De cadascú com el triïn i a cadascú com sigui triat.
Robert Nozick en Anarquia, Estat i Utopia (1974)
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!
Cites similars
Val més patir una injustícia que no viure en un món sense lleis. Per això cal que cadascú se sotmeti a la llei.
cita de Goethe
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!
Sigui el que pensis, estigues segur del que penses; sigui el vulguis, estigues segur del que vols; sigui el que sentis, estigues segur del que sents.
cita de T.S. Eliot
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!
Quan vegis un gegant, examina abans la posició del sol; no sigui que realment sigui l'ombra d'un pigmeu.
cita de Novalis
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!
L'única manera de tenir un amic és que un ho sigui.
cita de Ralph Waldo Emerson
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!
Aniré a qualsevol lloc, sempre que sigui cap endavant.
cita de David Livingstone
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!
Al qui sigui malcarat si te li gires d'esquena no li has de veure el posat.
cita de Caterina Albert
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!
Quina altra cosa puc fer que no sigui escriure i somiar?
cita de Jorge Luis Borges
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!
Que el cel existeixi, encara que el nostre lloc sigui l'infern.
Jorge Luis Borges en El Aleph (1949)
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!
Ni que sigui des d'un banc d'acusats, sempre és interessant de sentir com parlen d'un mateix.
Albert Camus en L\'estrany (1942)
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!
Als homes els disgusta que la veritat sigui tan senzilla. Haurien de pensar que encara els costarà prou d’aplicar-la pràcticament per tal d’aprofitar-la.
cita de Goethe
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!
Pensar és el treball més difícil que existeix. Potser sigui aquesta la raó per la qual hi hagi tan poques persones que ho practiquin.
cita de Henry Ford
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!
L'hora d'anar al llit i d'hora per aixecar-se fa que l'home sigui sa, ric i savi.
cita de Benjamin Franklin
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!
Hi ha un cert alleujament en el canvi, malgrat que sigui de dolent a pitjor! Com he observat viatjant en diligència, és sovint un consol canviar de posició i ser masegat en un nou lloc.
Washington Irving en Tales of a Traveller (1824)
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!
És meravellós si pots trobar alguna cosa que t'encanta fer durant la teva joventut que sigui prou forta per mantenir aquest interès en la teva vida adulta.
cita de Richard Feynman
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!
És quan Gide reacciona davant d'un esdeveniment qualsevol, per insignificant que sigui, quan es converteix en un testimoni, en un prodigiós testimoni de l'època.
cita de Josep Pla
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!
Una Catalunya on la inversió en educació i habitatge sigui més important que invertir en seleccions catalanes o en diaris deficitaris. D'una Catalunya on el nostre Conseller en Cap no faci boicot a altres ciutats d'Espanya.
Albert Rivera Díaz en discurs (1 novembre 2006)
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!
A la societat tots són iguals. No pot ésser fundada cap societat que no sigui sobre el concepte de la igualtat, però de cap manera sobre el concepte de la llibertat. La igualtat la vull trobar a la societat; la llibertat, concretament la llibertat moral que m’indueix a subordinar-me, l’aporto jo mateix.
cita de Goethe
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!
I sense ser aventurera, he viscut com s'ha de viure: o sigui, perillosament. M'agrada i mai no sabreu fins a quin punt viure així, al mig del bosc, guardada per quatre persianes. Les bestioles del bosc encara corren més risc. Jo, en aquesta casa, hi visc com el peix a l'aigua i estic passant, a les meves velleses, una de les èpoques més felices de la meva vida. Moltes nits, ja us ho vaig dir, si m'adormo tard, llegint, abans de ficar-me al llit surto a l'esplanada i m'hi passejo.
Mercè Rodoreda en Carta a Joan Sales (6 desembre 1979)
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!
El Corb
Temps ha, en una nit d'oratge, mentre exhaust, sense coratge,
meditava el text insòlit d'uns savis i arcaics papers,
vaig abaltir-me i, somorta, l'armella del picaporta
colpí d'improvís la porta del meu isolat recés.
"Serà algú —vaig dir— que truca al portal del meu recés,
tan sols això i no res més."
Ah, tot en mi prou remembra que va ser en el fred desembre,
cada flam el tènue espectre semblava que al sòl perfés.
Trigava a venir l'aurora; treva pel mal que em devora
d'ençà que ha mort Leonora: era en va que l'implorés,
la resplendent que anomenen pel nom els àngels només,
i aquí baix, de nom, mai més.
I el trist cruixir de la fina seda de cada cortina
m'estremia i jo sentia terrors no soferts adés;
mes vaig calmar-me tot d'una repetint: "Potser és alguna
visita poc oportuna que vol entrar al meu recés,
algú que suplica entrada al portal del meu recés;
això deu ser i no res més.
Quiti de dubtes i alarma, llavors el cor se'm desarma:
"Dama o senyor —vaig dir—, imploro el vostre perdó, però és
que, abaltit, no distingia si algú suaument colpia,
tan feble era el truc que oïa, al portal del meu recés."
Això dit, obro la porta de bat a bat perquè entrés;
tan sols tenebres, res més.
Escrutant l'ombra a distància, sumit en pors i ignorància,
tramava somnis que l'home no crec que mai somiés;
tot era repòs, nit pura, intacta la calma obscura,
i el sol mot que algú murmura, jo el murmuro, i és, només,
el dolç nom de Leonora que em torna l'eco només.
Simplement això i res més.
De nou vaig tancar-me a casa, el cor convertit en brasa,
i, al cap de poc, algú truca, més fort, com si ja es frisés:
"Deu ser —em deia— alguna cosa colpint ma finestra closa;
caldrà esbrinar què es proposa, saber aquest misteri què és,
que el cor se'm calmi i que em deixi saber aquest misteri què és;
era el vent i no res més!"
Obro de sobte, i avança, gronxant-se i esbategant-se,
un Corb superb dels sants dies d'antany. Com si no em veiés,
no féu cap lleu reverència, ni el deturà ma presència,
s'encimbellà amb displicència al portal del meu recés,
s'encimbellà al bust de Pal•las del portal del meu recés;
va asseure-s'hi, no res més.
L'au negra arrencà un somriure del meu trist estil de viure
en veure'l aposentar-se amb aires tan greus i austers:
"No per xoll i cara aspriva, ets Corb d'anar a la deriva
per la plutònica riba, vell, espectral. ¿I quin és
—vaig dir-li—, en les platges fosques, el teu noble nom, quin és?"
Va respondre el Corb: "Mai més."
M'admira en extrem la feta que aquella au tan tan estrafeta,
si bé amb poc sentit parlava, repetís mots tan planers;
no sé de persona nada que hagi estat mai honorada
d'un ocell que prengui estada al portal del seu recés,
bèstia o ocell, a un bust que es trobi al portal del seu recés,
amb un nom tal com "Mai més".
Però sens mudar de jeia, dalt del plàcid bust, no deia
el Corb cap altra paraula, com si en ella es corvessés.
No res més, ni un gest de vida, fins que jo amb veu defallida
vaig dir: "Emprendrà la partida com d'altres amics adés;
ell demà emprendrà volada com els meus somnis adés."
Llavors va dir el Corb: "Mai més."
Corprès per una resposta proferida tan a posta,
vaig dir: "El que expressa deu ésser tan sols arreplec i excés
pres d'un amo a qui el Desastre no va perdre mai el rastre
fins que, enfonsat pel malastre, els seus cants fossin, només,
cants de llòbrega esperança, el greu recoble només
de 'Mai més, mai més, mai més.'"
Del meu trist estil de viure encara arrencà un somriure
l'au de banús; vaig asseure'm davant seu mentre a recés
d'apelfats coixins jo ordia fantasia amb fantasia,
pensant quin sentit tindria el que el vell Corb expressés,
desairós i abominable, què fóra allò que expressés
amb tant de grallar "Mai més".
Seia, mirava, pensava, mes ni un sol mot no adreçava
a l'ocell d'ulls que cremaven al fons del meu pit: molt més
viag afigurar-me encara decantant a pler la cara
damunt el coixí que amara el llum i el seu àvid bes,
i que Ella —coixí blau-grana que el llum consum bes a bes—
no podrà estrènyer mai més!
Crec que va espessir-se l'aire, que uns àngels volant al caire
de l'encatifat brandaven invisibles encensers.
"Míser —crido—, Déu t'envia, valent-se d'àngels, metgia
per la teva melangia —consol i aquest nepentés
per oblidar Leonora—: beu, oh beu el nepentés!"
Va respondre el Corb: "Mai més."
"Profeta, cosa execrable!, profeta, ocell o diable!,
sigui el Temptador o bé sigui la tempesta qui et llancés
en aquesta erma contrada, terra deserta, encantada,
llar que l'Horror té assetjada, t'ho imploro, és cert, digues, ho és:
a Judea es troba el bàlsam? T'ho imploro, és cert, digues, ho és?"
Va respondre el Corb: "Mai més."
"Profeta, cosa execrable!, tant si ets ocell com diable!,
digues, pels Cels que ens cobreixen, pel nostre Déu, si, després,
aquesta ànima afligida abraçarà en l'altra vida
l'estimada beneïda que entre els àngels viu només,
la radiant Leonora que entre els àngels viu només!"
Va respondre el Corb: "Mai més."
"Ocell o diabale, sigui aquest el mot que ens deslligui!",
vaig vociferar: "L'oratge espera el teu fosc regrés!
No deixis cap ploma en gatge del teu enganyós llenguatge,
deixa'm sol al meu estatge!, deixa el bust del meu recés!
El cor del teu bec deslliura'm!, deixa el bust del meu recés!"
Va respondre el Corb: "Mai més."
I el Corb de mi no es separa, seu encara, seu encara,
sobre el pàl•lid bust de Pal•las del portal del meu recés;
veig als seus ulls la parença d'un diable en somnolença,
el llum la seva ombra llença sobre el sòl ara i adés
i de l'ombra la meva ànima, que hi tremola ara i adés,
no es podrà aixecar —mai més!
poesia de Edgar Allan Poe (1845), traduït per Xavier Benguerel
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!