Cites sobre cent, pàgina 2
Cent anys de solitud és una empresa que en el seu mer plantejo sembla alguna cosa impossible i que no obstant això en la seva realització és senzillament una obra mestra.
cita de Mario Benedetti (1972)
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!
Un home que només hagués viscut un sol dia podria viure fàcilment cent anys tancat en una presó: tindria prou records per a no avorrir-se.
Albert Camus en L\'estrany (1942)
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!
La regió encantada que va explorar José Arcadio Buendía en els temps de la fundació, i on després prosperessin les plantaciones de banano, era un tremendal de ceps putrefactas.
Gabriel García Márquez en Cent anys de solitud (1967), traduït per Avel·lí Artís i Gener
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!
El món era tan nou que moltes coses encara no tenien nom i quan hom les volia esmentar les assenyalava amb el dit.
Gabriel García Márquez en Cent anys de solitud (1967), traduït per Avel·lí Artís i Gener
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!
Molts anys més tard, davant l'escamot d'afusellament, el coronel Aureliano Buendía s'hauria de recordar d'aquella remota tarda que el seu pare dut a conèixer el gel.
Gabriel García Márquez en Cent anys de solitud (1967), traduït per Avel·lí Artís i Gener
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia! | En anglès | En espanyol | En italià | En romanès
Cent anys de solitud és una de les obres narratives més importants en la nostra llengua; un món vast, aprisionando tantes coses i tan diverses dintre de l'espai novelesco.
Mario Vargas Llosa en García Márquez: historia de un deicidio (1971)
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!
El coronel Aureliano Buendía tot just sí va comprendre que el secret d'una bona vellesa no és una altra cosa que un pacte honrat amb la solitud.
Gabriel García Márquez en Cent anys de solitud (1967), traduït per Avel·lí Artís i Gener
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!
Cada any, el mes de març, una família de gitanos esparracats plantava la seva tenda prop del poble, i amb gran renou de xiulets i timbals, feien conèixer els nous invents.
Gabriel García Márquez en Cent anys de solitud (1967), traduït per Avel·lí Artís i Gener
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!