Al cap i a la fi, la vida és un acudit.
cita de Charles Chaplin
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!
Cites similars
La vida ha deixat de ser un acudit per a mi, ja no em fa cap gràcia.
cita de Charles Chaplin
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia! | En romanès
En primer lloc, per comprendre la veritat, heu de quedar sols, totalment i totalment sols. Cap mestre, cap mestre, cap guru, cap sistema ni cap disciplina no us elevaran mai el vel que amaga la saviesa. La saviesa és la comprensió dels valors perdurables i la vida d'aquests valors. Ningú no et pot portar a la saviesa.
cita de Jiddu Krishnamurti
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!
La vida només pot ser compresa mirant cap a arrere, però ha de ser viscuda mirant cap a avant.
cita de Sören Aabye Kierkegaard
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!
La vida és dura. Al cap i a la fi, et mata.
cita de Katharine Hepburn
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!
De vegades la vida et clava un cop de mall al cap. No perdeu la fe.
cita de Steve Jobs (2005)
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!
Cap petit caprici o dolor, cap oblit o malesa de l'alcalde escapava mai a la Madame; cap pensament, somni o desig li podia descobrir. I no obstant això, en considerables ocasions ella havia vist les estrelles.
John Steinbeck en La lluna s\'ha post (1942)
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!
He tret beneficis de les crítiques durant tots els períodes de la meva vida i no recordo cap moment en què aquestes crítiques hagin escassejat.
cita de Winston Churchill
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!
Solia dir Sòcrates que cap possessió és més preciosa que el vertader amic i de cap altra part se'n pot assolir més profit i delit.
cita de Erasmo de Rotterdam
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!
Per a la majoria de nosaltres l’autèntica vida és la vida que no portam.
cita de Oscar Wilde
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!
Ningú no pot fer el bé en un espai de la seva vida, mentre en fa mal en un altre. La vida és un tot indivisible.
cita de Mahatma Gandhi
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!
Penso en el cor —i en l’orient...
Penso en el cor —i en l’orient
de la perla encara marina;
en el somni que l’endevina
i que l’ull massa ric desment.
Cap triomf no pesa en el vent
i, juntes, al buf que hi declina,
s’esborren l’onada divina
i l’aventura vehement.
¿D’on venim, que no fos tornada?
Com una absurda enamorada,
la vida ens fa plorar el passat.
¿On tornem, que no fos naixença?
Vivim de mort, i no ens és grat;
morim d’amor, i no s’hi pensa.
poesia de Carles Riba
Afegit per anònim
Comentari! | Voteu! | Còpia!
Crec que una vida dedicada a la música és una vida bellament gastada i això és al que m'he dedicat.
cita de Luciano Pavarotti
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia! | En anglès | En espanyol | En italià | En romanès
Encara que pugui semblar una cabriola verbal, us puc assegurar que en tots els meus contes hi ha una càrrega autobiogràfica, tot el que explico m'ha passat a mi d'una manera o altra, a vegades mirant cap endins, a vegades mirant cap enfora. Si ho explicava a dretes, potser no em creurien.
cita de Pere Calders
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!
A la societat tots són iguals. No pot ésser fundada cap societat que no sigui sobre el concepte de la igualtat, però de cap manera sobre el concepte de la llibertat. La igualtat la vull trobar a la societat; la llibertat, concretament la llibertat moral que m’indueix a subordinar-me, l’aporto jo mateix.
cita de Goethe
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!
L'oda infinita
Tinc una oda començada
que no puc acabar mai:
dia i nit me l’ha dictada
tot quant canta en la ventada,
tot quant brilla per l’espai.
Va entonar-la ma infantesa
entre ensomnis d’amor pur;
decaiguda i mig malmesa,
joventut me l’ha represa
amb compàs molt més segur.
De seguida amb veu més forta
m’han sigut dictats nous cants;
pro cada any que el temps s’emporta
veig una altra esparsa morta
i perduts els consonants.
Ja no sé com començava
ni sé com acabarà,
perquè tinc la pensa esclava
d’una força que s’esbrava
dictant-me-la sens parar.
I aixís sempre a la ventura,
sens saber si lliga o no,
va enllaçant la mà insegura
crits de goig, planys d’amargura,
himnes d’alta adoració.
Sols desitjo per ma glòria
que, si algú aquesta oda sap,
al moment en què jo mòria,
me la digui de memòria
mot per mot, de cap a cap.
Me la digui a cau d’orella,
esbrinant-me, fil per fil,
de la ignota meravella
que a la vida ens aparella
el teixit ferm i subtil.
I sabré si en lo que penses
—oh poeta extasiat!—
hi ha un ressò de les cadences
de l’ocell d’ales immenses
que nia en l’eternitat.
poesia de Joan Maragall (1888)
Afegit per anònim
Comentari! | Voteu! | Còpia!
Aquell que no pugui distingir la idea de bé amb la raó, tot separant-la de la resta, i no pugui travessar totes les dificultats com enmig d’una batalla, ni aplicar-se a aquesta recerca –no segons l’aparença sinó segons l’essència- i tampoc fer la marxa per tots aquests llocs amb un raonament que no decaigui, no diràs que aquest home posseeix el coneixement del bé en si ni de cap altra cosa bona; sinó que, si adquireix una imatge d’aquest, serà per l’opinió, no per la ciència; i que en la seva vida actual està somniant i dormint, i que baixarà a l’Hades abans de poder despertar aquí, per acabar dormint perfectament allí.
Plató en La República, Llibre VII
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!
Oda a Espanya
Escolta, Espanya, – la veu d’un fill
que et parla en llengua – no castellana:
parlo en la llengua – que m’ha donat
la terra aspra:
en’questa llengua – pocs t’han parlat;
en l’altra, massa.
T’han parlat massa – dels saguntins
i dels que per la pàtria moren:
les teves glòries – i els teus records,
records i glòries – només de morts:
has viscut trista.
Jo vull parlar-te – molt altrament.
Per què vessar la sang inútil?
Dins de les venes – vida és la sang,
vida pels d’ara – i pels que vindran:
vessada és morta.
Massa pensaves – en ton honor
i massa poc en el teu viure:
tràgica duies – a morts els fills,
te satisfeies – d’honres mortals,
i eren tes festes – els funerals,
oh trista Espanya!
Jo he vist els barcos – marxar replens
dels fills que duies – a que morissin:
somrients marxaven – cap a l’atzar;
i tu cantaves – vora del mar
com una folla.
On són els barcos. – On són els fills?
Pregunta-ho al Ponent i a l’ona brava:
tot ho perderes, – no tens ningú.
Espanya, Espanya, – retorna en tu,
arrenca el plor de mare!
Salva’t, oh!, salva’t – de tant de mal;
que el plo’ et torni feconda, alegre i viva;
pensa en la vida que tens entorn:
aixeca el front,
somriu als set colors que hi ha en els núvols.
On ets, Espanya? – no et veig enlloc.
No sents la meva veu atronadora?
No entens aquesta llengua – que et parla entre perills?
Has desaprès d’entendre an els teus fills?
Adéu, Espanya!
poesia de Joan Maragall (1898)
Afegit per anònim
Comentari! | Voteu! | Còpia!
Cap a on hi ha mal, se n'hi va la llengua.
proverbis russes
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!
Cant Espiritual
Si el món ja és tan formós, Senyor, si es mira
amb la pau vostra a dintre de l’ull nostre,
què més ens podeu da’ en una altra vida?
Per’xò estic tan gelós dels ulls, i el rostre,
i el cos que m’heu donat, Senyor, i el cor
que s’hi mou sempre... i temo tant la mort!
Amb quins altres sentits me’l fareu veure,
aquest cel blau damunt de les muntanyes,
i el mar immens, i el sol que pertot brilla?
Deu-me en aquests sentits l’eterna pau
i no voldré més cel que aquest cel blau.
Aquell que a cap moment li digué «Atura’t»
sinó al mateix que li dugué la mort,
jo no l’entenc, Senyor; jo, que voldria
aturar tants moments de cada dia,
per fe’ls eterns a dintre del meu cor!...
O és que aquest «fe’ etern» és ja la mort?
Mes llavores, la vida, què seria?
Fóra l’ombra només del temps que passa,
la il·lusió del lluny i de l’a prop,
i el compte de lo molt, i el poc, i el massa,
enganyador, perquè ja tot ho és tot?
Tant se val! Aquest món, sia com sia,
tan divers, tan extens, tan temporal;
aquesta terra, amb tot lo que s’hi cria,
és ma pàtria, Senyor; i no podria
ésser també una pàtria celestial?
Home só i és humana ma mesura
per tot quant puga creure i esperar:
si ma fe i ma esperança aquí s’atura,
me’n fareu una culpa més enllà?
Més enllà veig el cel i les estrelles
i encara allí voldria ser-hi hom:
si heu fet les coses a mos ulls tan belles,
si heu fet mos ulls i mos sentits per elles,
per què aclucà’ls cercant un altre com?
Si per mi com aquest no n’hi haurà cap!
Ja ho sé que sou, Senyor; pro on sou, qui ho sap?
Tot lo que veig se vos assembla en mi...
Deixeu-me creure, doncs, que sou aquí.
I quan vinga aquella hora de temença
en què s’acluquin aquests ulls humans,
obriu-me’n, Senyó’, uns altres de més grans
per contemplar la vostra faç immensa.
Sia’m la mort una major naixença!
poesia de Joan Maragall (1910)
Afegit per anònim
Comentari! | Voteu! | Còpia!
Durant tots els anys de la meva trista joventut, Huysmans em restà un company, un amic lleial; mai en vaig sentir cap dubte, mai no vaig ser temptat a renunciar, ni a orientar-me cap un altre tema; llavors, una vesprada, de juny de 2007, després d'una llarga espera, després de dubtar molt i fins i tot una mica més del permès, vaig defensar davant el jurat de la Universitat de París IV - Sorbona la meva tesi doctoral: Joris-Karl Huysmans, o l'eixida del túnel.
Michel Houellebecq en Submissió (2015), traduït per Francesc Collado i Soler
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia! | En espanyol | En romanès