Jo só lo gegant Caraculiambri senyor de la ínsula Malindrania, á qui vencé en singular batalla lo jamay com se deu alabat cavaller D. Quixot de la Mancha, qui 'm maná que 'm presentés devant vostra mercé pera que la vostra grandesa disposia de mí á son plaher?
Miguel de Cervantes Saavedra en L'enginyós cavaller Don Quixot de la Manxa (1605), traduït per Eduart Tàmaro
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!
Cites similars
Ab aquestas rahons perdia lo pobre cavaller lo judici, y's desvetllaba pera enténdrerlas y desentranyarhi lo sentit que no 'ls hi treuria ni podria tampoch enténdrerlas lo mateix Aristóteles si ressucités solament pera aixó.
Miguel de Cervantes Saavedra en L'enginyós cavaller Don Quixot de la Manxa (1605), traduït per Eduart Tàmaro
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!
Toneta: Y després, senyor, encara que no més fos la vostra barba, ja és molt; la barba fa més de la meytat d'un metge.
rèplica de El malalt imaginari, obra de Molière (1673), traduït per Joseph Carner
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!
I per no donar compte de totes les particularitats que ens van esdevenir en aquesta guerra, que seria prolixitat, no diré sinó que, després de fets els requeriments perquè vinguessin a obeir els manaments que de part de la vostra majestat se'ls feien sobre la pau, no els van voler complir i els vam fer la guerra i van lluitar moltes vegades amb nosaltres i amb l'ajuda de Déu i de la reial ventura de la vostra altesa sempre els desbaratats i matem molts, sense que en tota la dita guerra em matessin ni hiriesen ni un espanyol. En obra de vint dies vaig haver pacífiques moltes viles i poblacions-hi subjectes i els senyors i principals d'elles han vingut a oferir i donar per vassalls de vostra majestat.
Hernán Cortés en Segona carta de relació a Carles I d'Espanya (octubre 1530)
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!
Cant Espiritual
Si el món ja és tan formós, Senyor, si es mira
amb la pau vostra a dintre de l’ull nostre,
què més ens podeu da’ en una altra vida?
Per’xò estic tan gelós dels ulls, i el rostre,
i el cos que m’heu donat, Senyor, i el cor
que s’hi mou sempre... i temo tant la mort!
Amb quins altres sentits me’l fareu veure,
aquest cel blau damunt de les muntanyes,
i el mar immens, i el sol que pertot brilla?
Deu-me en aquests sentits l’eterna pau
i no voldré més cel que aquest cel blau.
Aquell que a cap moment li digué «Atura’t»
sinó al mateix que li dugué la mort,
jo no l’entenc, Senyor; jo, que voldria
aturar tants moments de cada dia,
per fe’ls eterns a dintre del meu cor!...
O és que aquest «fe’ etern» és ja la mort?
Mes llavores, la vida, què seria?
Fóra l’ombra només del temps que passa,
la il·lusió del lluny i de l’a prop,
i el compte de lo molt, i el poc, i el massa,
enganyador, perquè ja tot ho és tot?
Tant se val! Aquest món, sia com sia,
tan divers, tan extens, tan temporal;
aquesta terra, amb tot lo que s’hi cria,
és ma pàtria, Senyor; i no podria
ésser també una pàtria celestial?
Home só i és humana ma mesura
per tot quant puga creure i esperar:
si ma fe i ma esperança aquí s’atura,
me’n fareu una culpa més enllà?
Més enllà veig el cel i les estrelles
i encara allí voldria ser-hi hom:
si heu fet les coses a mos ulls tan belles,
si heu fet mos ulls i mos sentits per elles,
per què aclucà’ls cercant un altre com?
Si per mi com aquest no n’hi haurà cap!
Ja ho sé que sou, Senyor; pro on sou, qui ho sap?
Tot lo que veig se vos assembla en mi...
Deixeu-me creure, doncs, que sou aquí.
I quan vinga aquella hora de temença
en què s’acluquin aquests ulls humans,
obriu-me’n, Senyó’, uns altres de més grans
per contemplar la vostra faç immensa.
Sia’m la mort una major naixença!
poesia de Joan Maragall (1910)
Afegit per anònim
Comentari! | Voteu! | Còpia!
Tingué moltas vegadas polémica lo Rector de son poble (que era home docte, graduat á Sigüenza) sobre qui habia sigut millor cavaller, Palmerí d'Inglaterra ó Amadis de Gaula: peró mestre Nicolau, barber del mateix poble, deya que cap d'ells igualava á lo cavaller del Febo, y que si algú se li podia comparar era don Galaor, germá d'Amadis de Gaula, perqué tenia molt bona disposició pera tot; puix no era cavaller melindrós, ni tan plorayre com son germá, y que en lo de la valentía no li anaba pas a la saga.
Miguel de Cervantes Saavedra en L'enginyós cavaller Don Quixot de la Manxa (1605), traduït per Eduart Tàmaro
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!
Lo demés d'ella rematavan jupa de velarte, calsas devellut pera mudarse las festas ab sas pantoflas de lo mateix y los dias d'entre setmana s'honrava ab son panyo de mescla mes fi.
Miguel de Cervantes Saavedra en L'enginyós cavaller Don Quixot de la Manxa (1605), traduït per Eduart Tàmaro
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!
Deyia ell que lo Cid Ruiz Diaz fou molt bon cavaller, peró que no tenia res que veurer ab lo cavaller de l'Ardenta Espasa, qui d'un sol revés habia partit pel mitg á dos ferestechs y descomunals gegants.
Miguel de Cervantes Saavedra en L'enginyós cavaller Don Quixot de la Manxa (1605), traduït per Eduart Tàmaro
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!
A cert poblet de la Mancha de qual nom no vull recordarme, no fa pas gaire, hi vivia un hidalgo d'aquells de llansa en candelero, adarga antiga, rocí flach y galch corredor. Una olla d'una mica mes de vaca que motlló, fiambre de carn trinxada las mes de las nits, olla de trossos los dissaptes, llantías los divendres y algun colomí d'afeigidura los diumenges consumian las tres parts de sa hisenda.
Miguel de Cervantes Saavedra en L'enginyós cavaller Don Quixot de la Manxa (1605), traduït per Eduart Tàmaro
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!
¡Ó com s'alegrá nostre bon cavaller cuant hagué arreglat aquest discurs y més, quan trobá á qui donar nom de sa dama!
Miguel de Cervantes Saavedra en L'enginyós cavaller Don Quixot de la Manxa (1605), traduït per Eduart Tàmaro
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!
En la part de més a baix... s'hi ha de pintar una processó del capellà i els altres clergues que estaven fent els oficis per enterrar el senyor Gonzalo de Ruiz de Toledo, Senyor de la vila d'Orgaz, i van baixar sant Agustí i sant Esteve a enterrar el cos d'aquest cavaller, l'un tenint-li el cap i l'altre els peus posant-lo a la sepultura i fingint al voltant molta gent que estava mirant i sobre tot això s'ha de fer un cel obert de glòria...
cita de El Greco (1586)
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!
Coneixeu persones que se us acosten per transformar la vostra existència, però no ho saben pas, i després us traeixen dolçament, veieu com pacten amb l'enemic, i acabeu contemplant com s'allunyen, com un exèrcit després del pillatge, amb un fons d'enderrocs i de sol que es pon.
Frédéric Beigbeder en 99 francs (13,99 euros) (2000)
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!
Tenia á casa una mestressa que pasaba dels cuaranta y una nevoda que no arrivava als vint y un mosso de camp y plassa qu'aixis ensellaba lo rocí com prenia la podadora. Frissava l'edat de nostre cavaller ab los cincuanta, era de complexió forta, flach de carns, sech de cara, molt amich de matinejar y de la cassa.
Miguel de Cervantes Saavedra en L'enginyós cavaller Don Quixot de la Manxa (1605), traduït per Eduart Tàmaro
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!
Mes aixó poch hi fa á nostre quento, y es prou que en tot son discurs no se surti un punt de la veritat.
Miguel de Cervantes Saavedra en L'enginyós cavaller Don Quixot de la Manxa (1605), traduït per Eduart Tàmaro
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!
Encara entre els dimonis n'hi ha de pitjors que d'altres, entre molts homes dolents sol haver-n'hi algun de bo.
Miguel de Cervantes Saavedra en L'enginyós cavaller Don Quixot de la Manxa (1605)
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!
Y assentásseli de tal modo á imaginació, que era veritat tota aquella máquina de aquellas somniadas invencions que llegía, que per ell no hi habías pas altre historia mes certa en tot lo mon.
Miguel de Cervantes Saavedra en L'enginyós cavaller Don Quixot de la Manxa (1605), traduït per Eduart Tàmaro
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!
Desocupat llegidor, sens jurament podrás creurem que jo voldria que aquest llibre, com fill del enteniment, fos lo mes hermós, lo mes elegant y mes discret que pugués pensarse.
Miguel de Cervantes Saavedra en L'enginyós cavaller Don Quixot de la Manxa (1605), traduït per Eduart Tàmaro
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!
Umplísseli la fantasia de tot alló que havia llegit en los llibres, axis d'encantaments com de pendencias, batallas, desafios, feridas, requiebros, amors, tormentas y disbarats impossibles.
Miguel de Cervantes Saavedra en L'enginyós cavaller Don Quixot de la Manxa (1605), traduït per Eduart Tàmaro
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!
No estaba molt bé ab las feridas que don Belianis donaba y rebia, perque 's figuraba que per grans mestres que l'haguessin curat no deixaria de tenir tota la cara i cos plé de nafres y senyals.
Miguel de Cervantes Saavedra en L'enginyós cavaller Don Quixot de la Manxa (1605), traduït per Eduart Tàmaro
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!
Al posseïdor de les riqueses no el fa joiós tenir-les, sinó gastar-les, i no gastar-les com vulgui, sinó com saber-les gastar.
Miguel de Cervantes Saavedra en L'enginyós cavaller Don Quixot de la Manxa (1605)
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!
Dihuen que tenia lo sobrenom de Quixada, (ó sia barra) ó Quesada (puix sobre això hi ha alguna diferencia entre los autors que d'aquest cas particular escrihuen,) en tot y que per conjecturas verosímils se deixa entendrer que 's deya Quixana.
Miguel de Cervantes Saavedra en L'enginyós cavaller Don Quixot de la Manxa (1605), traduït per Eduart Tàmaro
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!