Panxa plena no té pena.
proverbis russes
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!
Cites similars
Si puc triar entre la pena i res, em quedo amb la pena.
cita de William Faulkner
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!
La vida és llarga, si és plena.
cita de Séneca
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!
Qualsevol pena és gran per a un cor petit.
cita de Jacinto Benavente y Martínez
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!
Si un llibre val la pena ser llegit, també mereix de ser comprat.
cita de John Ruskin
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!
L'art és intransigent i la vida és plena de compromisos.
cita de Günter Grass
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!
La felicitat és saludable per al cos, però és la pena la que desenvolupa les forces de l'esperit.
cita de Marcel Proust
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!
La casualitat està plena d'encís, la necessitat no.
cita de Milan Kundera
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!
Vivim en un món on ens amaguem per fer l’amor, mentre la violència es practica a plena llum del dia.
cita de John Lennon
Afegit per anònim
Comentari! | Voteu! | Còpia!
L'educació és una cosa admirable. Però és bo recordar de tant en tant que res que valgui la pena conèixer pot ésser ensenyat.
cita de Oscar Wilde
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!
El Liceu menteix. Cal anar-hi per descobrir-ho. L'excel·lència tampoc no val la pena. L'art és un oci i l'oci és un art: l'art de passar la tarda, deixar-se veure i anar tirant. El Liceu és només una promesa de felicitat.. falsa, com totes les promeses de felicitat que la classe mitjana es fa a si mateixa, que sempre acaben sent només això, promeses de classe mitjana.
Abel Cutillas i Alberich en La mort de Miquel Bauçà (2009)
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!
Conillets a amagar
El cos és pesant. L’olor d’encens
t’enterboleix i et despertes en una església
plena de gent, al voltant d’un taüt.
Potser el teu germà...
Creus que somies, que els del teu voltant són fantasmes,
que del cor ressonen melodies d’adormir nadons,
i el rector dóna amb el seu encenser de les altures,
dalt del tot, fitant el cel.
No tingues por dels morts, ells no mosseguen
ni es mouen amb ostentació al seu entorn,
sinó que s’han aturat per algun temps,
retardant-se en cert pensament, només això.
És veritat que després d’açò ja no poden retornar
i estan ben ocults entre nosaltres,
com en el joc de conillets a amagar.
Qui busca a qui?
poesia de Andrei Langa, traduït per Pere Bessó
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!
Com tots els pensadors crítics, Russell és molt més interessant i valuós quan nega que quan afirma. Sobretot, el seu individualisme valerós, el seu heroisme irònic, la seva rebel·lió antijeràrquica, la seva defensa de la vida i de la plena expansió sexual, la seva postulació d'una educació creadora i no repressiva, la seva exigència d'una organització política basada en la federació de petits comitès populars, oposada als nacionalismes opressors, totes les seves postures més personals el converteixen en el més vàlid precursor de l'alliberament preconitzada per la "new left" d'Europa i Amèrica.
cita de Fernando Savater
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!
Amor, adesiara sento mon pensament...
Amor, adesiara sento mon pensament
que un sacre horror l’assalta en sa tranquil·la via:
a l’un costat vas tu, la usada companyia;
però ens volta una turba pàl·lida i vehement.
Tàcites ombres, òrfenes de fesomia! L’alba
neix plena de records; d’elles, ni el nom se salva
de dins la mar udoladora del present.
Amor, elles amaren també, i de ventura
va ser llur pit desesperadament avar;
¿no sents —cendra tornà llur pit— el secular
heretatge de joia que dintre l’aire dura
difús? Les ombres vénen de llur estatge mort
no a pregar una minsa almoina de record,
ans a captar de llur tresor la dolça usura.
Amor, l’innúmer deute clama de dins l’abís!
Vivim dels juraments, els sospirs, les besades
infinites de tantes gèneres escolades!
També un dia la casa clara i el verd país
seran buits de nosaltres i sonors d’altres vides
ignorants que jo i tu, ombres engelosides,
en cada cosa amada ventem un flam d’encís.
poesia de Carles Riba (1919)
Afegit per anònim
Comentari! | Voteu! | Còpia!