Cites similars: Tant de bo Déu m’enviés...

Tant de bo Déu m’enviés algun senyal clar! Com dipositar una gran suma de diners al meu nom en un compte bancari suís.

cita de Woody Allen
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!

Cites similars

Demano perdó als nens per haver dedicat aquest llibre a una persona gran. Tinc una bona excusa: aquesta persona gran és el millor amic que tinc al món. Tinc una altra excusa: aquesta persona gran ho pot entendre tot, fins i tot els llibres per a nens. Tinc una tercera excusa: aquesta persona gran viu a França, on passa gana i fred. I és clar, necessita molt que la consolin. Si amb totes aquestes excuses no n'hi ha prou, vull dedicar aquest llibre al nen que va ser aquesta persona gran. Totes les persones grans han començat essent nens. (Però n'hi ha poques que s'en recordin.)

Antoine de Saint-Exupéry en El Petit Príncep (1943)
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!

No sé com em deu veure el món, però al meu entendre, em sembla que he estat només com un nen que juga a la vora del mar, i que es diverteix buscant de tant en tant una pedra més polida i una conquilla més bonica del normal, mentre que el gran oceà de la veritat s'exposava davant meu completament desconegut.

cita de Isaac Newton
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!

De cop em vaig trobar que m'oferien tant diners per fer una pel·lícula que, encara que no hi tenia cap interès, vaig pensar que seria estúpid no acceptar. Així em vaig trobar convertit en actor de cinema.

cita de Henry Fonda
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!

He arribat a la conclusió que un gran mestre és un gran artista i que n'hi han tan pocs com d'altres grans artistes. Podria ser que el gran mestre exerceixi la més gran de les arts ja que el seu suport es la ment i l'esperit humà.

cita de John Steinbeck
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!

Una de les coses més maques que existeix és rebre carta de la família: senyal que són lluny.

cita de Jaume Perich
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!

L'educació és una cosa admirable. Però és bo recordar de tant en tant que res que valgui la pena conèixer pot ésser ensenyat.

cita de Oscar Wilde
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!

Recordarem que hi ha alguna cosa que està succeint a Amèrica, que no estem tant dividits com la nostra política suggereix, que som un sol poble, que som una nació i que tots junts començarem el següent gran capítol de la història americana amb tres paraules que sonaran de costa a costa, del mar al mar enllà — Sí. Nosaltres. Podem.

cita de Barack Obama
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!

El sentit comú no és més que la suma de prejudicis acumulats a l'edat de divuit anys.

cita de Albert Einstein (1952)
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!

Ha sabut de cop que tenir Pàtria és un regal al que de tant en tant cal correspondre: poques vegades crida a un servei directe i greu, però quan això arriba, és necessari ser-hi present i amb un cor alegre.

cita de Gabriela Mistral
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!

És fàcil parlar clar quan no va a dir-se tota la veritat.

cita de Rabindranath Tagore
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!

Imagina un món en el qual tot ésser humà pugui compartir lliurement la suma de tot el seu coneixement.

Jimmy Wales en Fundació Wikimedia
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!

Qui tant va jurar que ja ningú confia amb ell; va mentir tant que ja ningú el creu; i demana prestat sense que ningú li done; li convé anar-se'n on ningú el conega.

cita de Ralph Waldo Emerson
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!

Un home és la suma de les seves desgràcies. Pots pensar que un dia la desgràcia es cansarà, però llavors el temps és la teva desgràcia.

cita de William Faulkner
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!

Cant Espiritual

Si el món ja és tan formós, Senyor, si es mira
amb la pau vostra a dintre de l’ull nostre,
què més ens podeu da’ en una altra vida?

Per’xò estic tan gelós dels ulls, i el rostre,
i el cos que m’heu donat, Senyor, i el cor
que s’hi mou sempre... i temo tant la mort!

Amb quins altres sentits me’l fareu veure,
aquest cel blau damunt de les muntanyes,
i el mar immens, i el sol que pertot brilla?
Deu-me en aquests sentits l’eterna pau
i no voldré més cel que aquest cel blau.

Aquell que a cap moment li digué «Atura’t»
sinó al mateix que li dugué la mort,
jo no l’entenc, Senyor; jo, que voldria
aturar tants moments de cada dia,
per fe’ls eterns a dintre del meu cor!...
O és que aquest «fe’ etern» és ja la mort?
Mes llavores, la vida, què seria?
Fóra l’ombra només del temps que passa,
la il·lusió del lluny i de l’a prop,
i el compte de lo molt, i el poc, i el massa,
enganyador, perquè ja tot ho és tot?

Tant se val! Aquest món, sia com sia,
tan divers, tan extens, tan temporal;
aquesta terra, amb tot lo que s’hi cria,
és ma pàtria, Senyor; i no podria
ésser també una pàtria celestial?
Home só i és humana ma mesura
per tot quant puga creure i esperar:
si ma fe i ma esperança aquí s’atura,
me’n fareu una culpa més enllà?
Més enllà veig el cel i les estrelles
i encara allí voldria ser-hi hom:
si heu fet les coses a mos ulls tan belles,
si heu fet mos ulls i mos sentits per elles,
per què aclucà’ls cercant un altre com?
Si per mi com aquest no n’hi haurà cap!
Ja ho sé que sou, Senyor; pro on sou, qui ho sap?
Tot lo que veig se vos assembla en mi...
Deixeu-me creure, doncs, que sou aquí.
I quan vinga aquella hora de temença
en què s’acluquin aquests ulls humans,
obriu-me’n, Senyó’, uns altres de més grans
per contemplar la vostra faç immensa.
Sia’m la mort una major naixença!