Cites similars: El primer rècord d'alçada ascendint...

El primer rècord d'alçada ascendint amb un globus d'hidrogen normal el van establir al setembre de 1862 els meteorolegs britànics Coxwell i Glaisher, arribant a una alçada de 8.840 metres.

en Vols històrics amb globus (2001)
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!

Cites similars

Felicitat compensa en alçada el que li falta en grandària.

I per no donar compte de totes les particularitats que ens van esdevenir en aquesta guerra, que seria prolixitat, no diré sinó que, després de fets els requeriments perquè vinguessin a obeir els manaments que de part de la vostra majestat se'ls feien sobre la pau, no els van voler complir i els vam fer la guerra i van lluitar moltes vegades amb nosaltres i amb l'ajuda de Déu i de la reial ventura de la vostra altesa sempre els desbaratats i matem molts, sense que en tota la dita guerra em matessin ni hiriesen ni un espanyol. En obra de vint dies vaig haver pacífiques moltes viles i poblacions-hi subjectes i els senyors i principals d'elles han vingut a oferir i donar per vassalls de vostra majestat.

Hernán Cortés en Segona carta de relació a Carles I d'Espanya (octubre 1530)
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!

No n'hi ha prou amb enderrocar el tirà, sinó que hem de treballar per establir democràcia.

cita de Shirin Ebadi
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!

Mentre van passant els anys i es va encorbant la figura el rostre, amb els desenganys, se'm torna caricatura.

cita de Carles Fages de Climent
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!

El pessimisme és una actitud normal en un món anormal.

Després de les grans alegries el normal és prendre una aspirina, perquè ens fa mal el cap.

aforisme de Ramón Eder, traduït per Dan Costinaş
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!

De Profundis

Hi ha un camp de rostoll on cau una pluja negra.
Hi ha un arbre fosc que s’alça solitari.
Hi ha el xiulet d’un vent que encercla cabanyes buides.
Que trist aquest capvespre.

Pels termes del vilatge
la tendra òrfena aplega encara unes quantes espigues.
Els seus ulls pasturen rodons i daurats dins la posta.
El seu pit és a l’aguait del nuvi celestial.

A l’hora del retorn
els pastors van trobar aquell cos dolç
podrit al bardisser.

Sóc una ombra en la llunyania de pobles obscurs.
El silenci de Déu
me l’he begut a la font de l’arbreda.

Se’m posa al front un metall fred.
Aranyes busquen el meu cor.
Hi ha una llum que se m’apaga a la boca.

De nit m’he trobat en un erm,
tot cobert de deixalles i pols d’estrelles.
Entre els avellaners
van sonar novament àngels de cristall.

poesia de Georg Trakl, traduït per Feliu Formosa
Afegit per Dan Costinaş
1 comentari - Comentari! | Voteu! | Còpia! | En romanès

La síntesi entre catolicitat i unitat és una simfonia, no és uniformitat. Ho van dir els Pares de l'Església. Babilònia era uniformitat, i la tècnica crea uniformitat. La fe, com es veu en Pentecostes en on els apòstols parlen tots els idiomes, és simfonia, és pluralitat en la unitat.

cita de Benet XVI
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!

Un vestit

Vaig fer de la meva cançó
un vestit cobert de brodats
trets de velles mitologies
del taló fins al coll;
però els necis van agafar-lo,
se’l van posar davant tothom
com si ells l’haguessin treballat.
Cançó, deixa que el prenguin,
ja que és més gran empresa
caminar nu.

poesia de William Butler Yeats
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!

El vestit

Hèrmia: Pro jo vull que el meu pare se’l miri amb els meus ulls.
Teseu: Són els teus ulls que l’han de veure amb el seu seny.

No sé com em deu veure el món, però al meu entendre, em sembla que he estat només com un nen que juga a la vora del mar, i que es diverteix buscant de tant en tant una pedra més polida i una conquilla més bonica del normal, mentre que el gran oceà de la veritat s'exposava davant meu completament desconegut.

En la part de més a baix... s'hi ha de pintar una processó del capellà i els altres clergues que estaven fent els oficis per enterrar el senyor Gonzalo de Ruiz de Toledo, Senyor de la vila d'Orgaz, i van baixar sant Agustí i sant Esteve a enterrar el cos d'aquest cavaller, l'un tenint-li el cap i l'altre els peus posant-lo a la sepultura i fingint al voltant molta gent que estava mirant i sobre tot això s'ha de fer un cel obert de glòria...

cita de El Greco (1586)
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!

Quan els déus volen destruir a un home, primer el fan tornar boig.

cita de Eurípides
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!

Si Irlanda es transforma en una nova Irlanda, primer ha de fer-se europea.

cita de James Joyce
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!

Quan sento necessitat d'una religió, surto de nit a pintar les estrelles.

cita de Vincent van Gogh (1889)
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia! | En espanyol | En romanès

Cosa curiosa! El primer símptoma de l'amor en un jove, és la timidesa; en una jove, és l'audàcia.

cita de Victor Hugo
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!

Tothom que s'acaba de morir és, per definició, o un gran poeta, o un prosista immortal, o un artista de record inesborrable.

cita de Just Cabot
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!

Reincorporació

De matinada, a trenc d’alba, ets despertat,
estens damunt de tu el cobertor fet a una banda
a la nit com una roba innecessària.

La reentrada al cos s’esdevé lenta
o potser apressada, depén de l’impacte
que tingues amb les branques tremoloses de fora.

Mires, t’enjogasses en un escull de núvols
amb els raigs rars del sol, esbargits
per la pols voladora dels bemols.

Els verbs vius s’envolen i ixen al voltant
de la casa hieràtica junt a tu,
una volta amb els pares que marxen a eixarcolar.

Passes per senderes obscures, humides,
calcigues cards amagats entre les herbes
fins que se t’entumeixen les plantes dels peus.

Dolor i sendera, passos repetits, seguits
de respiració rítmica provocada per la feina,
mans de fata morgana que treballen.

D’ací cap allà comença la ceguesa solar,
fins que arriba l’hora del dinar compartit amb els pares
en el camp, a l’ombra d’una brisa de vent.

L’eixida del cos es fa de manera semblant,
de retorn per les mateixes senderes conegudes,
a l’abric del sol, quan et poses la roba de nit.

Llavors enfonses el cos entre els coixins,
recolzant la front fràgil per les altures
i esperant que una altra criatura hi entre.

poesia de Andrei Langa, traduït per Pere Bessó
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia! | En espanyol | En romanès

Feliç qui ha viscut dessota un cel estrany...

Uns wiegen lassen, wie
Aus schwankem Kahne der See.
HÖLDERLIN

Feliç qui ha viscut dessota un cel estrany,
i la seva pau no es mudava;
i qui d’uns ulls d’amor sotjant la gorga brava
no hi ha vist terrejar l’engany.

I qui els seus dies l’un per la vàlua de l’altre
estima, com les parts iguals
d’un tresor mesurat; i qui no va a l’encalç
del record que fuig per un altre.

Feliç és qui no mira enrera, on el passat,
insaciable que és, ens lleva
fins l’esperança, casta penyora de la treva
que la mort havia atorgat.

Qui tampoc endavant el seu desig no mena:
que deixa els rems i, ajagut
dins la frèvola barca, de cara als núvols, mut,
s’abandona a una aigua serena.

poesia de Carles Riba
Afegit per anònim
Comentari! | Voteu! | Còpia!