Pàgina d'inici | Entradas més recents | Llista d'autors | Temàtiques | Cites a l’atzar | Voteu! | Els últims comentaris | Afegir cita

Sant Agustí

Coneix-te, accepta't, supera't.

cita de Sant AgustíInformar-nos sobre un problema/apèndixCites similars
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!

Share

Cites similars

Una espera interminable que accepta com una part més d'aquesta cosa que en diuen amor.

Núria Añó en L'escriptora morta (2008)Informar-nos sobre un problema/apèndixCites similars
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!

Share

Com més edat, més es coneix del món la falsedat.

proverbis catalansInformar-nos sobre un problema/apèndixCites similars
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!

Share
Pitàgores

Per la seva parla es coneix un neci; i un savi per silenci.

cita de PitàgoresInformar-nos sobre un problema/apèndixCites similars
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!

Share
Benjamin Franklin

El millor metge és el que coneix la inutilitat de la major part de les medicines.

cita de Benjamin FranklinInformar-nos sobre un problema/apèndixCites similars
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!

Share
William Butler Yeats

Mort

Ni la por ni cap esperança
No vetllen l'animal que mor;
L'home espera la seua fi
Esglaiant-se, esperant-ho tot;
I moltes vegades ha mort,
I moltes ha tornat a alçar-se.
Davant dels assassins
L'orgull de l'home ferm
Respon a l'últim
Alè amb l'escarni; la mort
La coneix per dins – l'ha creat
L'home la mort.

poesia de William Butler Yeats, traduït per Patrícia Manresa Ní RíordáinInformar-nos sobre un problema/apèndixCites similars
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!

Share

Elegia II

Súnion! T’evocaré de lluny amb un crit d’alegria,
tu i el teu sol lleial, rei de la mar i del vent:
pel teu record, que em dreça, feliç de sal exaltada,
amb el teu marbre absolut, noble i antic jo com ell.
Temple mutilat, desdenyós de les altres columnes
que en el fons del teu salt, sota l’onada rient,
dormen l’eternitat! Tu vetlles, blanc a l’altura,
pel mariner, que per tu veu ben girat el seu rumb;
per l’embriac del teu nom, que a través de la nua garriga
ve a cercar-te, extrem com la certesa dels déus;
per l’exiliat que entre arbredes fosques t’albira
súbitament, oh precís, oh fantasmal! i coneix
per ta força la força que el salva als cops de fortuna,
ric del que ha donat, i en sa ruïna tan pur.

poesia de Carles RibaInformar-nos sobre un problema/apèndixCites similars
Afegit per anònim
Comentari! | Voteu! | Còpia!

Share