El matrimoni és un joc d'atzar, siguem honestos.
cita de Yoko Ono
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!
Cites similars
La cervesa és la prova que Déu ens estima i vol que siguem feliços.
cita de Benjamin Franklin
Afegit per anònim
Comentari! | Voteu! | Còpia!
Quan siguem vells els petits hàbits es tornen grans tiranies.
cita de Gustave Flaubert
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!
L'atzar és una paraula buida de sentit, res pot existir sense causa.
cita de Voltaire
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!
No sé per què matrimoni lliga tan bé amb patrimoni.
cita de Carles Fages de Climent
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!
El matrimoni és la causa principal dels divorcis.
cita de Groucho Marx
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!
L'amor és cec, però el matrimoni li torna la vista.
cita de Georg Christoph Lichtenberg
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!
Quan l'amor ha sigut una comèdia, forçosament el matrimoni ha de derivar en drama.
cita de Lamartine
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!
La vaca cega
Topant de cap en una i altra soca,
avançant d'esma pel camí de l'aigua,
se'n ve la vaca tota sola. És cega.
D'un cop de roc llançat amb mala traça
el vailet va buidar-li un ull, i en l'altre
se li ha posat un tel. La vaca és cega.
Ve a abeurar-se a la font com ans solia;
mes no amb el ferm posat d'altres vegades
ni amb ses companyes, no: ve tota sola.
Ses companyes, pels cingles, per les comes,
pel silenci dels prats i en la ribera,
fan dringar l'esquellot mentre pasturen
l'herba fresca a l'atzar... Ella cauria.
Topa de morro en l'esmolada pica
i recula afrontada... Però torna
i abaixa el cap a l'aigua i beu calmosa.
Beu poc, sens gaire set... Després aixeca
al cel, enorme, l'embanyada testa
amb un gran gesto tràgic; parpelleja
damunt les mortes nines, i se'n torna
orfe de llum, sota del sol que crema,
vacil.lant pels camins inoblidables,
brandant llànguidament la llarga cua.
poesia de Joan Maragall (15 agost 1893)
Afegit per anònim
Comentari! | Voteu! | Còpia!
Oda a Espanya
Escolta, Espanya, – la veu d’un fill
que et parla en llengua – no castellana:
parlo en la llengua – que m’ha donat
la terra aspra:
en’questa llengua – pocs t’han parlat;
en l’altra, massa.
T’han parlat massa – dels saguntins
i dels que per la pàtria moren:
les teves glòries – i els teus records,
records i glòries – només de morts:
has viscut trista.
Jo vull parlar-te – molt altrament.
Per què vessar la sang inútil?
Dins de les venes – vida és la sang,
vida pels d’ara – i pels que vindran:
vessada és morta.
Massa pensaves – en ton honor
i massa poc en el teu viure:
tràgica duies – a morts els fills,
te satisfeies – d’honres mortals,
i eren tes festes – els funerals,
oh trista Espanya!
Jo he vist els barcos – marxar replens
dels fills que duies – a que morissin:
somrients marxaven – cap a l’atzar;
i tu cantaves – vora del mar
com una folla.
On són els barcos. – On són els fills?
Pregunta-ho al Ponent i a l’ona brava:
tot ho perderes, – no tens ningú.
Espanya, Espanya, – retorna en tu,
arrenca el plor de mare!
Salva’t, oh!, salva’t – de tant de mal;
que el plo’ et torni feconda, alegre i viva;
pensa en la vida que tens entorn:
aixeca el front,
somriu als set colors que hi ha en els núvols.
On ets, Espanya? – no et veig enlloc.
No sents la meva veu atronadora?
No entens aquesta llengua – que et parla entre perills?
Has desaprès d’entendre an els teus fills?
Adéu, Espanya!
poesia de Joan Maragall (1898)
Afegit per anònim
Comentari! | Voteu! | Còpia!