Aquell que no pugui distingir la idea de bé amb la raó, tot separant-la de la resta, i no pugui travessar totes les dificultats com enmig d’una batalla, ni aplicar-se a aquesta recerca –no segons l’aparença sinó segons l’essència- i tampoc fer la marxa per tots aquests llocs amb un raonament que no decaigui, no diràs que aquest home posseeix el coneixement del bé en si ni de cap altra cosa bona; sinó que, si adquireix una imatge d’aquest, serà per l’opinió, no per la ciència; i que en la seva vida actual està somniant i dormint, i que baixarà a l’Hades abans de poder despertar aquí, per acabar dormint perfectament allí.
Plató en La República, Llibre VII
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!
Cites similars
Cant Espiritual
Si el món ja és tan formós, Senyor, si es mira
amb la pau vostra a dintre de l’ull nostre,
què més ens podeu da’ en una altra vida?
Per’xò estic tan gelós dels ulls, i el rostre,
i el cos que m’heu donat, Senyor, i el cor
que s’hi mou sempre... i temo tant la mort!
Amb quins altres sentits me’l fareu veure,
aquest cel blau damunt de les muntanyes,
i el mar immens, i el sol que pertot brilla?
Deu-me en aquests sentits l’eterna pau
i no voldré més cel que aquest cel blau.
Aquell que a cap moment li digué «Atura’t»
sinó al mateix que li dugué la mort,
jo no l’entenc, Senyor; jo, que voldria
aturar tants moments de cada dia,
per fe’ls eterns a dintre del meu cor!...
O és que aquest «fe’ etern» és ja la mort?
Mes llavores, la vida, què seria?
Fóra l’ombra només del temps que passa,
la il·lusió del lluny i de l’a prop,
i el compte de lo molt, i el poc, i el massa,
enganyador, perquè ja tot ho és tot?
Tant se val! Aquest món, sia com sia,
tan divers, tan extens, tan temporal;
aquesta terra, amb tot lo que s’hi cria,
és ma pàtria, Senyor; i no podria
ésser també una pàtria celestial?
Home só i és humana ma mesura
per tot quant puga creure i esperar:
si ma fe i ma esperança aquí s’atura,
me’n fareu una culpa més enllà?
Més enllà veig el cel i les estrelles
i encara allí voldria ser-hi hom:
si heu fet les coses a mos ulls tan belles,
si heu fet mos ulls i mos sentits per elles,
per què aclucà’ls cercant un altre com?
Si per mi com aquest no n’hi haurà cap!
Ja ho sé que sou, Senyor; pro on sou, qui ho sap?
Tot lo que veig se vos assembla en mi...
Deixeu-me creure, doncs, que sou aquí.
I quan vinga aquella hora de temença
en què s’acluquin aquests ulls humans,
obriu-me’n, Senyó’, uns altres de més grans
per contemplar la vostra faç immensa.
Sia’m la mort una major naixença!
poesia de Joan Maragall (1910)
Afegit per anònim
Comentari! | Voteu! | Còpia!
Demano perdó als nens per haver dedicat aquest llibre a una persona gran. Tinc una bona excusa: aquesta persona gran és el millor amic que tinc al món. Tinc una altra excusa: aquesta persona gran ho pot entendre tot, fins i tot els llibres per a nens. Tinc una tercera excusa: aquesta persona gran viu a França, on passa gana i fred. I és clar, necessita molt que la consolin. Si amb totes aquestes excuses no n'hi ha prou, vull dedicar aquest llibre al nen que va ser aquesta persona gran. Totes les persones grans han començat essent nens. (Però n'hi ha poques que s'en recordin.)
Antoine de Saint-Exupéry en El Petit Príncep (1943)
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!
L'aspecte més trist de la vida actual és que la ciència guanya en coneixement més ràpidament que la societat en saviesa.
cita de Isaac Asimov
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!
Tots els homes pràctics intenten fer el món manejable, tots els pensadors volen fer-lo a imatge de la seva idea. Fins a quin punt ho aconseguiran, ja ho veuran ells mateixos.
cita de Goethe
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!
La idea de valor conté en bona part la idea de risc. Com tots els valors, la idea no es rep, ans es conquereix.
Mihai Ralea en Observacions de sentit comú sobre la cultura
Afegit per Dan Costinaş
1 comentari - Comentari! | Voteu! | Còpia!
Macondo. Aquí no ha passat res, ni està passant res ni passarà mai. Aquest és un poble feliç.
Gabriel García Márquez en Cent anys de solitud (1967), traduït per Avel·lí Artís i Gener
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!
Allí estava, allí seguia..., en un petit raig de llum, intentant retenir la lluminositat que la mantenia viva i lluitant per a reafirmar la seva confiança en que vindria un “demà” en el qual, per fi, es confirmaria que la Realitat no devia estar en el que veia, sinó en el que sentia.
Miguel Beltran i Carreté en A la Terra de Mai Potser. La Nació de Goig
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!
Imagina un món en el qual tot ésser humà pugui compartir lliurement la suma de tot el seu coneixement.
Jimmy Wales en Fundació Wikimedia
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!
Encara que pugui semblar una cabriola verbal, us puc assegurar que en tots els meus contes hi ha una càrrega autobiogràfica, tot el que explico m'ha passat a mi d'una manera o altra, a vegades mirant cap endins, a vegades mirant cap enfora. Si ho explicava a dretes, potser no em creurien.
cita de Pere Calders
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!
Pels móns passat i futur sí que cal que treballem: per aquell, a fi de reconèixer els seus mèrits, per aquest, a fi de procurar elevar la seva vàlua.
cita de Goethe
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!
Ulls meus, ulls que viviu goluts...
Ulls meus, ulls que viviu goluts damunt mon rostre;
per vosaltres la imatge d’Ella, dolça a servar,
és davallada al cor, i llum tan pia hi fa
que ja no hi val l’or d’aquest sol que és glòria vostra.
¿Com la carnal recança del goig que amb l’hora fuig
a la bella carn d’Ella us té oberts encara,
si veure-la caduca i fonedissa amara
tot pensament d’amor amb metzina d’enuig?
Ulls meus, closos em fóssiu amb porta de tenebra,
i el vostre esguard girat endins, de cara al cor,
portant a la fidel imatge que no mor,
i a l’adoració que l’estreny, i a la febre,
aquesta coneixença tan viva del sentit,
tan corporal, però ja lliure de paüra:
la mort faria de la bella carn pastura
sense que en tremolés la imatge dins mon pit.
poesia de Carles Riba (1919)
Afegit per anònim
Comentari! | Voteu! | Còpia!
La democràcia no és una puta que un home pugui recollir a peu de carrer amb una metralladora.
cita de Winston Churchill
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!
La felicitat no existeix en la ciència, sinó en l'adquisició de la ciència.
cita de Edgar Allan Poe
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!
Qui tot ho considera fàcil, trobarà moltes dificultats en la seva vida.
cita de Lao Tse
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!
Vostè ja no és un home; vostè és un soldat. Les seves preocupacions no tenen importància, tinent, i la seva vida tampoc en té gaire.
cita de John Steinbeck
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!
L'estudi dels àtoms... no solament ha aprofundit el nostre coneixement en un nou domini de l'experiència, sinó també ha llençat una nova llum en els problemes generals del coneixement.
cita de Niels Bohr
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!
Però amb una cosa estic content; que encara que pugui prendre'm l'esperança, no em pot prendre el pensament.
cita de Lope de Vega
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!
No sóc jo qui fa el pallasso, sinó aquesta societat monstruosament cínica i tan ingènuament inconscient que juga a semblar seriosa per amagar la seva bogeria.
cita de Salvador Dalí
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!
Vostè ja no és un home; vostè és un soldat. Les seves preocupacions no tenen importància, tinent, i la seva vida tampoc en té gaire.
John Steinbeck en La lluna s'ha post (1942)
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!
Vostres ossos
Vaig a evitar la terra recentment cavada,
per no endinsar-me en les seues profunditats i tocar
els munts d’ossos que no són vostres.
Vaig a evitar la terra humida, així com si fos a l’abric
de les pastures peixides de les tenebres.
Acostar-me a les vores de les aigües
i ser a la porta amagada al capvespre,
lluny dels camins que duen a totes parts.
Que demà, però, he de partir
i de bell nou vaig a posar-me l’escut aixafat.
Per ací han fet marxa els caragols amb pas d’argent,
per allí han passat els germans-crancs
arrossegant els seus cossos truncats.
Per on tirar jo ara,
per a poder retornar als vostres ossos?
poesia de Andrei Langa, traduït per Pere Bessó
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!