La moda passa, els vestits queden.
Jaume Perich en Nacional II (1972)
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!
Cites similars
Ultrapassar els límits de la moda és convertir-se en caricatura.
cita de Honoré de Balzac
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!
La vida és molt perillosa. No per les persones que fan el mal, sinó per les que s'asseuen a veure el que passa.
cita de Albert Einstein
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!
No serà la primera vegada que em passa que tinc més raó que la que al principi creia tenir.
cita de André Gide
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!
La vida passa i la deixem passar com l'aigua del riu, i només ens adonem que manca quan falta.
cita de Grazia Deledda
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!
Fotosíntesi
Si pogueres exhalar oxígen
amb totes les plantes collites alhora
per la boca arcaica de la fotosíntesi,
la terra entera oleria a ozon.
Així s'esdevé abans de ploure,
quan passa en marxa la gota rebel
i la pols intrusa salta a les bandes.
poesia de Andrei Langa, traduït per Pere Bessó
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!
Demano perdó als nens per haver dedicat aquest llibre a una persona gran. Tinc una bona excusa: aquesta persona gran és el millor amic que tinc al món. Tinc una altra excusa: aquesta persona gran ho pot entendre tot, fins i tot els llibres per a nens. Tinc una tercera excusa: aquesta persona gran viu a França, on passa gana i fred. I és clar, necessita molt que la consolin. Si amb totes aquestes excuses no n'hi ha prou, vull dedicar aquest llibre al nen que va ser aquesta persona gran. Totes les persones grans han començat essent nens. (Però n'hi ha poques que s'en recordin.)
Antoine de Saint-Exupéry en El Petit Príncep (1943)
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!
Cant Espiritual
Si el món ja és tan formós, Senyor, si es mira
amb la pau vostra a dintre de l’ull nostre,
què més ens podeu da’ en una altra vida?
Per’xò estic tan gelós dels ulls, i el rostre,
i el cos que m’heu donat, Senyor, i el cor
que s’hi mou sempre... i temo tant la mort!
Amb quins altres sentits me’l fareu veure,
aquest cel blau damunt de les muntanyes,
i el mar immens, i el sol que pertot brilla?
Deu-me en aquests sentits l’eterna pau
i no voldré més cel que aquest cel blau.
Aquell que a cap moment li digué «Atura’t»
sinó al mateix que li dugué la mort,
jo no l’entenc, Senyor; jo, que voldria
aturar tants moments de cada dia,
per fe’ls eterns a dintre del meu cor!...
O és que aquest «fe’ etern» és ja la mort?
Mes llavores, la vida, què seria?
Fóra l’ombra només del temps que passa,
la il·lusió del lluny i de l’a prop,
i el compte de lo molt, i el poc, i el massa,
enganyador, perquè ja tot ho és tot?
Tant se val! Aquest món, sia com sia,
tan divers, tan extens, tan temporal;
aquesta terra, amb tot lo que s’hi cria,
és ma pàtria, Senyor; i no podria
ésser també una pàtria celestial?
Home só i és humana ma mesura
per tot quant puga creure i esperar:
si ma fe i ma esperança aquí s’atura,
me’n fareu una culpa més enllà?
Més enllà veig el cel i les estrelles
i encara allí voldria ser-hi hom:
si heu fet les coses a mos ulls tan belles,
si heu fet mos ulls i mos sentits per elles,
per què aclucà’ls cercant un altre com?
Si per mi com aquest no n’hi haurà cap!
Ja ho sé que sou, Senyor; pro on sou, qui ho sap?
Tot lo que veig se vos assembla en mi...
Deixeu-me creure, doncs, que sou aquí.
I quan vinga aquella hora de temença
en què s’acluquin aquests ulls humans,
obriu-me’n, Senyó’, uns altres de més grans
per contemplar la vostra faç immensa.
Sia’m la mort una major naixença!
poesia de Joan Maragall (1910)
Afegit per anònim
Comentari! | Voteu! | Còpia!