Cites similars: I potser aquest no seria...

I potser aquest no seria un consell poc important per donar-lo als escriptors: No escriviu mai res que no us causi un gran plaer.

cita de Joseph Joubert
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!

Cites similars

És molt més important que et conegues a tu mateix que donar-te a conéixer als altres.

cita de Séneca
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!

Demano perdó als nens per haver dedicat aquest llibre a una persona gran. Tinc una bona excusa: aquesta persona gran és el millor amic que tinc al món. Tinc una altra excusa: aquesta persona gran ho pot entendre tot, fins i tot els llibres per a nens. Tinc una tercera excusa: aquesta persona gran viu a França, on passa gana i fred. I és clar, necessita molt que la consolin. Si amb totes aquestes excuses no n'hi ha prou, vull dedicar aquest llibre al nen que va ser aquesta persona gran. Totes les persones grans han començat essent nens. (Però n'hi ha poques que s'en recordin.)

Antoine de Saint-Exupéry en El Petit Príncep (1943)
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!

Estimar és un gran dolor, i una gran desgràcia per desfer-se d'aquest dolor.

cita de Ion Luca Caragiale, traduït per Dan Costinaş
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!

Google pot donar-te 100.000 respostes, però un bibliotecari et pot donar la correcta.

cita de Neil Gaiman
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!

I per no donar compte de totes les particularitats que ens van esdevenir en aquesta guerra, que seria prolixitat, no diré sinó que, després de fets els requeriments perquè vinguessin a obeir els manaments que de part de la vostra majestat se'ls feien sobre la pau, no els van voler complir i els vam fer la guerra i van lluitar moltes vegades amb nosaltres i amb l'ajuda de Déu i de la reial ventura de la vostra altesa sempre els desbaratats i matem molts, sense que en tota la dita guerra em matessin ni hiriesen ni un espanyol. En obra de vint dies vaig haver pacífiques moltes viles i poblacions-hi subjectes i els senyors i principals d'elles han vingut a oferir i donar per vassalls de vostra majestat.

Hernán Cortés en Segona carta de relació a Carles I d'Espanya (octubre 1530)
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!

¡Ó com s'alegrá nostre bon cavaller cuant hagué arreglat aquest discurs y més, quan trobá á qui donar nom de sa dama!

Miguel de Cervantes Saavedra en L'enginyós cavaller Don Quixot de la Manxa (1605), traduït per Eduart Tàmaro
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!

Explicar la gènesi de La plaça del Diamant potser seria interessant, però ¿és que es pot explicar com es forma una novel·la, quins impulsos la provoquen, quina voluntat tan forta aconsegueix que es continuï, que s'hagi d'acabar amb lluita el que s'ha començat fàcilment?

Mercè Rodoreda en La plaça del diamant, Pròleg (1962)
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!

He d'admetre que si no fos pels trenta i escaig anys del gran desenvolupament i progrés de la societat xinesa, i la reforma nacional posterior i l'obertura de les portes a l'exterior, avui no seria escriptor.

cita de Mo Yan (2012)
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!

El plaer és fràgil com una gota de rosada, que amb una rialla mor.

Rabindranath Tagore en El Jardiner (1913)
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!

He arribat a la conclusió que un gran mestre és un gran artista i que n'hi han tan pocs com d'altres grans artistes. Podria ser que el gran mestre exerceixi la més gran de les arts ja que el seu suport es la ment i l'esperit humà.

cita de John Steinbeck
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!

Cant Espiritual

Si el món ja és tan formós, Senyor, si es mira
amb la pau vostra a dintre de l’ull nostre,
què més ens podeu da’ en una altra vida?

Per’xò estic tan gelós dels ulls, i el rostre,
i el cos que m’heu donat, Senyor, i el cor
que s’hi mou sempre... i temo tant la mort!

Amb quins altres sentits me’l fareu veure,
aquest cel blau damunt de les muntanyes,
i el mar immens, i el sol que pertot brilla?
Deu-me en aquests sentits l’eterna pau
i no voldré més cel que aquest cel blau.

Aquell que a cap moment li digué «Atura’t»
sinó al mateix que li dugué la mort,
jo no l’entenc, Senyor; jo, que voldria
aturar tants moments de cada dia,
per fe’ls eterns a dintre del meu cor!...
O és que aquest «fe’ etern» és ja la mort?
Mes llavores, la vida, què seria?
Fóra l’ombra només del temps que passa,
la il·lusió del lluny i de l’a prop,
i el compte de lo molt, i el poc, i el massa,
enganyador, perquè ja tot ho és tot?

Tant se val! Aquest món, sia com sia,
tan divers, tan extens, tan temporal;
aquesta terra, amb tot lo que s’hi cria,
és ma pàtria, Senyor; i no podria
ésser també una pàtria celestial?
Home só i és humana ma mesura
per tot quant puga creure i esperar:
si ma fe i ma esperança aquí s’atura,
me’n fareu una culpa més enllà?
Més enllà veig el cel i les estrelles
i encara allí voldria ser-hi hom:
si heu fet les coses a mos ulls tan belles,
si heu fet mos ulls i mos sentits per elles,
per què aclucà’ls cercant un altre com?
Si per mi com aquest no n’hi haurà cap!
Ja ho sé que sou, Senyor; pro on sou, qui ho sap?
Tot lo que veig se vos assembla en mi...
Deixeu-me creure, doncs, que sou aquí.
I quan vinga aquella hora de temença
en què s’acluquin aquests ulls humans,
obriu-me’n, Senyó’, uns altres de més grans
per contemplar la vostra faç immensa.
Sia’m la mort una major naixença!

poesia de Joan Maragall (1910)
Afegit per anònim
Comentari! | Voteu! | Còpia!

Diuen que la llengua francesa és tan perfecta que no necessita escriptors. Al revés, diuen que el castellà és una llengua que es desespera de la seua pròpia debilitat i necessita produir cada tant un Góngora, un Quevedo, un Cervantes.

cita de Jorge Luis Borges
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!