
Si Déu existís, seria una biblioteca.
Umberto Eco en Entrevista a la revista L'événement du Jeudi (9 abril 1998)
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!

Cites similars

Sempre he imaginat que el paradís seria una mena de biblioteca.
cita de Jorge Luis Borges (1960)
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!


Pel gruix de la pols dels llibres d'una biblioteca pública pot mesurar-se la cultura d'un poble.
cita de John Steinbeck
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!


No deixis mai llibres perquè ningú no els torna mai. Els únics llibres que tinc a la meva biblioteca són els que altra gent m'ha deixat.
cita de Anatole France
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!


En una biblioteca ets lliure, no estàs restringit pel clima polític provisional. És la més democràtica de les institucions perquè ningú, absolutament ningú, pot dir-te que llegir, quan i com.
cita de Doris Lessing
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!


Sense música la vida seria un error.
cita de Friedrich Nietzsche
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!


Sense música la vida seria un error.
cita de Friedrich Nietzsche
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!


El mateix descobriment d'Amèrica (la "genialitat" de Colom) seria una serendipitat.
cita de Umberto Eco
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!

Sí, estimat, seria el fenomen més bell en el món, si no fos pel part.
cita de Irène Joliot-Curie
Afegit per Dan Costinaş
1 comentari - Comentari! | Voteu! | Còpia!


El bosc seria molt trist si només cantessin els ocells que millor ho fan.
cita de Rabindranath Tagore
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!


I potser aquest no seria un consell poc important per donar-lo als escriptors: No escriviu mai res que no us causi un gran plaer.
cita de Joseph Joubert
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!


Seria veritat dir que ens estimen més sovint pels nostres defectes que no per les nostres bones qualitats.
cita de Joseph Joubert
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!


He d'admetre que si no fos pels trenta i escaig anys del gran desenvolupament i progrés de la societat xinesa, i la reforma nacional posterior i l'obertura de les portes a l'exterior, avui no seria escriptor.
cita de Mo Yan (2012)
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!

Mai vaig demanar a gent com en Richard Gere que vinguessin, però seria de ximples detenir-los. Tinc tibetans, indis, motxillers, malalts de SIDA, religiosos, polítics, actors i princeses.
cita de Tenzin Gyatso
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!

Hi ha més de bé del que saps, fill de l’amable West. Una mica de coratge i una mica de saviesa, barrejats per la mesura. Si més de nosaltres valorés el menjar i l’alegria i la cançó per sobre de l’or acaparat, seria un món més alegre.
cita de J.R.R. Tolkien
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!


De cop em vaig trobar que m'oferien tant diners per fer una pel·lícula que, encara que no hi tenia cap interès, vaig pensar que seria estúpid no acceptar. Així em vaig trobar convertit en actor de cinema.
cita de Henry Fonda
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!

Explicar la gènesi de La plaça del Diamant potser seria interessant, però ¿és que es pot explicar com es forma una novel·la, quins impulsos la provoquen, quina voluntat tan forta aconsegueix que es continuï, que s'hagi d'acabar amb lluita el que s'ha començat fàcilment?
Mercè Rodoreda en La plaça del diamant, Pròleg (1962)
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!

I per no donar compte de totes les particularitats que ens van esdevenir en aquesta guerra, que seria prolixitat, no diré sinó que, després de fets els requeriments perquè vinguessin a obeir els manaments que de part de la vostra majestat se'ls feien sobre la pau, no els van voler complir i els vam fer la guerra i van lluitar moltes vegades amb nosaltres i amb l'ajuda de Déu i de la reial ventura de la vostra altesa sempre els desbaratats i matem molts, sense que en tota la dita guerra em matessin ni hiriesen ni un espanyol. En obra de vint dies vaig haver pacífiques moltes viles i poblacions-hi subjectes i els senyors i principals d'elles han vingut a oferir i donar per vassalls de vostra majestat.
Hernán Cortés en Segona carta de relació a Carles I d'Espanya (octubre 1530)
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!

Cant Espiritual
Si el món ja és tan formós, Senyor, si es mira
amb la pau vostra a dintre de l’ull nostre,
què més ens podeu da’ en una altra vida?
Per’xò estic tan gelós dels ulls, i el rostre,
i el cos que m’heu donat, Senyor, i el cor
que s’hi mou sempre... i temo tant la mort!
Amb quins altres sentits me’l fareu veure,
aquest cel blau damunt de les muntanyes,
i el mar immens, i el sol que pertot brilla?
Deu-me en aquests sentits l’eterna pau
i no voldré més cel que aquest cel blau.
Aquell que a cap moment li digué «Atura’t»
sinó al mateix que li dugué la mort,
jo no l’entenc, Senyor; jo, que voldria
aturar tants moments de cada dia,
per fe’ls eterns a dintre del meu cor!...
O és que aquest «fe’ etern» és ja la mort?
Mes llavores, la vida, què seria?
Fóra l’ombra només del temps que passa,
la il·lusió del lluny i de l’a prop,
i el compte de lo molt, i el poc, i el massa,
enganyador, perquè ja tot ho és tot?
Tant se val! Aquest món, sia com sia,
tan divers, tan extens, tan temporal;
aquesta terra, amb tot lo que s’hi cria,
és ma pàtria, Senyor; i no podria
ésser també una pàtria celestial?
Home só i és humana ma mesura
per tot quant puga creure i esperar:
si ma fe i ma esperança aquí s’atura,
me’n fareu una culpa més enllà?
Més enllà veig el cel i les estrelles
i encara allí voldria ser-hi hom:
si heu fet les coses a mos ulls tan belles,
si heu fet mos ulls i mos sentits per elles,
per què aclucà’ls cercant un altre com?
Si per mi com aquest no n’hi haurà cap!
Ja ho sé que sou, Senyor; pro on sou, qui ho sap?
Tot lo que veig se vos assembla en mi...
Deixeu-me creure, doncs, que sou aquí.
I quan vinga aquella hora de temença
en què s’acluquin aquests ulls humans,
obriu-me’n, Senyó’, uns altres de més grans
per contemplar la vostra faç immensa.
Sia’m la mort una major naixença!
poesia de Joan Maragall (1910)
Afegit per anònim
Comentari! | Voteu! | Còpia!
