Un és amo del que calla i esclau del que parla.
cita de Sigmund Freud
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!
Cites similars
Es podria dir en broma que l’home només està fet de defectes, alguns del quals es consideren útils per a la societat, altres perjudicials, alguns es poden fer servir, d’altres, no. D’aquells se’n parla bé, se’n diuen virtuts; d’aquests se’n parla malament, se’n diuen defectes.
cita de Goethe
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!
És millor ser rei del teu silenci que esclau de les teves paraules.
cita de William Shakespeare
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!
El qui va confiar els seus secrets a un altre, es va fer esclau d'ell.
cita de Baltasar Gracián
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!
L'home es revela en la conversa no solament per allò que diu, sinó per allò que calla.
cita de Stefan Zweig
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!
L'home que no sap no parla; l'home que parla no sap.
cita de Lao Tse
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!
Parla perquè et pugui conèixer.
cita de Sòcrates
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!
La meitat del món té alguna cosa a dir, però no pot; l’altra meitat no té res a dir, però no calla.
cita de Robert Frost
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!
El coneixement parla, però la saviesa escolta.
cita de Jimi Hendrix
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!
Per la seva parla es coneix un neci; i un savi per silenci.
cita de Pitàgores
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!
He fet un curs de lectura veloç i he llegit «Guerra i pau» en vint minuts. Parla de Rússia.
cita de Woody Allen
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!
Oda a Espanya
Escolta, Espanya, – la veu d’un fill
que et parla en llengua – no castellana:
parlo en la llengua – que m’ha donat
la terra aspra:
en’questa llengua – pocs t’han parlat;
en l’altra, massa.
T’han parlat massa – dels saguntins
i dels que per la pàtria moren:
les teves glòries – i els teus records,
records i glòries – només de morts:
has viscut trista.
Jo vull parlar-te – molt altrament.
Per què vessar la sang inútil?
Dins de les venes – vida és la sang,
vida pels d’ara – i pels que vindran:
vessada és morta.
Massa pensaves – en ton honor
i massa poc en el teu viure:
tràgica duies – a morts els fills,
te satisfeies – d’honres mortals,
i eren tes festes – els funerals,
oh trista Espanya!
Jo he vist els barcos – marxar replens
dels fills que duies – a que morissin:
somrients marxaven – cap a l’atzar;
i tu cantaves – vora del mar
com una folla.
On són els barcos. – On són els fills?
Pregunta-ho al Ponent i a l’ona brava:
tot ho perderes, – no tens ningú.
Espanya, Espanya, – retorna en tu,
arrenca el plor de mare!
Salva’t, oh!, salva’t – de tant de mal;
que el plo’ et torni feconda, alegre i viva;
pensa en la vida que tens entorn:
aixeca el front,
somriu als set colors que hi ha en els núvols.
On ets, Espanya? – no et veig enlloc.
No sents la meva veu atronadora?
No entens aquesta llengua – que et parla entre perills?
Has desaprès d’entendre an els teus fills?
Adéu, Espanya!
poesia de Joan Maragall (1898)
Afegit per anònim
Comentari! | Voteu! | Còpia!