Cites similars: Les portes del cel i...

Les portes del cel i l'infern són adjacents i idèntiques.

Cites similars

Que el cel existeixi, encara que el nostre lloc sigui l'infern.

Jorge Luis Borges en El Aleph (1949)
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!

He d'admetre que si no fos pels trenta i escaig anys del gran desenvolupament i progrés de la societat xinesa, i la reforma nacional posterior i l'obertura de les portes a l'exterior, avui no seria escriptor.

cita de Mo Yan (2012)
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!

L'infern és buit, i tots els dimonis són aquí.

Ford: Quan l'or va al davant s'obren totes les portes.

rèplica de Les alegres casades de Windsor, Acte segon, Escena 2, obra de William Shakespeare (1602)
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!

A les cases on les portes s’obren tot el dia, a una hora o altra fuig la felicitat.

cita de Albert Llanas
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!

Els defensors del pacifisme són conscients de la influència dels valors que defensen. Saben que encara són pocs, però són conscients que serveixen a la millor de les causes possibles.

cita de Bertha von Suttner
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!

Conillets a amagar

El cos és pesant. L’olor d’encens
t’enterboleix i et despertes en una església
plena de gent, al voltant d’un taüt.
Potser el teu germà...

Creus que somies, que els del teu voltant són fantasmes,
que del cor ressonen melodies d’adormir nadons,
i el rector dóna amb el seu encenser de les altures,
dalt del tot, fitant el cel.

No tingues por dels morts, ells no mosseguen
ni es mouen amb ostentació al seu entorn,
sinó que s’han aturat per algun temps,
retardant-se en cert pensament, només això.

És veritat que després d’açò ja no poden retornar
i estan ben ocults entre nosaltres,
com en el joc de conillets a amagar.
Qui busca a qui?

poesia de Andrei Langa, traduït per Pere Bessó
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia! | En espanyol | En romanès

Ell desitja les teles del cel

Si tingués jo les teles bordades del cel,
recamades amb daurada i platejada llum,
Les teles blaves i les tènues i les fosques
de la nit i la llum i la mitja llum,
estendria les teles sota els teus peus:

Però, sent pobre, tinc només els meus somnis;
He estès els meus somnis sota els teus peus;
Trepitja suaument, perquè trepitges els meus somnis.

Totes les lleis són intents d’aproximar-se a les intencions de l’ordre moral universal que determina l’esdevenir comú i individual del món.

cita de Goethe
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!

Les mandroses cèl·lules cerebrals només encenen la seva llum -inspiració- sota el fuet de les emocions penoses.

cita de Santiago Ramón y Cajal
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!

No són sis o set les meravelles del món. No hi ha més d'una: l'amor.

cita de Jacques Prévert
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!

Els records són les icones del temps perdut.

Si el cos vol ser terra en la terra, l'ànima vol ser cel en el cel.

Lope de Vega en Rimas sacres (1614)
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia! | En espanyol | En romanès

Totes les relacions existents entre les coses són veritables. L’error només és a l’home. En ell res no és veritable, llevat del fet que erra, que no pot trobar la relació amb ell mateix, ni amb els altres, ni amb les coses.

cita de Goethe
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!

Les millors fruites són les que han estat picades pels ocells: així els millors homes són aquells en qui s'aferrissa la calúmnia.

cita de Alexander Pope
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!

Cant Espiritual

Si el món ja és tan formós, Senyor, si es mira
amb la pau vostra a dintre de l’ull nostre,
què més ens podeu da’ en una altra vida?

Per’xò estic tan gelós dels ulls, i el rostre,
i el cos que m’heu donat, Senyor, i el cor
que s’hi mou sempre... i temo tant la mort!

Amb quins altres sentits me’l fareu veure,
aquest cel blau damunt de les muntanyes,
i el mar immens, i el sol que pertot brilla?
Deu-me en aquests sentits l’eterna pau
i no voldré més cel que aquest cel blau.

Aquell que a cap moment li digué «Atura’t»
sinó al mateix que li dugué la mort,
jo no l’entenc, Senyor; jo, que voldria
aturar tants moments de cada dia,
per fe’ls eterns a dintre del meu cor!...
O és que aquest «fe’ etern» és ja la mort?
Mes llavores, la vida, què seria?
Fóra l’ombra només del temps que passa,
la il·lusió del lluny i de l’a prop,
i el compte de lo molt, i el poc, i el massa,
enganyador, perquè ja tot ho és tot?

Tant se val! Aquest món, sia com sia,
tan divers, tan extens, tan temporal;
aquesta terra, amb tot lo que s’hi cria,
és ma pàtria, Senyor; i no podria
ésser també una pàtria celestial?
Home só i és humana ma mesura
per tot quant puga creure i esperar:
si ma fe i ma esperança aquí s’atura,
me’n fareu una culpa més enllà?
Més enllà veig el cel i les estrelles
i encara allí voldria ser-hi hom:
si heu fet les coses a mos ulls tan belles,
si heu fet mos ulls i mos sentits per elles,
per què aclucà’ls cercant un altre com?
Si per mi com aquest no n’hi haurà cap!
Ja ho sé que sou, Senyor; pro on sou, qui ho sap?
Tot lo que veig se vos assembla en mi...
Deixeu-me creure, doncs, que sou aquí.
I quan vinga aquella hora de temença
en què s’acluquin aquests ulls humans,
obriu-me’n, Senyó’, uns altres de més grans
per contemplar la vostra faç immensa.
Sia’m la mort una major naixença!

poesia de Joan Maragall (1910)
Afegit per anònim
Comentari! | Voteu! | Còpia!

Max: Les imatges més belles en un mirall còncau són absurdes.

Els cignes salvatges de Coole

Els arbres mostren l’autummal bellesa,
els corriols del bosc són secs,
sota el foscant d’octubre l’aigua
un cel immòbil emmiralla;
damunt l’aigua que sobreïx entre les pedres
hi ha cinquanta-nou cignes.

Dinou tardors han vingut fins a mi
des que per primer cop els vaig comptar;
vaig veure, abans d’haver acabat del tot,
que tots de sobte s’enlairaven
i s’escampaven bo i girant en grans anells romputs
sobre les seves ales clamoroses.

He aixecat la mirada cap aqueixes brillants criatures,
i ara el meu cor és dolorit.
Tot ha canviat des que jo, escoltant al capvespre,
per primera vegada en aquest marge,
el ritme de campana de les ales damunt el cap,
petjava amb petges més lleugeres.

Encara infatigables, l’amant vora l’amant,
xipollegen pels freds
i amistosos corrents o escalen l’aire;
els seus cors no s’han envellit;
passió o conquesta, vaguen per on desitgen,
els acompanya encara.

Mes ara floten per l’aigua tranquil·la,
misteriosos, bells.
¿Entre quins joncs faran el niu,
vora quin llac o quin estany
delectaran els ulls dels homes quan em desperti un dia
per trobar que han volat molt lluny?

Com sabeu si la Terra no és l'infern d'un altre planeta?

cita de Aldous Huxley
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia! | En romanès

Déu meu, jo prefereixo l'Infern, si està connectat a Internet.

Ca.Citatepedia®.net

Cites similars

Conillets a amagar

Ell desitja les teles del cel

Cant Espiritual

Els cignes salvatges de Coole

Ca.Citatepedia^®.net