Cites similars: Necessitem més immersió lingüística que...

Necessitem més immersió lingüística que mai per tenir un futur capicua, amb el cap i amb el cor.

cita de Màrius Serra i Roig
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!

Cites similars

Ha sabut de cop que tenir Pàtria és un regal al que de tant en tant cal correspondre: poques vegades crida a un servei directe i greu, però quan això arriba, és necessari ser-hi present i amb un cor alegre.

cita de Gabriela Mistral
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!

Amb les dones de cap verd, qui més hi fa més hi perd.

cita de Albert Llanas
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!

Cap de les persones raonables vindrà a voler rentar les taques de tinta amb tinta, taques d'oli amb oli. Només la sang es renta diverses vegades amb sang.

cita de Bertha von Suttner
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!

Lopes: On dius que l'has d'acompanyar?
David: A Lourdes col·lega! I vaig cada any, des de que en tenia set.
Lopes: No hi he estat mai a Lourdes. Està bé?
David (amb ironia): Lourdes? És collonut! El que més m'agrada és el viatge en autocar. Vint hores en un autocar ple de iaies, amb parades cada mitja per anar a pixar. "Bueno", és divertit... no t'ho pots ni imaginar.

rèplica de Plats Bruts, Tinc bolero (2001)
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!

Si no penseu en el futur, mai el tindreu.

L'única possibilitat de descobrir els límits del possible és anar una mica més enllà d'ells, cap a l'impossible.

En l'amistat i en l'amor s'és més feliç amb la ignorància que amb el saber.

cita de William Shakespeare
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!

És més fàcil obtenir el que es desitja amb un somriure que amb la punta de l'espasa.

cita de William Shakespeare
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!

Ulls meus, ulls que viviu goluts...

Ulls meus, ulls que viviu goluts damunt mon rostre;
per vosaltres la imatge d’Ella, dolça a servar,
és davallada al cor, i llum tan pia hi fa
que ja no hi val l’or d’aquest sol que és glòria vostra.

¿Com la carnal recança del goig que amb l’hora fuig
a la bella carn d’Ella us té oberts encara,
si veure-la caduca i fonedissa amara
tot pensament d’amor amb metzina d’enuig?

Ulls meus, closos em fóssiu amb porta de tenebra,
i el vostre esguard girat endins, de cara al cor,
portant a la fidel imatge que no mor,
i a l’adoració que l’estreny, i a la febre,

aquesta coneixença tan viva del sentit,
tan corporal, però ja lliure de paüra:
la mort faria de la bella carn pastura
sense que en tremolés la imatge dins mon pit.

poesia de Carles Riba (1919)
Afegit per anònim
Comentari! | Voteu! | Còpia!

La mateixa existència de les biblioteques ofereix la millor evidència que encara podem tenir esperança en el futur de l'home.

cita de T.S. Eliot
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!

Excelsior

Vigila, esperit, vigila,
no perdis mai el teu nord,
no et deixis du’ a la tranquil·la
aigua mansa de cap port.

Gira, gira els ulls en l’aire,
no miris les platges roïns,
dóna el front an el gran aire,
sempre, sempre mar endins.

Sempre amb les veles suspeses,
del cel al mar transparent,
sempre entorn aigües esteses
que es moguin eternament.

Fuig-ne, de la terra innoble,
fuig dels horitzons mesquins:
sempre al mar, al gran mar noble;
sempre, sempre mar endins.

Fora terres, fora platja,
oblidat de tot regrés:
no s’acaba el teu viatge,
no s’acabarà mai més...

poesia de Joan Maragall (1895)
Afegit per anònim
Comentari! | Voteu! | Còpia!

Cant Espiritual

Si el món ja és tan formós, Senyor, si es mira
amb la pau vostra a dintre de l’ull nostre,
què més ens podeu da’ en una altra vida?

Per’xò estic tan gelós dels ulls, i el rostre,
i el cos que m’heu donat, Senyor, i el cor
que s’hi mou sempre... i temo tant la mort!

Amb quins altres sentits me’l fareu veure,
aquest cel blau damunt de les muntanyes,
i el mar immens, i el sol que pertot brilla?
Deu-me en aquests sentits l’eterna pau
i no voldré més cel que aquest cel blau.

Aquell que a cap moment li digué «Atura’t»
sinó al mateix que li dugué la mort,
jo no l’entenc, Senyor; jo, que voldria
aturar tants moments de cada dia,
per fe’ls eterns a dintre del meu cor!...
O és que aquest «fe’ etern» és ja la mort?
Mes llavores, la vida, què seria?
Fóra l’ombra només del temps que passa,
la il·lusió del lluny i de l’a prop,
i el compte de lo molt, i el poc, i el massa,
enganyador, perquè ja tot ho és tot?

Tant se val! Aquest món, sia com sia,
tan divers, tan extens, tan temporal;
aquesta terra, amb tot lo que s’hi cria,
és ma pàtria, Senyor; i no podria
ésser també una pàtria celestial?
Home só i és humana ma mesura
per tot quant puga creure i esperar:
si ma fe i ma esperança aquí s’atura,
me’n fareu una culpa més enllà?
Més enllà veig el cel i les estrelles
i encara allí voldria ser-hi hom:
si heu fet les coses a mos ulls tan belles,
si heu fet mos ulls i mos sentits per elles,
per què aclucà’ls cercant un altre com?
Si per mi com aquest no n’hi haurà cap!
Ja ho sé que sou, Senyor; pro on sou, qui ho sap?
Tot lo que veig se vos assembla en mi...
Deixeu-me creure, doncs, que sou aquí.
I quan vinga aquella hora de temença
en què s’acluquin aquests ulls humans,
obriu-me’n, Senyó’, uns altres de més grans
per contemplar la vostra faç immensa.
Sia’m la mort una major naixença!

poesia de Joan Maragall (1910)
Afegit per anònim
Comentari! | Voteu! | Còpia!

L'oda infinita

Tinc una oda començada
que no puc acabar mai:
dia i nit me l’ha dictada
tot quant canta en la ventada,
tot quant brilla per l’espai.

Va entonar-la ma infantesa
entre ensomnis d’amor pur;
decaiguda i mig malmesa,
joventut me l’ha represa
amb compàs molt més segur.

De seguida amb veu més forta
m’han sigut dictats nous cants;
pro cada any que el temps s’emporta
veig una altra esparsa morta
i perduts els consonants.

Ja no sé com començava
ni sé com acabarà,
perquè tinc la pensa esclava
d’una força que s’esbrava
dictant-me-la sens parar.

I aixís sempre a la ventura,
sens saber si lliga o no,
va enllaçant la mà insegura
crits de goig, planys d’amargura,
himnes d’alta adoració.

Sols desitjo per ma glòria
que, si algú aquesta oda sap,
al moment en què jo mòria,
me la digui de memòria
mot per mot, de cap a cap.

Me la digui a cau d’orella,
esbrinant-me, fil per fil,
de la ignota meravella
que a la vida ens aparella
el teixit ferm i subtil.

I sabré si en lo que penses
—oh poeta extasiat!—
hi ha un ressò de les cadences
de l’ocell d’ales immenses
que nia en l’eternitat.

poesia de Joan Maragall (1888)
Afegit per anònim
Comentari! | Voteu! | Còpia!

Tothom amb qui em trobava - doctors, infermeres, practicants o pacients - m'asseguraven que un home a qui li han disparat al coll i sobreviu és la persona més afortunada del món. Jo pensava que hagués estat encara molt més afortunat si no m'haguessin disparat mai.

George Orwell en Homenatge a Catalunya (1938)
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!

Només s'hi veu bé amb el cor. L'essencial és invisible als ulls.

La vaca cega

Topant de cap en una i altra soca,
avançant d'esma pel camí de l'aigua,
se'n ve la vaca tota sola. És cega.
D'un cop de roc llançat amb mala traça
el vailet va buidar-li un ull, i en l'altre
se li ha posat un tel. La vaca és cega.
Ve a abeurar-se a la font com ans solia;
mes no amb el ferm posat d'altres vegades
ni amb ses companyes, no: ve tota sola.
Ses companyes, pels cingles, per les comes,
pel silenci dels prats i en la ribera,
fan dringar l'esquellot mentre pasturen
l'herba fresca a l'atzar... Ella cauria.
Topa de morro en l'esmolada pica
i recula afrontada... Però torna
i abaixa el cap a l'aigua i beu calmosa.
Beu poc, sens gaire set... Després aixeca
al cel, enorme, l'embanyada testa
amb un gran gesto tràgic; parpelleja
damunt les mortes nines, i se'n torna
orfe de llum, sota del sol que crema,
vacil.lant pels camins inoblidables,
brandant llànguidament la llarga cua.

poesia de Joan Maragall (15 agost 1893)
Afegit per anònim
Comentari! | Voteu! | Còpia!

Per tenir un perdigó a l'ala, val més tenir-hi una bala.

cita de Albert Llanas
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!

El ser veritablement proper al cor de l'home és prendre la nostra lliçó final en el volum tancat amb tancats de la desesperació.

cita de Edgar Allan Poe
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!

En primer lloc, per comprendre la veritat, heu de quedar sols, totalment i totalment sols. Cap mestre, cap mestre, cap guru, cap sistema ni cap disciplina no us elevaran mai el vel que amaga la saviesa. La saviesa és la comprensió dels valors perdurables i la vida d'aquests valors. Ningú no et pot portar a la saviesa.

cita de Jiddu Krishnamurti
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!

Cap petit caprici o dolor, cap oblit o malesa de l'alcalde escapava mai a la Madame; cap pensament, somni o desig li podia descobrir. I no obstant això, en considerables ocasions ella havia vist les estrelles.

John Steinbeck en La lluna s\'ha post (1942)
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!