La terra? Un accident còsmic. La vida? Un accident químic. L'home? Un accident biològic.
aforisme de Valeriu Butulescu, traduït per Dan Costinaş
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!
Cites similars
Jo he patit dos accidents greus a la meva vida, un és l'autobús que em va tirar al terra... l'altre accident és en Diego.
cita de Frida Kahlo
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!
Res més natural i biològic que el bacteri que causa el còlera i res més químic i artificial que el clor i els seus derivats, però gràcies al fet que clorem les aigües no ens morim de còlera.
cita de Francisco Grande Covian
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!
Si el cos vol ser terra en la terra, l'ànima vol ser cel en el cel.
Lope de Vega en Rimas sacres (1614)
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!
Als inicis del S. XXI la Terra s'ha vist immersa en una crisi d'identitat de molt difícil solució. Un sisme dels principis morals ha sotraguejat la humanitat i l'ha sotmesa al més terrible esclavatge, aquell que s'encadena a l'egocentrisme exagerat de tots i cadascun dels individus.
Miguel Beltran i Carreté en A la Terra de Mai Potser. La Nació de Goig
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!
M'agradaria poder creure en la vida eterna, perquè m'entristeix pensar que l'home és merament un tipus de màquina dotada, molt al seu pesar, de consciència.
cita de Bertrand Russell
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!
Vostè ja no és un home; vostè és un soldat. Les seves preocupacions no tenen importància, tinent, i la seva vida tampoc en té gaire.
cita de John Steinbeck
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!
Vostè ja no és un home; vostè és un soldat. Les seves preocupacions no tenen importància, tinent, i la seva vida tampoc en té gaire.
John Steinbeck en La lluna s'ha post (1942)
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!
Cant Espiritual
Si el món ja és tan formós, Senyor, si es mira
amb la pau vostra a dintre de l’ull nostre,
què més ens podeu da’ en una altra vida?
Per’xò estic tan gelós dels ulls, i el rostre,
i el cos que m’heu donat, Senyor, i el cor
que s’hi mou sempre... i temo tant la mort!
Amb quins altres sentits me’l fareu veure,
aquest cel blau damunt de les muntanyes,
i el mar immens, i el sol que pertot brilla?
Deu-me en aquests sentits l’eterna pau
i no voldré més cel que aquest cel blau.
Aquell que a cap moment li digué «Atura’t»
sinó al mateix que li dugué la mort,
jo no l’entenc, Senyor; jo, que voldria
aturar tants moments de cada dia,
per fe’ls eterns a dintre del meu cor!...
O és que aquest «fe’ etern» és ja la mort?
Mes llavores, la vida, què seria?
Fóra l’ombra només del temps que passa,
la il·lusió del lluny i de l’a prop,
i el compte de lo molt, i el poc, i el massa,
enganyador, perquè ja tot ho és tot?
Tant se val! Aquest món, sia com sia,
tan divers, tan extens, tan temporal;
aquesta terra, amb tot lo que s’hi cria,
és ma pàtria, Senyor; i no podria
ésser també una pàtria celestial?
Home só i és humana ma mesura
per tot quant puga creure i esperar:
si ma fe i ma esperança aquí s’atura,
me’n fareu una culpa més enllà?
Més enllà veig el cel i les estrelles
i encara allí voldria ser-hi hom:
si heu fet les coses a mos ulls tan belles,
si heu fet mos ulls i mos sentits per elles,
per què aclucà’ls cercant un altre com?
Si per mi com aquest no n’hi haurà cap!
Ja ho sé que sou, Senyor; pro on sou, qui ho sap?
Tot lo que veig se vos assembla en mi...
Deixeu-me creure, doncs, que sou aquí.
I quan vinga aquella hora de temença
en què s’acluquin aquests ulls humans,
obriu-me’n, Senyó’, uns altres de més grans
per contemplar la vostra faç immensa.
Sia’m la mort una major naixença!
poesia de Joan Maragall (1910)
Afegit per anònim
Comentari! | Voteu! | Còpia!
Mort
Ni la por ni cap esperança
No vetllen l'animal que mor;
L'home espera la seua fi
Esglaiant-se, esperant-ho tot;
I moltes vegades ha mort,
I moltes ha tornat a alçar-se.
Davant dels assassins
L'orgull de l'home ferm
Respon a l'últim
Alè amb l'escarni; la mort
La coneix per dins – l'ha creat
L'home la mort.
poesia de William Butler Yeats, traduït per Patrícia Manresa Ní Ríordáin
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!
L'home no està fet per a la derrota. Un home pot ser destruït, però no pas derrotat.
cita de Ernest Hemingway
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!
Amb la primera copa l'home beu vi; amb la segona el vi beu vi, i amb la tercera, el vi es beu l'home.
Proverbis japonés
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!
Renaixement
Sempre et despertes en els ulls d’altres,
el pols de la terra minva a la nit.
Les creus es transformen en arbres,
nius amb ous de cucut entre les branques.
El rellotge bat d’amagatotis
en les parets d’argila trobat en gestació.
Els reis desperts busquen els servents al seu voltant,
tu – només les sabatilles d’anar per casa.
Fas referències directes als raigs zelosos
que provoquen esquerdes en terra.
Herbes atabalades i inquietes
pugen fins i tot a la cresta de les pedres funeràries.
Algú renaix, defalleix algun altre,
ocells en perill d’extinció.
poesia de Andrei Langa, traduït per Pere Bessó
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!
Un home reeixit és el qui guanya més diners que la seva esposa pot despendre. Una dona reeixida és un la qui sap trobar un home així.
cita de Lana Turner
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!
L'home és un llop per a l'home.
Plaute en Asinaria (-195)
Afegit per Dan Costinaş
1 comentari - Comentari! | Voteu! | Còpia!
Vostres ossos
Vaig a evitar la terra recentment cavada,
per no endinsar-me en les seues profunditats i tocar
els munts d’ossos que no són vostres.
Vaig a evitar la terra humida, així com si fos a l’abric
de les pastures peixides de les tenebres.
Acostar-me a les vores de les aigües
i ser a la porta amagada al capvespre,
lluny dels camins que duen a totes parts.
Que demà, però, he de partir
i de bell nou vaig a posar-me l’escut aixafat.
Per ací han fet marxa els caragols amb pas d’argent,
per allí han passat els germans-crancs
arrossegant els seus cossos truncats.
Per on tirar jo ara,
per a poder retornar als vostres ossos?
poesia de Andrei Langa, traduït per Pere Bessó
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!
Per a la majoria de nosaltres l’autèntica vida és la vida que no portam.
cita de Oscar Wilde
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!
Ningú no pot fer el bé en un espai de la seva vida, mentre en fa mal en un altre. La vida és un tot indivisible.
cita de Mahatma Gandhi
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!
Crec que una vida dedicada a la música és una vida bellament gastada i això és al que m'he dedicat.
cita de Luciano Pavarotti
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!
Oda a Espanya
Escolta, Espanya, – la veu d’un fill
que et parla en llengua – no castellana:
parlo en la llengua – que m’ha donat
la terra aspra:
en’questa llengua – pocs t’han parlat;
en l’altra, massa.
T’han parlat massa – dels saguntins
i dels que per la pàtria moren:
les teves glòries – i els teus records,
records i glòries – només de morts:
has viscut trista.
Jo vull parlar-te – molt altrament.
Per què vessar la sang inútil?
Dins de les venes – vida és la sang,
vida pels d’ara – i pels que vindran:
vessada és morta.
Massa pensaves – en ton honor
i massa poc en el teu viure:
tràgica duies – a morts els fills,
te satisfeies – d’honres mortals,
i eren tes festes – els funerals,
oh trista Espanya!
Jo he vist els barcos – marxar replens
dels fills que duies – a que morissin:
somrients marxaven – cap a l’atzar;
i tu cantaves – vora del mar
com una folla.
On són els barcos. – On són els fills?
Pregunta-ho al Ponent i a l’ona brava:
tot ho perderes, – no tens ningú.
Espanya, Espanya, – retorna en tu,
arrenca el plor de mare!
Salva’t, oh!, salva’t – de tant de mal;
que el plo’ et torni feconda, alegre i viva;
pensa en la vida que tens entorn:
aixeca el front,
somriu als set colors que hi ha en els núvols.
On ets, Espanya? – no et veig enlloc.
No sents la meva veu atronadora?
No entens aquesta llengua – que et parla entre perills?
Has desaprès d’entendre an els teus fills?
Adéu, Espanya!
poesia de Joan Maragall (1898)
Afegit per anònim
Comentari! | Voteu! | Còpia!
Qui no sap ballar culpa el terra.
cita de Orson Welles
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!