Un cos és viu mentre no ha emmudit tots els seus òrgans, mentre no s'ha paralitzat totes les seves funcions i no són aquestes funcions paralitzades que compten, sinó les que encara es troben en actiu i fan possible la recuperació de l’organisme. Catalunya, un cos malalt i que de generació en generació l'espanyolisme ha procurat agreujar per tal d’aprofitar-ne les despulles, té i tindrà sempre pel cap baix un òrgan sa mentre hi hagi independentistes. Són el pols que encara bat.
Manuel de Pedrolo en Cròniques d\'una ocupació (1989)
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!
Cites similars
Mentre hi ha vida hi ha esperança.
cita de Teòcrit
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!
Vivim en un món on ens amaguem per fer l’amor, mentre la violència es practica a plena llum del dia.
cita de John Lennon
Afegit per anònim
Comentari! | Voteu! | Còpia!
Un arqueòleg és el millor marit que una dona pot tenir; mentre mes vella es fa, més interessant la troba.
cita de Agatha Christie
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!
Mentre van passant els anys i es va encorbant la figura el rostre, amb els desenganys, se'm torna caricatura.
cita de Carles Fages de Climent
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!
Ningú no pot fer el bé en un espai de la seva vida, mentre en fa mal en un altre. La vida és un tot indivisible.
cita de Mahatma Gandhi
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!
Els buròcrates de vegades no tenen la informació correcta, mentre que els ciutadans i els usuaris dels recursos si la tenen.
cita de Elinor Ostrom
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!
Les persones que saben poc solen ser grans converses, mentre que els homes que en saben molt diuen poc.
cita de Jean-Jacques Rousseau
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!
Toneta: Y després, senyor, encara que no més fos la vostra barba, ja és molt; la barba fa més de la meytat d'un metge.
rèplica de El malalt imaginari, obra de Molière (1673), traduït per Joseph Carner
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!
Als homes els disgusta que la veritat sigui tan senzilla. Haurien de pensar que encara els costarà prou d’aplicar-la pràcticament per tal d’aprofitar-la.
cita de Goethe
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!
El llenguatge humà és com una olla vella sobre la qual marquem toscos ritmes perquè ballin els ossos, mentre al mateix temps anhelem produir una música que fongui les estrelles.
cita de Gustave Flaubert
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!
Hàmlet: Recordar-me de tu! Pobre fantasma! Sí! mentre tingui la memòria un seti en aquest món de torbació i deliris. Recordar-me de tu!
rèplica de Hàmlet, Acte primer, Escena 5, obra de William Shakespeare (1599), traduït per Magí Morera i Galícia
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!
La imaginació és més important que el coneixement: mentre el coneixement és limitat, la imaginació engloba el món sencer.
cita de Albert Einstein (octubre 1929)
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!
Un nen sempre pot ensenyar tres coses a un adult: a posar-se content sense motiu, a estar sempre ocupat amb alguna cosa i a saber exigir amb totes les seves forces allò que desitja.
cita de Paulo Coelho
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!
No sé com em deu veure el món, però al meu entendre, em sembla que he estat només com un nen que juga a la vora del mar, i que es diverteix buscant de tant en tant una pedra més polida i una conquilla més bonica del normal, mentre que el gran oceà de la veritat s'exposava davant meu completament desconegut.
cita de Isaac Newton
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!
Els cignes salvatges de Coole
Els arbres mostren l’autummal bellesa,
els corriols del bosc són secs,
sota el foscant d’octubre l’aigua
un cel immòbil emmiralla;
damunt l’aigua que sobreïx entre les pedres
hi ha cinquanta-nou cignes.
Dinou tardors han vingut fins a mi
des que per primer cop els vaig comptar;
vaig veure, abans d’haver acabat del tot,
que tots de sobte s’enlairaven
i s’escampaven bo i girant en grans anells romputs
sobre les seves ales clamoroses.
He aixecat la mirada cap aqueixes brillants criatures,
i ara el meu cor és dolorit.
Tot ha canviat des que jo, escoltant al capvespre,
per primera vegada en aquest marge,
el ritme de campana de les ales damunt el cap,
petjava amb petges més lleugeres.
Encara infatigables, l’amant vora l’amant,
xipollegen pels freds
i amistosos corrents o escalen l’aire;
els seus cors no s’han envellit;
passió o conquesta, vaguen per on desitgen,
els acompanya encara.
Mes ara floten per l’aigua tranquil·la,
misteriosos, bells.
¿Entre quins joncs faran el niu,
vora quin llac o quin estany
delectaran els ulls dels homes quan em desperti un dia
per trobar que han volat molt lluny?
poesia de William Butler Yeats, traduït per Marià Villangómez i Llobet
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!
La clau és la pau interior: si es té pau interior, els problemes externs no afectaran el profund sentit de pau i tranquil·litat. En aquest estat mental es poden afrontar les situacions amb raonament i tranquil·litat, mentre es manté la felicitat interior.
cita de Tenzin Gyatso
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!
El Corb
Temps ha, en una nit d'oratge, mentre exhaust, sense coratge,
meditava el text insòlit d'uns savis i arcaics papers,
vaig abaltir-me i, somorta, l'armella del picaporta
colpí d'improvís la porta del meu isolat recés.
"Serà algú —vaig dir— que truca al portal del meu recés,
tan sols això i no res més."
Ah, tot en mi prou remembra que va ser en el fred desembre,
cada flam el tènue espectre semblava que al sòl perfés.
Trigava a venir l'aurora; treva pel mal que em devora
d'ençà que ha mort Leonora: era en va que l'implorés,
la resplendent que anomenen pel nom els àngels només,
i aquí baix, de nom, mai més.
I el trist cruixir de la fina seda de cada cortina
m'estremia i jo sentia terrors no soferts adés;
mes vaig calmar-me tot d'una repetint: "Potser és alguna
visita poc oportuna que vol entrar al meu recés,
algú que suplica entrada al portal del meu recés;
això deu ser i no res més.
Quiti de dubtes i alarma, llavors el cor se'm desarma:
"Dama o senyor —vaig dir—, imploro el vostre perdó, però és
que, abaltit, no distingia si algú suaument colpia,
tan feble era el truc que oïa, al portal del meu recés."
Això dit, obro la porta de bat a bat perquè entrés;
tan sols tenebres, res més.
Escrutant l'ombra a distància, sumit en pors i ignorància,
tramava somnis que l'home no crec que mai somiés;
tot era repòs, nit pura, intacta la calma obscura,
i el sol mot que algú murmura, jo el murmuro, i és, només,
el dolç nom de Leonora que em torna l'eco només.
Simplement això i res més.
De nou vaig tancar-me a casa, el cor convertit en brasa,
i, al cap de poc, algú truca, més fort, com si ja es frisés:
"Deu ser —em deia— alguna cosa colpint ma finestra closa;
caldrà esbrinar què es proposa, saber aquest misteri què és,
que el cor se'm calmi i que em deixi saber aquest misteri què és;
era el vent i no res més!"
Obro de sobte, i avança, gronxant-se i esbategant-se,
un Corb superb dels sants dies d'antany. Com si no em veiés,
no féu cap lleu reverència, ni el deturà ma presència,
s'encimbellà amb displicència al portal del meu recés,
s'encimbellà al bust de Pal•las del portal del meu recés;
va asseure-s'hi, no res més.
L'au negra arrencà un somriure del meu trist estil de viure
en veure'l aposentar-se amb aires tan greus i austers:
"No per xoll i cara aspriva, ets Corb d'anar a la deriva
per la plutònica riba, vell, espectral. ¿I quin és
—vaig dir-li—, en les platges fosques, el teu noble nom, quin és?"
Va respondre el Corb: "Mai més."
M'admira en extrem la feta que aquella au tan tan estrafeta,
si bé amb poc sentit parlava, repetís mots tan planers;
no sé de persona nada que hagi estat mai honorada
d'un ocell que prengui estada al portal del seu recés,
bèstia o ocell, a un bust que es trobi al portal del seu recés,
amb un nom tal com "Mai més".
Però sens mudar de jeia, dalt del plàcid bust, no deia
el Corb cap altra paraula, com si en ella es corvessés.
No res més, ni un gest de vida, fins que jo amb veu defallida
vaig dir: "Emprendrà la partida com d'altres amics adés;
ell demà emprendrà volada com els meus somnis adés."
Llavors va dir el Corb: "Mai més."
Corprès per una resposta proferida tan a posta,
vaig dir: "El que expressa deu ésser tan sols arreplec i excés
pres d'un amo a qui el Desastre no va perdre mai el rastre
fins que, enfonsat pel malastre, els seus cants fossin, només,
cants de llòbrega esperança, el greu recoble només
de 'Mai més, mai més, mai més.'"
Del meu trist estil de viure encara arrencà un somriure
l'au de banús; vaig asseure'm davant seu mentre a recés
d'apelfats coixins jo ordia fantasia amb fantasia,
pensant quin sentit tindria el que el vell Corb expressés,
desairós i abominable, què fóra allò que expressés
amb tant de grallar "Mai més".
Seia, mirava, pensava, mes ni un sol mot no adreçava
a l'ocell d'ulls que cremaven al fons del meu pit: molt més
viag afigurar-me encara decantant a pler la cara
damunt el coixí que amara el llum i el seu àvid bes,
i que Ella —coixí blau-grana que el llum consum bes a bes—
no podrà estrènyer mai més!
Crec que va espessir-se l'aire, que uns àngels volant al caire
de l'encatifat brandaven invisibles encensers.
"Míser —crido—, Déu t'envia, valent-se d'àngels, metgia
per la teva melangia —consol i aquest nepentés
per oblidar Leonora—: beu, oh beu el nepentés!"
Va respondre el Corb: "Mai més."
"Profeta, cosa execrable!, profeta, ocell o diable!,
sigui el Temptador o bé sigui la tempesta qui et llancés
en aquesta erma contrada, terra deserta, encantada,
llar que l'Horror té assetjada, t'ho imploro, és cert, digues, ho és:
a Judea es troba el bàlsam? T'ho imploro, és cert, digues, ho és?"
Va respondre el Corb: "Mai més."
"Profeta, cosa execrable!, tant si ets ocell com diable!,
digues, pels Cels que ens cobreixen, pel nostre Déu, si, després,
aquesta ànima afligida abraçarà en l'altra vida
l'estimada beneïda que entre els àngels viu només,
la radiant Leonora que entre els àngels viu només!"
Va respondre el Corb: "Mai més."
"Ocell o diabale, sigui aquest el mot que ens deslligui!",
vaig vociferar: "L'oratge espera el teu fosc regrés!
No deixis cap ploma en gatge del teu enganyós llenguatge,
deixa'm sol al meu estatge!, deixa el bust del meu recés!
El cor del teu bec deslliura'm!, deixa el bust del meu recés!"
Va respondre el Corb: "Mai més."
I el Corb de mi no es separa, seu encara, seu encara,
sobre el pàl•lid bust de Pal•las del portal del meu recés;
veig als seus ulls la parença d'un diable en somnolença,
el llum la seva ombra llença sobre el sòl ara i adés
i de l'ombra la meva ànima, que hi tremola ara i adés,
no es podrà aixecar —mai més!
poesia de Edgar Allan Poe (1845), traduït per Xavier Benguerel
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!
Tothom amb qui em trobava - doctors, infermeres, practicants o pacients - m'asseguraven que un home a qui li han disparat al coll i sobreviu és la persona més afortunada del món. Jo pensava que hagués estat encara molt més afortunat si no m'haguessin disparat mai.
George Orwell en Homenatge a Catalunya (1938)
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!
Quan hom ha deixat de llegir els diaris uns quants mesos i els llegeix tots plegats, llavors veu el temps que perd amb aquests paperots. El món sempre ha estat dividit en partits i actualment més encara, i en qualsevol situació dubtosa el periodista afalaga més o menys l’un o l’altre partit i alimenta dia rera dia les simpaties o antipaties secretes fins que, finalment, arriba una solució de les coses i hom admira el que ha succeït com a fet diví.
cita de Goethe
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!
Tenim la sort de viure en una època en què el benestar social i l'ajuda humanitària són reconeguts no només com desitjables, sinó com a necessaris. Tinc la sort de viure en una època en que el destí dels presos de consciència de qualsevol lloc ha esdevingut la preocupació de pobles de tot arreu, una època en que la democràcia i els drets humans són àmpliament, encara que no universalment, acceptats com un dret natural de tots.
cita de Aung San Suu Kyi
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!