Hèrmia: Oh, infern! Escollir amor amb l'ull dels altres!
rèplica de El somni d'una nit destiu, obra de William Shakespeare (1595)
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia! | En anglès | En espanyol | En italià | En romanès
Cites similars
Escollir un camí significa abandonar-ne d'altres. Si pretens recórrer tots els camins possibles acabaràs no recorrent-ne cap.
cita de Paulo Coelho
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!
L'ull que veus no és ull perquè tu el vegis; és ull perquè et veu.
cita de Antonio Machado
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!
Ull per ull i el món acabarà cec.
cita de Mahatma Gandhi
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!
Hèrmia: Pro jo vull que el meu pare se’l miri amb els meus ulls.
Teseu: Són els teus ulls que l’han de veure amb el seu seny.
rèplica de Somni d’una nit d’estiu, Acte I, Escena 1, obra de William Shakespeare (1596), traduït per Salvador Oliva
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia! | En anglès | En espanyol | En romanès
Substituir l'amor propi per l'amor als altres és canviar un tirà insofrible per un bon amic.
cita de Concepción Arenal
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!
La vaca cega
Topant de cap en una i altra soca,
avançant d'esma pel camí de l'aigua,
se'n ve la vaca tota sola. És cega.
D'un cop de roc llançat amb mala traça
el vailet va buidar-li un ull, i en l'altre
se li ha posat un tel. La vaca és cega.
Ve a abeurar-se a la font com ans solia;
mes no amb el ferm posat d'altres vegades
ni amb ses companyes, no: ve tota sola.
Ses companyes, pels cingles, per les comes,
pel silenci dels prats i en la ribera,
fan dringar l'esquellot mentre pasturen
l'herba fresca a l'atzar... Ella cauria.
Topa de morro en l'esmolada pica
i recula afrontada... Però torna
i abaixa el cap a l'aigua i beu calmosa.
Beu poc, sens gaire set... Després aixeca
al cel, enorme, l'embanyada testa
amb un gran gesto tràgic; parpelleja
damunt les mortes nines, i se'n torna
orfe de llum, sota del sol que crema,
vacil.lant pels camins inoblidables,
brandant llànguidament la llarga cua.
poesia de Joan Maragall (15 agost 1893)
Afegit per anònim
Comentari! | Voteu! | Còpia!
A nosaltres ens agraden més les coses dels altres; als altres, les nostres.
aforisme de Publilius Syrus de Sentèncias
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia! | En romanès
L'amor i l'odi no són contraris. El contrari de l'amor és la indiferència.
A.S. Neill en Summerhill. Un punt de vista radical sobre l'educació dels infants (1960)
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia! | En anglès | En espanyol | En romanès
Els arbres són com els humans: dels uns en fan carbó, i dels altres, sants.
proverbis catalans
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!
Si un dia ha de triar entre el món i l'amor, recordi: si tria el món es quedarà sense amor, però si tria l'amor, amb ell conquistarà el món.
cita de Albert Einstein
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!
Si cada un de nosaltres busquem egoistament només el que creiem que ens interessa, sense preocupar-nos de les necessitats dels altres, acabarem no només fent mal als altres, sinó també a nosaltres mateixos.
cita de Tenzin Gyatso
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!
En l'amistat i en l'amor s'és més feliç amb la ignorància que amb el saber.
cita de William Shakespeare
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!
Mereix perdre lo seu, qui enveja lo dels altres.
cita de Epictet
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!
La violència és la por als ideals dels altres.
cita de Mahatma Gandhi
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!
La satisfacció que trobem a ocupar l'atenció dels altres no dura gaire.
Albert Camus en L\'estrany (1942)
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!
Sé que el que distingeix l'home dels altres animals són les preocupacions financeres.
cita de Romain Rolland
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia! | En anglès | En espanyol | En romanès
Penso en el cor —i en l’orient...
Penso en el cor —i en l’orient
de la perla encara marina;
en el somni que l’endevina
i que l’ull massa ric desment.
Cap triomf no pesa en el vent
i, juntes, al buf que hi declina,
s’esborren l’onada divina
i l’aventura vehement.
¿D’on venim, que no fos tornada?
Com una absurda enamorada,
la vida ens fa plorar el passat.
¿On tornem, que no fos naixença?
Vivim de mort, i no ens és grat;
morim d’amor, i no s’hi pensa.
poesia de Carles Riba
Afegit per anònim
Comentari! | Voteu! | Còpia!
Amor, adesiara sento mon pensament...
Amor, adesiara sento mon pensament
que un sacre horror l’assalta en sa tranquil·la via:
a l’un costat vas tu, la usada companyia;
però ens volta una turba pàl·lida i vehement.
Tàcites ombres, òrfenes de fesomia! L’alba
neix plena de records; d’elles, ni el nom se salva
de dins la mar udoladora del present.
Amor, elles amaren també, i de ventura
va ser llur pit desesperadament avar;
¿no sents —cendra tornà llur pit— el secular
heretatge de joia que dintre l’aire dura
difús? Les ombres vénen de llur estatge mort
no a pregar una minsa almoina de record,
ans a captar de llur tresor la dolça usura.
Amor, l’innúmer deute clama de dins l’abís!
Vivim dels juraments, els sospirs, les besades
infinites de tantes gèneres escolades!
També un dia la casa clara i el verd país
seran buits de nosaltres i sonors d’altres vides
ignorants que jo i tu, ombres engelosides,
en cada cosa amada ventem un flam d’encís.
poesia de Carles Riba (1919)
Afegit per anònim
Comentari! | Voteu! | Còpia!
Totes les relacions existents entre les coses són veritables. L’error només és a l’home. En ell res no és veritable, llevat del fet que erra, que no pot trobar la relació amb ell mateix, ni amb els altres, ni amb les coses.
cita de Goethe
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!
Cant Espiritual
Si el món ja és tan formós, Senyor, si es mira
amb la pau vostra a dintre de l’ull nostre,
què més ens podeu da’ en una altra vida?
Per’xò estic tan gelós dels ulls, i el rostre,
i el cos que m’heu donat, Senyor, i el cor
que s’hi mou sempre... i temo tant la mort!
Amb quins altres sentits me’l fareu veure,
aquest cel blau damunt de les muntanyes,
i el mar immens, i el sol que pertot brilla?
Deu-me en aquests sentits l’eterna pau
i no voldré més cel que aquest cel blau.
Aquell que a cap moment li digué «Atura’t»
sinó al mateix que li dugué la mort,
jo no l’entenc, Senyor; jo, que voldria
aturar tants moments de cada dia,
per fe’ls eterns a dintre del meu cor!...
O és que aquest «fe’ etern» és ja la mort?
Mes llavores, la vida, què seria?
Fóra l’ombra només del temps que passa,
la il·lusió del lluny i de l’a prop,
i el compte de lo molt, i el poc, i el massa,
enganyador, perquè ja tot ho és tot?
Tant se val! Aquest món, sia com sia,
tan divers, tan extens, tan temporal;
aquesta terra, amb tot lo que s’hi cria,
és ma pàtria, Senyor; i no podria
ésser també una pàtria celestial?
Home só i és humana ma mesura
per tot quant puga creure i esperar:
si ma fe i ma esperança aquí s’atura,
me’n fareu una culpa més enllà?
Més enllà veig el cel i les estrelles
i encara allí voldria ser-hi hom:
si heu fet les coses a mos ulls tan belles,
si heu fet mos ulls i mos sentits per elles,
per què aclucà’ls cercant un altre com?
Si per mi com aquest no n’hi haurà cap!
Ja ho sé que sou, Senyor; pro on sou, qui ho sap?
Tot lo que veig se vos assembla en mi...
Deixeu-me creure, doncs, que sou aquí.
I quan vinga aquella hora de temença
en què s’acluquin aquests ulls humans,
obriu-me’n, Senyó’, uns altres de més grans
per contemplar la vostra faç immensa.
Sia’m la mort una major naixença!
poesia de Joan Maragall (1910)
Afegit per anònim
Comentari! | Voteu! | Còpia!