en Grito de Dolores (16 setembre 1810)
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!
Elegia II
Súnion! T’evocaré de lluny amb un crit d’alegria,
tu i el teu sol lleial, rei de la mar i del vent:
pel teu record, que em dreça, feliç de sal exaltada,
amb el teu marbre absolut, noble i antic jo com ell.
Temple mutilat, desdenyós de les altres columnes
que en el fons del teu salt, sota l’onada rient,
dormen l’eternitat! Tu vetlles, blanc a l’altura,
pel mariner, que per tu veu ben girat el seu rumb;
per l’embriac del teu nom, que a través de la nua garriga
ve a cercar-te, extrem com la certesa dels déus;
per l’exiliat que entre arbredes fosques t’albira
súbitament, oh precís, oh fantasmal! i coneix
per ta força la força que el salva als cops de fortuna,
ric del que ha donat, i en sa ruïna tan pur.
poesia de Carles Riba
Afegit per anònim
Comentari! | Voteu! | Còpia!
Llavors he dit...
Llavors he dit: «Creixença de la terra,
Déu pur, jo sóc cap al Teu moviment.
Tal meu instant renova obscurament
un paradís que per l’arrel m’aferra;
com si m’omplís, sense el saber que esguerra
l’honor del Fruit, i no rebel, vivent
del buf diví que em forma i em distén,
ja en mi salvant, futura, la desferra,
jo coronés de mi tot animal,
oh Tu que els fins preserves contra el mal,
Autor joiós a Qui tot goig s’eleva!
Deixa’m servir-Te en el que se m’enduu,
conèixer-Te en el que m’és fosc de Tu,
créixer en la carn que per l’ànima és meva!»
poesia de Carles Riba
Afegit per anònim
Comentari! | Voteu! | Còpia!
La consciència és l’única cosa incorruptible que tenim.
cita de Henry Fielding
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!
Realment, aquest mar és infinit! Deu tenir l'extensió del Mediterrani, o fins i tot de l’Atlàntic. Per què no?
Jules Verne en Viatge al centre de la Terra (1864)
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!
Qualsevol persona que lluiti pels drets humans a l'Iran ha de viure amb por des del naixement fins a la mort, però he après a superar la por.
cita de Shirin Ebadi
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!
Reincorporació
De matinada, a trenc d’alba, ets despertat,
estens damunt de tu el cobertor fet a una banda
a la nit com una roba innecessària.
La reentrada al cos s’esdevé lenta
o potser apressada, depén de l’impacte
que tingues amb les branques tremoloses de fora.
Mires, t’enjogasses en un escull de núvols
amb els raigs rars del sol, esbargits
per la pols voladora dels bemols.
Els verbs vius s’envolen i ixen al voltant
de la casa hieràtica junt a tu,
una volta amb els pares que marxen a eixarcolar.
Passes per senderes obscures, humides,
calcigues cards amagats entre les herbes
fins que se t’entumeixen les plantes dels peus.
Dolor i sendera, passos repetits, seguits
de respiració rítmica provocada per la feina,
mans de fata morgana que treballen.
D’ací cap allà comença la ceguesa solar,
fins que arriba l’hora del dinar compartit amb els pares
en el camp, a l’ombra d’una brisa de vent.
L’eixida del cos es fa de manera semblant,
de retorn per les mateixes senderes conegudes,
a l’abric del sol, quan et poses la roba de nit.
Llavors enfonses el cos entre els coixins,
recolzant la front fràgil per les altures
i esperant que una altra criatura hi entre.
poesia de Andrei Langa, traduït per Pere Bessó
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia! | En espanyol | En romanès
Conillets a amagar
El cos és pesant. L’olor d’encens
t’enterboleix i et despertes en una església
plena de gent, al voltant d’un taüt.
Potser el teu germà...
Creus que somies, que els del teu voltant són fantasmes,
que del cor ressonen melodies d’adormir nadons,
i el rector dóna amb el seu encenser de les altures,
dalt del tot, fitant el cel.
No tingues por dels morts, ells no mosseguen
ni es mouen amb ostentació al seu entorn,
sinó que s’han aturat per algun temps,
retardant-se en cert pensament, només això.
És veritat que després d’açò ja no poden retornar
i estan ben ocults entre nosaltres,
com en el joc de conillets a amagar.
Qui busca a qui?
poesia de Andrei Langa, traduït per Pere Bessó
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia! | En espanyol | En romanès
Res era teu més enllà dels pocs centímetres cúbics dins del teu crani.
George Orwell en 1984 (1949)
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!
El temps és molt lent per als que esperen, molt ràpid per als que tenen por, molt llarg per als que es lamenten, molt curt per als que festegen. Però, per als que estimen, el temps és eternitat.
Henry Van Dyke en Música i altres poemes (1904)
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia! | En anglès | En espanyol | En romanès
Tothom que s'acaba de morir és, per definició, o un gran poeta, o un prosista immortal, o un artista de record inesborrable.
cita de Just Cabot
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!
Feliç qui ha viscut dessota un cel estrany...
Uns wiegen lassen, wie
Aus schwankem Kahne der See.
HÖLDERLIN
Feliç qui ha viscut dessota un cel estrany,
i la seva pau no es mudava;
i qui d’uns ulls d’amor sotjant la gorga brava
no hi ha vist terrejar l’engany.
I qui els seus dies l’un per la vàlua de l’altre
estima, com les parts iguals
d’un tresor mesurat; i qui no va a l’encalç
del record que fuig per un altre.
Feliç és qui no mira enrera, on el passat,
insaciable que és, ens lleva
fins l’esperança, casta penyora de la treva
que la mort havia atorgat.
Qui tampoc endavant el seu desig no mena:
que deixa els rems i, ajagut
dins la frèvola barca, de cara als núvols, mut,
s’abandona a una aigua serena.
poesia de Carles Riba
Afegit per anònim
Comentari! | Voteu! | Còpia!
Mort
Ni la por ni cap esperança
No vetllen l'animal que mor;
L'home espera la seua fi
Esglaiant-se, esperant-ho tot;
I moltes vegades ha mort,
I moltes ha tornat a alçar-se.
Davant dels assassins
L'orgull de l'home ferm
Respon a l'últim
Alè amb l'escarni; la mort
La coneix per dins – l'ha creat
L'home la mort.
poesia de William Butler Yeats, traduït per Patrícia Manresa Ní Ríordáin
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!
Enviant flors
Veig flors, i penso en tu. Faré portar-les
a tu pel dolç camí de cada dia;
que omplin d’aromes davant meu la via,
després a vora teu vindré a olorar-les.
Grat ens serà tenir-les davant nostre,
a l’hora de parlar de l’amor meu:
vers el gerro florit baixaré el rostre,
tot alçant els meus ulls al somrís teu.
Tu triaràs una poncella encesa,
al damunt del teu pit la clavaràs,
i, amb moviment de cígnia bellesa,
arquejant el teu coll l’oloraràs.
Al sentir l’alè tebi amb què la mulles,
al frec constant del teu bell rostre ardent,
la rosa adreçarà totes ses fulles
i es badarà desesperadament.
I encara em mig riuràs; mes quan me veges
de tu a la flor, mentres jugueu aixís,
moure l’esguard, guspirejant d’enveges,
fugirà en sec ton confiat somrís.
poesia de Joan Maragall (1891)
Afegit per anònim
Comentari! | Voteu! | Còpia!
No pretenguis que les coses passin com tu vols. Desitja, més aviat, que vinguin com vinguin, i seràs feliç.
cita de Epictet
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!