Un viatge de mil milles comença amb un pas.
cita de Lao Tse
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!
Cites similars
L’home que comença a viure més seriosament per dintre, comença a viure més senzillament per fora.
cita de Ernest Hemingway
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!
La música comença a on acaba el llenguatge.
cita de E.T.A. Hoffmann
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!
Xicona, comença a patir, perquè hem acabat amb les guapes i ara anem a per les lletges.
cita de Àngel Martínez
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!
No rebem saviesa; hem de descobrir-ho per nosaltres mateixos després d’un viatge que ningú no pot emprendre ni estalviar-nos.
cita de Marcel Proust
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!
Realment, aquest mar és infinit! Deu tenir l'extensió del Mediterrani, o fins i tot de l’Atlàntic. Per què no?
Jules Verne en Viatge al centre de la Terra (1864)
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!
Cada viatge que tingui èxit té impulsos culs-de-sac i velocitat. Transporto un gen de saviesa durant la meva vida a través del bé, del dolent i del lleig.
cita de Peter Guber
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!
És un error cabdal el teoritzar abans de posseir dades. Insensiblement un comença a alterar els fets per a encaixar-los en les teories, en lloc encaixar les teories en els fets.
Arthur Conan Doyle en Estudi en escarlata (1887)
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!
Lopes: On dius que l'has d'acompanyar?
David: A Lourdes col·lega! I vaig cada any, des de que en tenia set.
Lopes: No hi he estat mai a Lourdes. Està bé?
David (amb ironia): Lourdes? És collonut! El que més m'agrada és el viatge en autocar. Vint hores en un autocar ple de iaies, amb parades cada mitja per anar a pixar. "Bueno", és divertit... no t'ho pots ni imaginar.
rèplica de Plats Bruts, Tinc bolero (2001)
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!
Excelsior
Vigila, esperit, vigila,
no perdis mai el teu nord,
no et deixis du’ a la tranquil·la
aigua mansa de cap port.
Gira, gira els ulls en l’aire,
no miris les platges roïns,
dóna el front an el gran aire,
sempre, sempre mar endins.
Sempre amb les veles suspeses,
del cel al mar transparent,
sempre entorn aigües esteses
que es moguin eternament.
Fuig-ne, de la terra innoble,
fuig dels horitzons mesquins:
sempre al mar, al gran mar noble;
sempre, sempre mar endins.
Fora terres, fora platja,
oblidat de tot regrés:
no s’acaba el teu viatge,
no s’acabarà mai més...
poesia de Joan Maragall (1895)
Afegit per anònim
Comentari! | Voteu! | Còpia!
James Joyce va dormir aquí
Estació de ferrocarril, Ljubljana
Com s'esforça perque ella miri enrere, per la finestra entreoberta,
a través de l'espessa tela de les cortines que encara pengen dels dies
d'estudiant, Venecia i l'estació imperial de Viena que passen pel davant,
a mig camí de l'escola, com amb prou feines lletreja els noms, les inscripcions
en les vil·les burgeses i en estacions de pobles, puja l'argent viu,
parent de la mort. De l'estat de coses no pots jutjar pels vidres
trencats i amb la boca oberta no esta bé menjar records,
pero eres tan bella, quan la línia d'autobús et duia
entre la universitat i una habitació millor al barri, amb el teu amant
i el bitllet de tornada. Ara sé que el cucut no fa el seu niu,
s'allotja en llocs d'altri: es casa amb un dels amos, l'altre
l'expulsa a les Hebrides. No tornaré com tu, em quedaré
aquí. És cert que era ben merescut, encara que no fos inclos
en el projecte, un xoc breu, un viatge llarg, quan ja no t'he vist
més. Vas seguir avall per l’altra via i l'illa verda
és ara la teva nova casa, i a mi m'has sentenciat a ser una visió.
poesia de Aleš Debeljak (2012), traduït per Xavier Farré Vidal
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!
Reincorporació
De matinada, a trenc d’alba, ets despertat,
estens damunt de tu el cobertor fet a una banda
a la nit com una roba innecessària.
La reentrada al cos s’esdevé lenta
o potser apressada, depén de l’impacte
que tingues amb les branques tremoloses de fora.
Mires, t’enjogasses en un escull de núvols
amb els raigs rars del sol, esbargits
per la pols voladora dels bemols.
Els verbs vius s’envolen i ixen al voltant
de la casa hieràtica junt a tu,
una volta amb els pares que marxen a eixarcolar.
Passes per senderes obscures, humides,
calcigues cards amagats entre les herbes
fins que se t’entumeixen les plantes dels peus.
Dolor i sendera, passos repetits, seguits
de respiració rítmica provocada per la feina,
mans de fata morgana que treballen.
D’ací cap allà comença la ceguesa solar,
fins que arriba l’hora del dinar compartit amb els pares
en el camp, a l’ombra d’una brisa de vent.
L’eixida del cos es fa de manera semblant,
de retorn per les mateixes senderes conegudes,
a l’abric del sol, quan et poses la roba de nit.
Llavors enfonses el cos entre els coixins,
recolzant la front fràgil per les altures
i esperant que una altra criatura hi entre.
poesia de Andrei Langa, traduït per Pere Bessó
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!