De mica en mica s'omple la pica i de gota en gota s'omple la bóta.
proverbis en català
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!
Cites similars
Hi ha més de bé del que saps, fill de l’amable West. Una mica de coratge i una mica de saviesa, barrejats per la mesura. Si més de nosaltres valorés el menjar i l’alegria i la cançó per sobre de l’or acaparat, seria un món més alegre.
cita de J.R.R. Tolkien
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!
Cap religió val una sola gota de sang.
cita de Marquès de Sade
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!
El plaer és fràgil com una gota de rosada, que amb una rialla mor.
Rabindranath Tagore en El Jardiner (1913)
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!
Si, enretira't una mica del sol.
cita de Diògenes
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!
Al sexe cal ficar-li moltes vegades una mica de teatre, de misteri.
cita de Sara Montiel
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!
Una idea fixa sempre sembla una gran idea, no perquè és gran, sinó perquè omple tot el cervell.
cita de Jacinto Benavente y Martínez
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!
Una idea fixa sempre sembla una gran idea, no perquè és gran, sinó perquè omple tot el cervell.
cita de Jacinto Benavente y Martínez
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!
L'única possibilitat de descobrir els límits del possible és anar una mica més enllà d'ells, cap a l'impossible.
Arthur C. Clarke en Perfils del Futur (1962)
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!
Fotosíntesi
Si pogueres exhalar oxígen
amb totes les plantes collites alhora
per la boca arcaica de la fotosíntesi,
la terra entera oleria a ozon.
Així s'esdevé abans de ploure,
quan passa en marxa la gota rebel
i la pols intrusa salta a les bandes.
poesia de Andrei Langa, traduït per Pere Bessó
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!
Temps
Cada instant té el seu significat,
Per mi, per tu, per ell.
A cada instant hi ha una acció cabdal
per mi, per tu, per ell.
Cada instant és decisiu
per mi, per tu, per ell.
En un instant pot canviar la teva vida, la meva, la seva.
Avui, demà, demà passat, sempre.
Per un instant podeu ser un gran rei,
amb mi, amb tu, amb ell.
En un instant ho pots perdre tot,
una mica o, tal vegada, res...
poesia de Cornelia Păun Heinzel de Așii României Agenția de Presă Nürnberg (2 març 2014), traduït per Albert Salvadó
Afegit per Cornelia Păun Heinzel
Comentari! | Voteu! | Còpia!
A cert poblet de la Mancha de qual nom no vull recordarme, no fa pas gaire, hi vivia un hidalgo d'aquells de llansa en candelero, adarga antiga, rocí flach y galch corredor. Una olla d'una mica mes de vaca que motlló, fiambre de carn trinxada las mes de las nits, olla de trossos los dissaptes, llantías los divendres y algun colomí d'afeigidura los diumenges consumian las tres parts de sa hisenda.
Miguel de Cervantes Saavedra en L'enginyós cavaller Don Quixot de la Manxa (1605), traduït per Eduart Tàmaro
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!
Durant tots els anys de la meva trista joventut, Huysmans em restà un company, un amic lleial; mai en vaig sentir cap dubte, mai no vaig ser temptat a renunciar, ni a orientar-me cap un altre tema; llavors, una vesprada, de juny de 2007, després d'una llarga espera, després de dubtar molt i fins i tot una mica més del permès, vaig defensar davant el jurat de la Universitat de París IV - Sorbona la meva tesi doctoral: Joris-Karl Huysmans, o l'eixida del túnel.
Michel Houellebecq en Submissió (2015), traduït per Francesc Collado i Soler
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!
La vaca cega
Topant de cap en una i altra soca,
avançant d'esma pel camí de l'aigua,
se'n ve la vaca tota sola. És cega.
D'un cop de roc llançat amb mala traça
el vailet va buidar-li un ull, i en l'altre
se li ha posat un tel. La vaca és cega.
Ve a abeurar-se a la font com ans solia;
mes no amb el ferm posat d'altres vegades
ni amb ses companyes, no: ve tota sola.
Ses companyes, pels cingles, per les comes,
pel silenci dels prats i en la ribera,
fan dringar l'esquellot mentre pasturen
l'herba fresca a l'atzar... Ella cauria.
Topa de morro en l'esmolada pica
i recula afrontada... Però torna
i abaixa el cap a l'aigua i beu calmosa.
Beu poc, sens gaire set... Després aixeca
al cel, enorme, l'embanyada testa
amb un gran gesto tràgic; parpelleja
damunt les mortes nines, i se'n torna
orfe de llum, sota del sol que crema,
vacil.lant pels camins inoblidables,
brandant llànguidament la llarga cua.
poesia de Joan Maragall (15 agost 1893)
Afegit per anònim
Comentari! | Voteu! | Còpia!