Gastar quant sia menester gastar, y ahorrar, o Estreñer los gastos, en lo demes temp.
Antoni Fiter i Rossell en Manual Digest de las Valls Neutras d'Andorra (1748)
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!
Cites similars
Al posseïdor de les riqueses no el fa joiós tenir-les, sinó gastar-les, i no gastar-les com vulgui, sinó com saber-les gastar.
Miguel de Cervantes Saavedra en L'enginyós cavaller Don Quixot de la Manxa (1605)
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!
Lo demés d'ella rematavan jupa de velarte, calsas devellut pera mudarse las festas ab sas pantoflas de lo mateix y los dias d'entre setmana s'honrava ab son panyo de mescla mes fi.
Miguel de Cervantes Saavedra en L'enginyós cavaller Don Quixot de la Manxa (1605), traduït per Eduart Tàmaro
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!
L'enveja en els hòmens mostra quant desgraciats se senten, i la seua constant atenció al que fan o deixen de fer els altres, mostra quant s'avorrixen.
cita de Arthur Schopenhauer
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!
Dihuen que tenia lo sobrenom de Quixada, (ó sia barra) ó Quesada (puix sobre això hi ha alguna diferencia entre los autors que d'aquest cas particular escrihuen,) en tot y que per conjecturas verosímils se deixa entendrer que 's deya Quixana.
Miguel de Cervantes Saavedra en L'enginyós cavaller Don Quixot de la Manxa (1605), traduït per Eduart Tàmaro
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!
Nomenavas Aldonza Lorenzo, y á tal, li semblá bé darli 'l titol de senyora de sos pensaments; y cercantli un nom que no desdigués molt del seu, y que tirés y s'encaminés al de primpcesa y gran senyora, vingué a nomenarla Dolsinea del Tobós, puix d'allá era filla natural del Tobós: nom á son parer musich y original y tan significatiu com tots los demés que á n'ell y a sas cosas habia posat.
Miguel de Cervantes Saavedra en L'enginyós cavaller Don Quixot de la Manxa (1605), traduït per Eduart Tàmaro
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!
Tul·li, en la primera disputació del seu Tusculà, diu que aprés que l’hom és mort, los seus amics no el ploren per tal que es pensen que no sia res, mas per ço com lo veen destituït e privat dels béns temporals; car si aqueixa opinió no era, no el ploraria algú. E açò ens dóna a sentir natura sens alguna raó o doctrina. Molt gran argument és natura jutjar tan grans coses de la immortalitat de l’ànima, com tothom ha tan gran cura de les coses esdevenidores aprés sa mort.
Bernat Metge en Lo somni (1399)
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!
Cant Espiritual
Si el món ja és tan formós, Senyor, si es mira
amb la pau vostra a dintre de l’ull nostre,
què més ens podeu da’ en una altra vida?
Per’xò estic tan gelós dels ulls, i el rostre,
i el cos que m’heu donat, Senyor, i el cor
que s’hi mou sempre... i temo tant la mort!
Amb quins altres sentits me’l fareu veure,
aquest cel blau damunt de les muntanyes,
i el mar immens, i el sol que pertot brilla?
Deu-me en aquests sentits l’eterna pau
i no voldré més cel que aquest cel blau.
Aquell que a cap moment li digué «Atura’t»
sinó al mateix que li dugué la mort,
jo no l’entenc, Senyor; jo, que voldria
aturar tants moments de cada dia,
per fe’ls eterns a dintre del meu cor!...
O és que aquest «fe’ etern» és ja la mort?
Mes llavores, la vida, què seria?
Fóra l’ombra només del temps que passa,
la il·lusió del lluny i de l’a prop,
i el compte de lo molt, i el poc, i el massa,
enganyador, perquè ja tot ho és tot?
Tant se val! Aquest món, sia com sia,
tan divers, tan extens, tan temporal;
aquesta terra, amb tot lo que s’hi cria,
és ma pàtria, Senyor; i no podria
ésser també una pàtria celestial?
Home só i és humana ma mesura
per tot quant puga creure i esperar:
si ma fe i ma esperança aquí s’atura,
me’n fareu una culpa més enllà?
Més enllà veig el cel i les estrelles
i encara allí voldria ser-hi hom:
si heu fet les coses a mos ulls tan belles,
si heu fet mos ulls i mos sentits per elles,
per què aclucà’ls cercant un altre com?
Si per mi com aquest no n’hi haurà cap!
Ja ho sé que sou, Senyor; pro on sou, qui ho sap?
Tot lo que veig se vos assembla en mi...
Deixeu-me creure, doncs, que sou aquí.
I quan vinga aquella hora de temença
en què s’acluquin aquests ulls humans,
obriu-me’n, Senyó’, uns altres de més grans
per contemplar la vostra faç immensa.
Sia’m la mort una major naixença!
poesia de Joan Maragall (1910)
Afegit per anònim
Comentari! | Voteu! | Còpia!
A cert poblet de la Mancha de qual nom no vull recordarme, no fa pas gaire, hi vivia un hidalgo d'aquells de llansa en candelero, adarga antiga, rocí flach y galch corredor. Una olla d'una mica mes de vaca que motlló, fiambre de carn trinxada las mes de las nits, olla de trossos los dissaptes, llantías los divendres y algun colomí d'afeigidura los diumenges consumian las tres parts de sa hisenda.
Miguel de Cervantes Saavedra en L'enginyós cavaller Don Quixot de la Manxa (1605), traduït per Eduart Tàmaro
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia! | En anglès | En espanyol | En romanès
El pueblo de México, cansado ya de los abusos del clero y de las traiciones de los conservadores, se reunió en una gran multitud frente al palacio nacional, y por aclamación multitudinaria y por orden del gobierno de la república designo a Ignacio Ramírez para ejecutar y aplicar las leyes de reforma.
cita de Noel Clarasó i Serrat
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!
L'oda infinita
Tinc una oda començada
que no puc acabar mai:
dia i nit me l’ha dictada
tot quant canta en la ventada,
tot quant brilla per l’espai.
Va entonar-la ma infantesa
entre ensomnis d’amor pur;
decaiguda i mig malmesa,
joventut me l’ha represa
amb compàs molt més segur.
De seguida amb veu més forta
m’han sigut dictats nous cants;
pro cada any que el temps s’emporta
veig una altra esparsa morta
i perduts els consonants.
Ja no sé com començava
ni sé com acabarà,
perquè tinc la pensa esclava
d’una força que s’esbrava
dictant-me-la sens parar.
I aixís sempre a la ventura,
sens saber si lliga o no,
va enllaçant la mà insegura
crits de goig, planys d’amargura,
himnes d’alta adoració.
Sols desitjo per ma glòria
que, si algú aquesta oda sap,
al moment en què jo mòria,
me la digui de memòria
mot per mot, de cap a cap.
Me la digui a cau d’orella,
esbrinant-me, fil per fil,
de la ignota meravella
que a la vida ens aparella
el teixit ferm i subtil.
I sabré si en lo que penses
—oh poeta extasiat!—
hi ha un ressò de les cadences
de l’ocell d’ales immenses
que nia en l’eternitat.
poesia de Joan Maragall (1888)
Afegit per anònim
Comentari! | Voteu! | Còpia!
Els europeus, potser, no es dignaran conquistar-los.
cita de Simón Bolívar (1830)
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!
Els problemes són per solucionar-los. La llibertat, per comprovar-la.
cita de Richard Bach
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia! | En espanyol | En romanès
Fes-los comprendre que no tenen en el mon altre deure que l'alegria.
cita de Paul Claudel
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!
Si no tinguéssim defectes no ens agradaria tant descobrir-los en els altres.
cita de Valéry Larbaud
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!
Els vencedors no fan autocrítica, i això acaba debilitant-los: la victòria atordeix!
cita de Günter Grass
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!
Hi ha musulmans de tot tipus. La idea d'agrupar-los sota una mateixa identitat és errònia.
cita de Amartya Sen
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!
Casi todos los médicos tienen una enfermedad favorita, a la que atribuyen todas las victorias obtenidas sobre la naturaleza humana.
Henry Fielding en Tom Jones (1749)
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia! | En anglès | En romanès
Mai vaig demanar a gent com en Richard Gere que vinguessin, però seria de ximples detenir-los. Tinc tibetans, indis, motxillers, malalts de SIDA, religiosos, polítics, actors i princeses.
cita de Tenzin Gyatso
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!
Enni, poeta fort antic e dignament famós, dix que molts savis hòmens antics, los quals apellaven ‘castos’, deïen que quan lo cos de l’hom moria, l’ànima romania.
Bernat Metge en Lo somni (1399)
Afegit per Dan Costinaş
1 comentari - Comentari! | Voteu! | Còpia!
Umplísseli la fantasia de tot alló que havia llegit en los llibres, axis d'encantaments com de pendencias, batallas, desafios, feridas, requiebros, amors, tormentas y disbarats impossibles.
Miguel de Cervantes Saavedra en L'enginyós cavaller Don Quixot de la Manxa (1605), traduït per Eduart Tàmaro
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!