No siguis ambiciós i garrepa; la justa mesura és excel·lent en tals casos.
cita de Pitàgores
Afegit per Simona Enache
Comentari! | Voteu! | Còpia!
Cites similars
No siguis garrepa amb la llum, Senyor! La set de coneixement ha portat Faust a fer el pacte amb el Diable.
aforisme de Valeriu Butulescu de Llot aurífer, traduït per Dan Costinaş
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!
La mesura de l'amor, és amar sense mesura.
cita de Sant Agustí
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!
Hi ha alguns casos de gent rica, però honrada.
cita de Jaume Perich
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!
Fes el que puguis, amb el que tinguis i on siguis.
cita de Theodore Roosevelt
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!
És perillós ser sincer, a menys que també siguis estúpid.
cita de George Bernard Shaw
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!
L'excel·lència és fer una cosa comuna d'una manera poc comuna.
cita de Booker T. Washington
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!
Per fi ell s'enfrascá tant en sa llissó, que se li passaban les nit llegint de clá a clá y los dias de fosch á fosch, y axis fou com del poch dormir y del molt llegir, se li assecá lo cervell ab tals termes que vingué a perdrer lo judici.
Miguel de Cervantes Saavedra en L'enginyós cavaller Don Quixot de la Manxa (1605), traduït per Eduart Tàmaro
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!
No hi ha res més repel·lent que la majoria, ja que es compon d’uns quants capdavanters forts, de bergants que s’acomoden, de febles que s’adapten i de la massa que va rodolant al seu darrera, sense tenir ni la més mínima idea del que vol.
cita de Goethe
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!
¿És la present guerra una lluita per una pau justa i segura, o per un nou equilibri de poders? Hi ha d'haver no un equilibri de poders sinó una comunitat de poders; no rivalitats organitzades sinó una pau comuna organitzada.
cita de Woodrow Wilson
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!
Mesura els teus desitjos, pesa les teves opinions, compta les teves paraules.
cita de Pitàgores
Afegit per Simona Enache
Comentari! | Voteu! | Còpia!
Hi ha més de bé del que saps, fill de l’amable West. Una mica de coratge i una mica de saviesa, barrejats per la mesura. Si més de nosaltres valorés el menjar i l’alegria i la cançó per sobre de l’or acaparat, seria un món més alegre.
cita de J.R.R. Tolkien
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!
El temps és molt lent per als que esperen, molt ràpid per als que tenen por, molt llarg per als que es lamenten, molt curt per als que festegen. Però, per als que estimen, el temps és eternitat.
Henry Van Dyke en Música i altres poemes (1904)
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!
El Liceu menteix. Cal anar-hi per descobrir-ho. L'excel·lència tampoc no val la pena. L'art és un oci i l'oci és un art: l'art de passar la tarda, deixar-se veure i anar tirant. El Liceu és només una promesa de felicitat.. falsa, com totes les promeses de felicitat que la classe mitjana es fa a si mateixa, que sempre acaben sent només això, promeses de classe mitjana.
Abel Cutillas i Alberich en La mort de Miquel Bauçà (2009)
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!
El cigne
Silent, sota el mirall dels llacs profunds i calms,
empeny l’ona el cigne amb els seus amples palmells,
i llisca. El plomissol dels seus flancs és semblant
a les neus de l’abril que amb el sol s’esllavissen;
però, ferm i d’un blanc mat, vibrant sota el zèfir,
sa gran ala el mena com un navili lent.
Redreça el seu bell coll per damunt dels canyissos,
el capbussa, el passeja estirat sobre l’aigua,
el corba graciós com un perfil d’acant,
i amaga el seu bec negre en sa sina esclatant.
Adés, al llarg dels pins, sojorn d’ombra i de pau,
serpenteja i, deixant que els espessos herbatges
segueixin rere seu com una cabellera,
camina amb tardívola i lànguida anadura.
La gruta on el poeta escolta allò que sent
i la deu que plora per un etern absent
li plauen, hi andareja: una fulla de salze
en silenci caiguda li frega l’espatlla.
Adés, es llença a pler i, lluny del bosc obscur,
superb, governant de la banda de l’atzur,
tria, per festejar-se la blancor que admira,
l’indret enlluernant a on el sol es mira.
Després, quan les vores de l’aigua ja no es veuen,
a l’hora que una forma és un espectre incert
i l’horitzó negreja amb un llarg traç vermell,
llavors que ni un jonc, ni un gladiol no belluguen,
que les reinetes en l’aire serè fressegen
i que la lluerna en el clar de lluna lluu,
l’ocell, al llac ombriu on sota seu titil.la
l’esplendor d’una nit làctia i violeta,
com un pitxer d’argent enmig de diamants,
dorm, el cap sota l’ala, entre dos firmaments.
poesia de Sully Prudhomme, traduït per Jobuma
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!
Cant Espiritual
Si el món ja és tan formós, Senyor, si es mira
amb la pau vostra a dintre de l’ull nostre,
què més ens podeu da’ en una altra vida?
Per’xò estic tan gelós dels ulls, i el rostre,
i el cos que m’heu donat, Senyor, i el cor
que s’hi mou sempre... i temo tant la mort!
Amb quins altres sentits me’l fareu veure,
aquest cel blau damunt de les muntanyes,
i el mar immens, i el sol que pertot brilla?
Deu-me en aquests sentits l’eterna pau
i no voldré més cel que aquest cel blau.
Aquell que a cap moment li digué «Atura’t»
sinó al mateix que li dugué la mort,
jo no l’entenc, Senyor; jo, que voldria
aturar tants moments de cada dia,
per fe’ls eterns a dintre del meu cor!...
O és que aquest «fe’ etern» és ja la mort?
Mes llavores, la vida, què seria?
Fóra l’ombra només del temps que passa,
la il·lusió del lluny i de l’a prop,
i el compte de lo molt, i el poc, i el massa,
enganyador, perquè ja tot ho és tot?
Tant se val! Aquest món, sia com sia,
tan divers, tan extens, tan temporal;
aquesta terra, amb tot lo que s’hi cria,
és ma pàtria, Senyor; i no podria
ésser també una pàtria celestial?
Home só i és humana ma mesura
per tot quant puga creure i esperar:
si ma fe i ma esperança aquí s’atura,
me’n fareu una culpa més enllà?
Més enllà veig el cel i les estrelles
i encara allí voldria ser-hi hom:
si heu fet les coses a mos ulls tan belles,
si heu fet mos ulls i mos sentits per elles,
per què aclucà’ls cercant un altre com?
Si per mi com aquest no n’hi haurà cap!
Ja ho sé que sou, Senyor; pro on sou, qui ho sap?
Tot lo que veig se vos assembla en mi...
Deixeu-me creure, doncs, que sou aquí.
I quan vinga aquella hora de temença
en què s’acluquin aquests ulls humans,
obriu-me’n, Senyó’, uns altres de més grans
per contemplar la vostra faç immensa.
Sia’m la mort una major naixença!
poesia de Joan Maragall (1910)
Afegit per anònim
Comentari! | Voteu! | Còpia!