El que avui és una heretgia sol convertir-se en l'ortodòxia de demà.
cita de José Luis Aranguren
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!
Cites similars
Temps
Cada instant té el seu significat,
Per mi, per tu, per ell.
A cada instant hi ha una acció cabdal
per mi, per tu, per ell.
Cada instant és decisiu
per mi, per tu, per ell.
En un instant pot canviar la teva vida, la meva, la seva.
Avui, demà, demà passat, sempre.
Per un instant podeu ser un gran rei,
amb mi, amb tu, amb ell.
En un instant ho pots perdre tot,
una mica o, tal vegada, res...
poesia de Cornelia Păun Heinzel de Așii României Agenția de Presă Nürnberg (2 març 2014), traduït per Albert Salvadó
Afegit per Cornelia Păun Heinzel
Comentari! | Voteu! | Còpia!
Només hi ha dos dies l'any en què no es pot fer res;un es diu ahir i un altre demà per tant avui és el dia ideal per estimar, creure, fer i principalment viure.
cita de Dalai Lama
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!
L'ídol d'avui empenta l'heroi d'ahir cap afora de la nostra col•lecció; i serà substituït, al seu torn, pel seu successor de demà.
cita de Washington Irving
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!
El propòsit de la literatura és convertir la sang en tinta.
cita de T.S. Eliot
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!
Ultrapassar els límits de la moda és convertir-se en caricatura.
cita de Honoré de Balzac
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!
Disfruta avuí, és més tard del que creus.
proverbis xinesos
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!
Com progressem. A l'edat mitjana, m'haurien cremat viu; avui dia, s'acontenten de cremar els meus llibres.
cita de Sigmund Freud
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!
Totes les aspiracions nacionals han de ser respectades; avui en dia els pobles només poden ser dominats i governats amb el seu consentiment.
cita de Woodrow Wilson
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!
Un polític ha de ser capaç de predir el que passarà demà, i la setmana, el mes i l'any proper. I també ha de ser capaç d'explicar per que no ho encertà.
cita de Winston Churchill
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!
Jo volia ser actor, vaig estudiar per actor, però no ho vaig poder ser. Em vaig posar a escriure seriosament, com a forma de vida, a partir de 1964. Progressivament, escriure i viure es van convertir en una mateixa cosa.
cita de Terenci Moix
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!
Els joves d’avui en dia són uns tirans. Contradiuen els seus pares, devoren el menjar i li falten al respecte als seus mestres.
cita de Sòcrates
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!
He d'admetre que si no fos pels trenta i escaig anys del gran desenvolupament i progrés de la societat xinesa, i la reforma nacional posterior i l'obertura de les portes a l'exterior, avui no seria escriptor.
cita de Mo Yan (2012)
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!
Avui dia, l'evolució és acceptada per tothom excepte per una minoria fonamentalista la qual les seves objeccions no estan basades en el raonament sinó en l'adhesió doctrinària als principis religiosos.
cita de James Dewey Watson
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!
Allí estava, allí seguia..., en un petit raig de llum, intentant retenir la lluminositat que la mantenia viva i lluitant per a reafirmar la seva confiança en que vindria un “demà” en el qual, per fi, es confirmaria que la Realitat no devia estar en el que veia, sinó en el que sentia.
Miguel Beltran i Carreté en A la Terra de Mai Potser. La Nació de Goig
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!
Vostres ossos
Vaig a evitar la terra recentment cavada,
per no endinsar-me en les seues profunditats i tocar
els munts d’ossos que no són vostres.
Vaig a evitar la terra humida, així com si fos a l’abric
de les pastures peixides de les tenebres.
Acostar-me a les vores de les aigües
i ser a la porta amagada al capvespre,
lluny dels camins que duen a totes parts.
Que demà, però, he de partir
i de bell nou vaig a posar-me l’escut aixafat.
Per ací han fet marxa els caragols amb pas d’argent,
per allí han passat els germans-crancs
arrossegant els seus cossos truncats.
Per on tirar jo ara,
per a poder retornar als vostres ossos?
poesia de Andrei Langa, traduït per Pere Bessó
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!
El Corb
Temps ha, en una nit d'oratge, mentre exhaust, sense coratge,
meditava el text insòlit d'uns savis i arcaics papers,
vaig abaltir-me i, somorta, l'armella del picaporta
colpí d'improvís la porta del meu isolat recés.
"Serà algú —vaig dir— que truca al portal del meu recés,
tan sols això i no res més."
Ah, tot en mi prou remembra que va ser en el fred desembre,
cada flam el tènue espectre semblava que al sòl perfés.
Trigava a venir l'aurora; treva pel mal que em devora
d'ençà que ha mort Leonora: era en va que l'implorés,
la resplendent que anomenen pel nom els àngels només,
i aquí baix, de nom, mai més.
I el trist cruixir de la fina seda de cada cortina
m'estremia i jo sentia terrors no soferts adés;
mes vaig calmar-me tot d'una repetint: "Potser és alguna
visita poc oportuna que vol entrar al meu recés,
algú que suplica entrada al portal del meu recés;
això deu ser i no res més.
Quiti de dubtes i alarma, llavors el cor se'm desarma:
"Dama o senyor —vaig dir—, imploro el vostre perdó, però és
que, abaltit, no distingia si algú suaument colpia,
tan feble era el truc que oïa, al portal del meu recés."
Això dit, obro la porta de bat a bat perquè entrés;
tan sols tenebres, res més.
Escrutant l'ombra a distància, sumit en pors i ignorància,
tramava somnis que l'home no crec que mai somiés;
tot era repòs, nit pura, intacta la calma obscura,
i el sol mot que algú murmura, jo el murmuro, i és, només,
el dolç nom de Leonora que em torna l'eco només.
Simplement això i res més.
De nou vaig tancar-me a casa, el cor convertit en brasa,
i, al cap de poc, algú truca, més fort, com si ja es frisés:
"Deu ser —em deia— alguna cosa colpint ma finestra closa;
caldrà esbrinar què es proposa, saber aquest misteri què és,
que el cor se'm calmi i que em deixi saber aquest misteri què és;
era el vent i no res més!"
Obro de sobte, i avança, gronxant-se i esbategant-se,
un Corb superb dels sants dies d'antany. Com si no em veiés,
no féu cap lleu reverència, ni el deturà ma presència,
s'encimbellà amb displicència al portal del meu recés,
s'encimbellà al bust de Pal•las del portal del meu recés;
va asseure-s'hi, no res més.
L'au negra arrencà un somriure del meu trist estil de viure
en veure'l aposentar-se amb aires tan greus i austers:
"No per xoll i cara aspriva, ets Corb d'anar a la deriva
per la plutònica riba, vell, espectral. ¿I quin és
—vaig dir-li—, en les platges fosques, el teu noble nom, quin és?"
Va respondre el Corb: "Mai més."
M'admira en extrem la feta que aquella au tan tan estrafeta,
si bé amb poc sentit parlava, repetís mots tan planers;
no sé de persona nada que hagi estat mai honorada
d'un ocell que prengui estada al portal del seu recés,
bèstia o ocell, a un bust que es trobi al portal del seu recés,
amb un nom tal com "Mai més".
Però sens mudar de jeia, dalt del plàcid bust, no deia
el Corb cap altra paraula, com si en ella es corvessés.
No res més, ni un gest de vida, fins que jo amb veu defallida
vaig dir: "Emprendrà la partida com d'altres amics adés;
ell demà emprendrà volada com els meus somnis adés."
Llavors va dir el Corb: "Mai més."
Corprès per una resposta proferida tan a posta,
vaig dir: "El que expressa deu ésser tan sols arreplec i excés
pres d'un amo a qui el Desastre no va perdre mai el rastre
fins que, enfonsat pel malastre, els seus cants fossin, només,
cants de llòbrega esperança, el greu recoble només
de 'Mai més, mai més, mai més.'"
Del meu trist estil de viure encara arrencà un somriure
l'au de banús; vaig asseure'm davant seu mentre a recés
d'apelfats coixins jo ordia fantasia amb fantasia,
pensant quin sentit tindria el que el vell Corb expressés,
desairós i abominable, què fóra allò que expressés
amb tant de grallar "Mai més".
Seia, mirava, pensava, mes ni un sol mot no adreçava
a l'ocell d'ulls que cremaven al fons del meu pit: molt més
viag afigurar-me encara decantant a pler la cara
damunt el coixí que amara el llum i el seu àvid bes,
i que Ella —coixí blau-grana que el llum consum bes a bes—
no podrà estrènyer mai més!
Crec que va espessir-se l'aire, que uns àngels volant al caire
de l'encatifat brandaven invisibles encensers.
"Míser —crido—, Déu t'envia, valent-se d'àngels, metgia
per la teva melangia —consol i aquest nepentés
per oblidar Leonora—: beu, oh beu el nepentés!"
Va respondre el Corb: "Mai més."
"Profeta, cosa execrable!, profeta, ocell o diable!,
sigui el Temptador o bé sigui la tempesta qui et llancés
en aquesta erma contrada, terra deserta, encantada,
llar que l'Horror té assetjada, t'ho imploro, és cert, digues, ho és:
a Judea es troba el bàlsam? T'ho imploro, és cert, digues, ho és?"
Va respondre el Corb: "Mai més."
"Profeta, cosa execrable!, tant si ets ocell com diable!,
digues, pels Cels que ens cobreixen, pel nostre Déu, si, després,
aquesta ànima afligida abraçarà en l'altra vida
l'estimada beneïda que entre els àngels viu només,
la radiant Leonora que entre els àngels viu només!"
Va respondre el Corb: "Mai més."
"Ocell o diabale, sigui aquest el mot que ens deslligui!",
vaig vociferar: "L'oratge espera el teu fosc regrés!
No deixis cap ploma en gatge del teu enganyós llenguatge,
deixa'm sol al meu estatge!, deixa el bust del meu recés!
El cor del teu bec deslliura'm!, deixa el bust del meu recés!"
Va respondre el Corb: "Mai més."
I el Corb de mi no es separa, seu encara, seu encara,
sobre el pàl•lid bust de Pal•las del portal del meu recés;
veig als seus ulls la parença d'un diable en somnolença,
el llum la seva ombra llença sobre el sòl ara i adés
i de l'ombra la meva ànima, que hi tremola ara i adés,
no es podrà aixecar —mai més!
poesia de Edgar Allan Poe (1845), traduït per Xavier Benguerel
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!