En boca del mentider fins la veritat es fa dubtosa.
cita de Baltasar Gracián
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!
Cites similars
El vi entra a la boca...
El vi entra a la boca
I l'amor entra als ulls;
Això és tot el que sabem del cert
Alço la copa a la meva boca
I et miro, i sospir.
poesia de William Butler Yeats
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia! | En anglès | En espanyol | En italià | En romanès
Quan hom ha deixat de llegir els diaris uns quants mesos i els llegeix tots plegats, llavors veu el temps que perd amb aquests paperots. El món sempre ha estat dividit en partits i actualment més encara, i en qualsevol situació dubtosa el periodista afalaga més o menys l’un o l’altre partit i alimenta dia rera dia les simpaties o antipaties secretes fins que, finalment, arriba una solució de les coses i hom admira el que ha succeït com a fet diví.
cita de Goethe
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!
S'atrapa abans a un mentider que a un coix.
proverbis en català
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!
És una veritat absoluta que la veritat és relativa.
cita de André Maurois
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!
El mentider té dos mals: que ni creu ni és cregut.
cita de Baltasar Gracián
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!
Fa poc, Ens, hem suprimit definitivament i perpetuamente l'Ordre de la Cavalleria del Temple de Jerusalem a causa dels abominables, fins i tot impronunciables, fets del seu Maestre, germans i altres persones de l'Ordre a tot arreu del món... Amb l'aprovació del sacro concilio, Ens, abolimos la constitució de l'Ordre, el seu hàbit i nom, no sense amargor en el cor.
Papa Clemente V en Bula Ad Providam (2 maig 1312)
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!
A boca tancada, no hi entra mosca.
proverbis catalans
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!
El deure d'un ciutadà és mantenir la boca oberta.
cita de Günter Grass
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!
No sé com em deu veure el món, però al meu entendre, em sembla que he estat només com un nen que juga a la vora del mar, i que es diverteix buscant de tant en tant una pedra més polida i una conquilla més bonica del normal, mentre que el gran oceà de la veritat s'exposava davant meu completament desconegut.
cita de Isaac Newton
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia! | En anglès | En espanyol | En italià | En romanès
El secret de la genialitat és conservar l'esperit del nen fins a la vellesa, i això vol dir que no s'ha de perdre mai l'entusiasme.
cita de Aldous Huxley
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!
El món raonable cal considerar-lo com un gran individu immortal que contínuament produeix el necessari i amb això es fa fins i tot amo del que és contingent.
cita de Goethe
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!
Realment, aquest mar és infinit! Deu tenir l'extensió del Mediterrani, o fins i tot de l’Atlàntic. Per què no?
Jules Verne en Viatge al centre de la Terra (1864)
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!
No és el que dius de la boca el que determina la teva vida, sinó que és el que més et murmura a tu mateix.
cita de Robert Kiyosaki
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!
Com que jo sóc imperfecte i necessito la tolerància i la bondat dels altres, també he de tolerar els defectes del món fins que pugui trobar el secret que em permeti posar-hi remei.
cita de Mahatma Gandhi
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!
Qualsevol persona que lluiti pels drets humans a l'Iran ha de viure amb por des del naixement fins a la mort, però he après a superar la por.
cita de Shirin Ebadi
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!
De Profundis
Hi ha un camp de rostoll on cau una pluja negra.
Hi ha un arbre fosc que s’alça solitari.
Hi ha el xiulet d’un vent que encercla cabanyes buides.
Que trist aquest capvespre.
Pels termes del vilatge
la tendra òrfena aplega encara unes quantes espigues.
Els seus ulls pasturen rodons i daurats dins la posta.
El seu pit és a l’aguait del nuvi celestial.
A l’hora del retorn
els pastors van trobar aquell cos dolç
podrit al bardisser.
Sóc una ombra en la llunyania de pobles obscurs.
El silenci de Déu
me l’he begut a la font de l’arbreda.
Se’m posa al front un metall fred.
Aranyes busquen el meu cor.
Hi ha una llum que se m’apaga a la boca.
De nit m’he trobat en un erm,
tot cobert de deixalles i pols d’estrelles.
Entre els avellaners
van sonar novament àngels de cristall.
poesia de Georg Trakl, traduït per Feliu Formosa
Afegit per Dan Costinaş
1 comentari - Comentari! | Voteu! | Còpia! | En romanès
Reincorporació
De matinada, a trenc d’alba, ets despertat,
estens damunt de tu el cobertor fet a una banda
a la nit com una roba innecessària.
La reentrada al cos s’esdevé lenta
o potser apressada, depén de l’impacte
que tingues amb les branques tremoloses de fora.
Mires, t’enjogasses en un escull de núvols
amb els raigs rars del sol, esbargits
per la pols voladora dels bemols.
Els verbs vius s’envolen i ixen al voltant
de la casa hieràtica junt a tu,
una volta amb els pares que marxen a eixarcolar.
Passes per senderes obscures, humides,
calcigues cards amagats entre les herbes
fins que se t’entumeixen les plantes dels peus.
Dolor i sendera, passos repetits, seguits
de respiració rítmica provocada per la feina,
mans de fata morgana que treballen.
D’ací cap allà comença la ceguesa solar,
fins que arriba l’hora del dinar compartit amb els pares
en el camp, a l’ombra d’una brisa de vent.
L’eixida del cos es fa de manera semblant,
de retorn per les mateixes senderes conegudes,
a l’abric del sol, quan et poses la roba de nit.
Llavors enfonses el cos entre els coixins,
recolzant la front fràgil per les altures
i esperant que una altra criatura hi entre.
poesia de Andrei Langa, traduït per Pere Bessó
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia! | En espanyol | En romanès
Conillets a amagar
El cos és pesant. L’olor d’encens
t’enterboleix i et despertes en una església
plena de gent, al voltant d’un taüt.
Potser el teu germà...
Creus que somies, que els del teu voltant són fantasmes,
que del cor ressonen melodies d’adormir nadons,
i el rector dóna amb el seu encenser de les altures,
dalt del tot, fitant el cel.
No tingues por dels morts, ells no mosseguen
ni es mouen amb ostentació al seu entorn,
sinó que s’han aturat per algun temps,
retardant-se en cert pensament, només això.
És veritat que després d’açò ja no poden retornar
i estan ben ocults entre nosaltres,
com en el joc de conillets a amagar.
Qui busca a qui?
poesia de Andrei Langa, traduït per Pere Bessó
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia! | En espanyol | En romanès
Llavors he dit...
Llavors he dit: «Creixença de la terra,
Déu pur, jo sóc cap al Teu moviment.
Tal meu instant renova obscurament
un paradís que per l’arrel m’aferra;
com si m’omplís, sense el saber que esguerra
l’honor del Fruit, i no rebel, vivent
del buf diví que em forma i em distén,
ja en mi salvant, futura, la desferra,
jo coronés de mi tot animal,
oh Tu que els fins preserves contra el mal,
Autor joiós a Qui tot goig s’eleva!
Deixa’m servir-Te en el que se m’enduu,
conèixer-Te en el que m’és fosc de Tu,
créixer en la carn que per l’ànima és meva!»
poesia de Carles Riba
Afegit per anònim
Comentari! | Voteu! | Còpia!
I sense ser aventurera, he viscut com s'ha de viure: o sigui, perillosament. M'agrada i mai no sabreu fins a quin punt viure així, al mig del bosc, guardada per quatre persianes. Les bestioles del bosc encara corren més risc. Jo, en aquesta casa, hi visc com el peix a l'aigua i estic passant, a les meves velleses, una de les èpoques més felices de la meva vida. Moltes nits, ja us ho vaig dir, si m'adormo tard, llegint, abans de ficar-me al llit surto a l'esplanada i m'hi passejo.
Mercè Rodoreda en Carta a Joan Sales (6 desembre 1979)
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!