La rutina i la improvisació són els enemics mortals de l’art.
cita de Erich Kleiber
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!
Cites similars
Perdona sempre els teus enemics; no hi ha res que els molesti més.
cita de Oscar Wilde
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!
L'infortuni posa a prova els amics i descobreix els enemics.
cita de Epictet
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!
He fet molts més amics per la cultura americana que al Departament d'Estat. També he fet molts menys enemics, però això no és gaire difícil.
cita de Arthur Miller (1954)
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!
Un savi obté més ús dels seus enemics que un ximple dels seus amics.
cita de Baltasar Gracián
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!
La preocupació dels defensors dels drets humans va en augment, perquè s'està veient que no només els seus enemics no respecten els drets internacionals de les persones, sinó que també algunes democràcies occidentals trenquen aquests principis bàsics.
cita de Shirin Ebadi
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!
Oda a Espanya
Escolta, Espanya, – la veu d’un fill
que et parla en llengua – no castellana:
parlo en la llengua – que m’ha donat
la terra aspra:
en’questa llengua – pocs t’han parlat;
en l’altra, massa.
T’han parlat massa – dels saguntins
i dels que per la pàtria moren:
les teves glòries – i els teus records,
records i glòries – només de morts:
has viscut trista.
Jo vull parlar-te – molt altrament.
Per què vessar la sang inútil?
Dins de les venes – vida és la sang,
vida pels d’ara – i pels que vindran:
vessada és morta.
Massa pensaves – en ton honor
i massa poc en el teu viure:
tràgica duies – a morts els fills,
te satisfeies – d’honres mortals,
i eren tes festes – els funerals,
oh trista Espanya!
Jo he vist els barcos – marxar replens
dels fills que duies – a que morissin:
somrients marxaven – cap a l’atzar;
i tu cantaves – vora del mar
com una folla.
On són els barcos. – On són els fills?
Pregunta-ho al Ponent i a l’ona brava:
tot ho perderes, – no tens ningú.
Espanya, Espanya, – retorna en tu,
arrenca el plor de mare!
Salva’t, oh!, salva’t – de tant de mal;
que el plo’ et torni feconda, alegre i viva;
pensa en la vida que tens entorn:
aixeca el front,
somriu als set colors que hi ha en els núvols.
On ets, Espanya? – no et veig enlloc.
No sents la meva veu atronadora?
No entens aquesta llengua – que et parla entre perills?
Has desaprès d’entendre an els teus fills?
Adéu, Espanya!
poesia de Joan Maragall (1898)
Afegit per anònim
Comentari! | Voteu! | Còpia!