El matrimoni és un joc d'atzar, siguem honestos.
cita de Yoko Ono
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!
Cites similars
La cervesa és la prova que Déu ens estima i vol que siguem feliços.
cita de Benjamin Franklin
Afegit per anònim
Comentari! | Voteu! | Còpia! | En anglès | En espanyol | En romanès
Quan siguem vells els petits hàbits es tornen grans tiranies.
cita de Gustave Flaubert
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!
El matrimoni és la causa principal dels divorcis.
cita de Groucho Marx
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!
L'atzar és una paraula buida de sentit, res pot existir sense causa.
cita de Voltaire
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!
No sé per què matrimoni lliga tan bé amb patrimoni.
cita de Carles Fages de Climent
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!
L'amor és cec, però el matrimoni li torna la vista.
cita de Georg Christoph Lichtenberg
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!
Quan l'amor ha sigut una comèdia, forçosament el matrimoni ha de derivar en drama.
cita de Lamartine
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!
Els escacs és un joc útil i honest indispensable en l'educació de la joventut.
cita de Simón Bolívar
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia! | En espanyol | En romanès
Tinc l'esperança de fer un videojoc sobre mi. Almenys jo no tindria cap cel•lulitis en aquest joc.
cita de Scarlett Johansson
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia! | En anglès | En espanyol | En romanès
L'arquitectura és l'ordenació de la llum; l'escultura és el joc de la llum.
cita de Antoni Gaudí
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia! | En espanyol | En romanès
La dificultat prové del fet que, a cada capítol, cal que recomenci del tot. No aprofitar-se mai de la inèrcia adquirida, aquesta és la regla del meu joc.
André Gide en Le Journal des Faux-Monnayeurs (1926)
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!
Sóc una escriptora molt provinciana perquè el meu llenguatge amb prou feines es pot traduir. Vinc d'una tradició basada en el joc de paraules difícil de traduir a altres idiomes.
cita de Elfriede Jelinek
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!
Conillets a amagar
El cos és pesant. L’olor d’encens
t’enterboleix i et despertes en una església
plena de gent, al voltant d’un taüt.
Potser el teu germà...
Creus que somies, que els del teu voltant són fantasmes,
que del cor ressonen melodies d’adormir nadons,
i el rector dóna amb el seu encenser de les altures,
dalt del tot, fitant el cel.
No tingues por dels morts, ells no mosseguen
ni es mouen amb ostentació al seu entorn,
sinó que s’han aturat per algun temps,
retardant-se en cert pensament, només això.
És veritat que després d’açò ja no poden retornar
i estan ben ocults entre nosaltres,
com en el joc de conillets a amagar.
Qui busca a qui?
poesia de Andrei Langa, traduït per Pere Bessó
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia! | En espanyol | En romanès
La vaca cega
Topant de cap en una i altra soca,
avançant d'esma pel camí de l'aigua,
se'n ve la vaca tota sola. És cega.
D'un cop de roc llançat amb mala traça
el vailet va buidar-li un ull, i en l'altre
se li ha posat un tel. La vaca és cega.
Ve a abeurar-se a la font com ans solia;
mes no amb el ferm posat d'altres vegades
ni amb ses companyes, no: ve tota sola.
Ses companyes, pels cingles, per les comes,
pel silenci dels prats i en la ribera,
fan dringar l'esquellot mentre pasturen
l'herba fresca a l'atzar... Ella cauria.
Topa de morro en l'esmolada pica
i recula afrontada... Però torna
i abaixa el cap a l'aigua i beu calmosa.
Beu poc, sens gaire set... Després aixeca
al cel, enorme, l'embanyada testa
amb un gran gesto tràgic; parpelleja
damunt les mortes nines, i se'n torna
orfe de llum, sota del sol que crema,
vacil.lant pels camins inoblidables,
brandant llànguidament la llarga cua.
poesia de Joan Maragall (15 agost 1893)
Afegit per anònim
Comentari! | Voteu! | Còpia!
Oda a Espanya
Escolta, Espanya, – la veu d’un fill
que et parla en llengua – no castellana:
parlo en la llengua – que m’ha donat
la terra aspra:
en’questa llengua – pocs t’han parlat;
en l’altra, massa.
T’han parlat massa – dels saguntins
i dels que per la pàtria moren:
les teves glòries – i els teus records,
records i glòries – només de morts:
has viscut trista.
Jo vull parlar-te – molt altrament.
Per què vessar la sang inútil?
Dins de les venes – vida és la sang,
vida pels d’ara – i pels que vindran:
vessada és morta.
Massa pensaves – en ton honor
i massa poc en el teu viure:
tràgica duies – a morts els fills,
te satisfeies – d’honres mortals,
i eren tes festes – els funerals,
oh trista Espanya!
Jo he vist els barcos – marxar replens
dels fills que duies – a que morissin:
somrients marxaven – cap a l’atzar;
i tu cantaves – vora del mar
com una folla.
On són els barcos. – On són els fills?
Pregunta-ho al Ponent i a l’ona brava:
tot ho perderes, – no tens ningú.
Espanya, Espanya, – retorna en tu,
arrenca el plor de mare!
Salva’t, oh!, salva’t – de tant de mal;
que el plo’ et torni feconda, alegre i viva;
pensa en la vida que tens entorn:
aixeca el front,
somriu als set colors que hi ha en els núvols.
On ets, Espanya? – no et veig enlloc.
No sents la meva veu atronadora?
No entens aquesta llengua – que et parla entre perills?
Has desaprès d’entendre an els teus fills?
Adéu, Espanya!
poesia de Joan Maragall (1898)
Afegit per anònim
Comentari! | Voteu! | Còpia!