Els animals són de Déu. La bestialitat és humana.
cita de Victor Hugo
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!
Cites similars
Tots els animals són iguals, però alguns són més iguals que els altres.
George Orwell en La rebel·lió dels animals (1945)
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!
Veure la molècula que és responsable de la herència i que fa possible l'existència humana, fou un gran pas en la comprensió de l'home de si mateix, en el mateix sentit en què Darwin va saber que l'espècie humana no era fixa, que anava canviant.
cita de James Dewey Watson
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!
Sé que el que distingeix l'home dels altres animals són les preocupacions financeres.
cita de Romain Rolland
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!
La grandesa d'una nació i el seu progrés moral es pot jutjar per la manera com tracta als seus animals.
cita de Mahatma Gandhi
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!
La poesia és el punt d'intersecció entre el poder diví i la llibertat humana.
cita de Octavio Paz
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!
En un país cultivat i civilitzat, els animals salvatges només sobreviuran quan estiguin protegits pels caçadors.[
cita de Theodore Roosevelt
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!
Les paraules escrites encara tenen el poder sorprenent de treure el millor i el pitjor de la naturalesa humana.
cita de Nadine Gordimer
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!
La guerra és la guerra. L'únic ésser humà bó és el que és mort.
George Orwell en La rebel·lió dels animals, 4 (1945)
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!
Un escriptor ha d'expressar les crítiques i indignació del costat fosc de la societat i el pitjor de la naturalesa humana, però no hauríem d'utilitzar un expressió uniforme.
cita de Mo Yan (2009)
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!
Casi todos los médicos tienen una enfermedad favorita, a la que atribuyen todas las victorias obtenidas sobre la naturaleza humana.
Henry Fielding en Tom Jones (1749)
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!
Hi ha dues coses infinites: l'Univers i l'estupidesa humana. I de l'Univers no n'estic segur.
cita de Albert Einstein
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!
La solitud és el fet mes profund de la condició humana. L'home és l'únic ésser que sap que està sol.
Octavio Paz en El Laberint de la Solitud (1950)
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!
Un caçador encalça els animals que vol matar. Però un pastor els alimenta, en té cura, i no hi ha succés, en aquest ofici, si no hi ha afecte entre pastor i ramat.
Simone Weil en El coneixement sobrenatural (1943)
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!
El cant em mena, i animals estranys...
El cant em mena, i animals estranys
em volten purs, avesats a servir;
els reconec per fills del meu destí,
dolços al foc i fers als averanys.
Ja per la mort no em calen torsimanys:
és vida amunt que torna el meu camí;
si el que he après no fruitarà per mi,
el que he viscut no es comptarà per anys.
Sento absolut com el meu pas el món:
la llum revela el crit del cor pregon
i n’és la mida. ¿En què la saviesa
valdria? Folls actes meus que m’heu fet,
canilla ardent, us passo el magne plet;
i ens omplirem d’amor com d’una presa.
poesia de Carles Riba
Afegit per anònim
Comentari! | Voteu! | Còpia!
Cant Espiritual
Si el món ja és tan formós, Senyor, si es mira
amb la pau vostra a dintre de l’ull nostre,
què més ens podeu da’ en una altra vida?
Per’xò estic tan gelós dels ulls, i el rostre,
i el cos que m’heu donat, Senyor, i el cor
que s’hi mou sempre... i temo tant la mort!
Amb quins altres sentits me’l fareu veure,
aquest cel blau damunt de les muntanyes,
i el mar immens, i el sol que pertot brilla?
Deu-me en aquests sentits l’eterna pau
i no voldré més cel que aquest cel blau.
Aquell que a cap moment li digué «Atura’t»
sinó al mateix que li dugué la mort,
jo no l’entenc, Senyor; jo, que voldria
aturar tants moments de cada dia,
per fe’ls eterns a dintre del meu cor!...
O és que aquest «fe’ etern» és ja la mort?
Mes llavores, la vida, què seria?
Fóra l’ombra només del temps que passa,
la il·lusió del lluny i de l’a prop,
i el compte de lo molt, i el poc, i el massa,
enganyador, perquè ja tot ho és tot?
Tant se val! Aquest món, sia com sia,
tan divers, tan extens, tan temporal;
aquesta terra, amb tot lo que s’hi cria,
és ma pàtria, Senyor; i no podria
ésser també una pàtria celestial?
Home só i és humana ma mesura
per tot quant puga creure i esperar:
si ma fe i ma esperança aquí s’atura,
me’n fareu una culpa més enllà?
Més enllà veig el cel i les estrelles
i encara allí voldria ser-hi hom:
si heu fet les coses a mos ulls tan belles,
si heu fet mos ulls i mos sentits per elles,
per què aclucà’ls cercant un altre com?
Si per mi com aquest no n’hi haurà cap!
Ja ho sé que sou, Senyor; pro on sou, qui ho sap?
Tot lo que veig se vos assembla en mi...
Deixeu-me creure, doncs, que sou aquí.
I quan vinga aquella hora de temença
en què s’acluquin aquests ulls humans,
obriu-me’n, Senyó’, uns altres de més grans
per contemplar la vostra faç immensa.
Sia’m la mort una major naixença!
poesia de Joan Maragall (1910)
Afegit per anònim
Comentari! | Voteu! | Còpia!