No espero res. No temo res. Sóc lliure.
cita de Nikos Kazantzakis
Afegit per Dan Costinaş
1 comentari - Comentari! | Voteu! | Còpia!
Cites similars
Durant tota la meva vida m'he dedicat a aquesta lluita del poble africà. He lluitat contra la dominació blanca i he lluitat contra la dominació negra. He buscat l'ideal d'una societat democràtica i lliure on totes les persones puguin viure juntes en harmonia i en igualtat d'oportunitats. És un ideal pel qual espero viure i veure realitzat.
cita de Nelson Mandela
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!
La felicitat no consisteix a desitjar coses sinó a ser lliure.
cita de Epictet
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!
L'home està condemnat a ser lliure.
cita de Jean-Paul Sartre
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!
L'home és més lliure d’evitar les temptacions que de vèncer-les.
cita de Jean-Jacques Rousseau
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!
L'home neix lliure, responsable i sense excuses.
cita de Jean-Paul Sartre
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!
L'home veritablement lliure és el que pot rebutjar una invitació sense excusar-se.
cita de Jules Renard
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!
Els llibres fan lliure el qui els estima de debò.
Vicente Espinel en Relacions de la vida del escuder Marcos de Obregón (1618)
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!
És primordialment la nostra preocupació per les possessions el que impedeix als homes viure lliure i noblement.
cita de Bertrand Russell
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!
Ser lliure no és només alliberar-se de les pròpies cadenes, sinó viure d'una manera que respecti i millori la llibertat dels altres.
cita de Nelson Mandela
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!
L'única veritable presó és la por, i l'única llibertat verdadera és ser lliure de por.
cita de Aung San Suu Kyi
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!
En una biblioteca ets lliure, no estàs restringit pel clima polític provisional. És la més democràtica de les institucions perquè ningú, absolutament ningú, pot dir-te que llegir, quan i com.
cita de Doris Lessing
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!
Ulls meus, ulls que viviu goluts...
Ulls meus, ulls que viviu goluts damunt mon rostre;
per vosaltres la imatge d’Ella, dolça a servar,
és davallada al cor, i llum tan pia hi fa
que ja no hi val l’or d’aquest sol que és glòria vostra.
¿Com la carnal recança del goig que amb l’hora fuig
a la bella carn d’Ella us té oberts encara,
si veure-la caduca i fonedissa amara
tot pensament d’amor amb metzina d’enuig?
Ulls meus, closos em fóssiu amb porta de tenebra,
i el vostre esguard girat endins, de cara al cor,
portant a la fidel imatge que no mor,
i a l’adoració que l’estreny, i a la febre,
aquesta coneixença tan viva del sentit,
tan corporal, però ja lliure de paüra:
la mort faria de la bella carn pastura
sense que en tremolés la imatge dins mon pit.
poesia de Carles Riba (1919)
Afegit per anònim
Comentari! | Voteu! | Còpia!
Cant Espiritual
Si el món ja és tan formós, Senyor, si es mira
amb la pau vostra a dintre de l’ull nostre,
què més ens podeu da’ en una altra vida?
Per’xò estic tan gelós dels ulls, i el rostre,
i el cos que m’heu donat, Senyor, i el cor
que s’hi mou sempre... i temo tant la mort!
Amb quins altres sentits me’l fareu veure,
aquest cel blau damunt de les muntanyes,
i el mar immens, i el sol que pertot brilla?
Deu-me en aquests sentits l’eterna pau
i no voldré més cel que aquest cel blau.
Aquell que a cap moment li digué «Atura’t»
sinó al mateix que li dugué la mort,
jo no l’entenc, Senyor; jo, que voldria
aturar tants moments de cada dia,
per fe’ls eterns a dintre del meu cor!...
O és que aquest «fe’ etern» és ja la mort?
Mes llavores, la vida, què seria?
Fóra l’ombra només del temps que passa,
la il·lusió del lluny i de l’a prop,
i el compte de lo molt, i el poc, i el massa,
enganyador, perquè ja tot ho és tot?
Tant se val! Aquest món, sia com sia,
tan divers, tan extens, tan temporal;
aquesta terra, amb tot lo que s’hi cria,
és ma pàtria, Senyor; i no podria
ésser també una pàtria celestial?
Home só i és humana ma mesura
per tot quant puga creure i esperar:
si ma fe i ma esperança aquí s’atura,
me’n fareu una culpa més enllà?
Més enllà veig el cel i les estrelles
i encara allí voldria ser-hi hom:
si heu fet les coses a mos ulls tan belles,
si heu fet mos ulls i mos sentits per elles,
per què aclucà’ls cercant un altre com?
Si per mi com aquest no n’hi haurà cap!
Ja ho sé que sou, Senyor; pro on sou, qui ho sap?
Tot lo que veig se vos assembla en mi...
Deixeu-me creure, doncs, que sou aquí.
I quan vinga aquella hora de temença
en què s’acluquin aquests ulls humans,
obriu-me’n, Senyó’, uns altres de més grans
per contemplar la vostra faç immensa.
Sia’m la mort una major naixença!
poesia de Joan Maragall (1910)
Afegit per anònim
Comentari! | Voteu! | Còpia!