Mai trenques el silenci si no és per a millorar-lo.
cita de Ludwig van Beethoven
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!
Cites similars
El silenci és la rèplica més aguda.
cita de G.K. Chesterton
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!
La Lluna és el vel de plata del silenci.
Ionel Teodoreanu en Lorelei (1935), traduït per Dan Costinaş
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!
És millor ser rei del teu silenci que esclau de les teves paraules.
cita de William Shakespeare
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!
Per la seva parla es coneix un neci; i un savi per silenci.
cita de Pitàgores
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!
hi ha poques coses
tan ensordecedoras
com el silenci
haiku de Mario Benedetti de Racó d'Haikus (1999)
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!
El silenci en la temporada adequada és saviesa i millor que qualsevol discurs.
cita de Plutarc
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!
La vertadera amistat arriba quan el silenci entre dos sembla amè.
cita de Erasmo de Rotterdam
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!
El més atroç de les coses dolentes de la gent dolenta és el silenci de la gent bona.
cita de Mahatma Gandhi
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!
És un mèrit escàs guardar silenci sobre certs fets, però és una falta greu parlar d'allò que s'ha de callar.
Publi Ovidi Nasó en Art amatòria
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!
Hàmlet: La resta és silenci.
rèplica de Hàmlet, obra de William Shakespeare (1599)
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!
Escriure poemes
Escriure poemes plàcids,
soldar el silenci dels sintagmes
i bufar-los l’aire ardent dels pulmons.
Portar de nits una casa a l’esquena,
trencar ampolles ventrudes
i voler alliberar-ne el buit.
Calar una vela etèria,
cremar-te els capcirons invisibles dels dits
i cridar l’àngel de la guarda.
Repugnar-te el somni massa llarg,
escriure poemes en una finestra exsudada
i que comencen a gotejar.
poesia de Andrei Langa, traduït per Pere Bessó
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!
De Profundis
Hi ha un camp de rostoll on cau una pluja negra.
Hi ha un arbre fosc que s’alça solitari.
Hi ha el xiulet d’un vent que encercla cabanyes buides.
Que trist aquest capvespre.
Pels termes del vilatge
la tendra òrfena aplega encara unes quantes espigues.
Els seus ulls pasturen rodons i daurats dins la posta.
El seu pit és a l’aguait del nuvi celestial.
A l’hora del retorn
els pastors van trobar aquell cos dolç
podrit al bardisser.
Sóc una ombra en la llunyania de pobles obscurs.
El silenci de Déu
me l’he begut a la font de l’arbreda.
Se’m posa al front un metall fred.
Aranyes busquen el meu cor.
Hi ha una llum que se m’apaga a la boca.
De nit m’he trobat en un erm,
tot cobert de deixalles i pols d’estrelles.
Entre els avellaners
van sonar novament àngels de cristall.
poesia de Georg Trakl, traduït per Feliu Formosa
Afegit per Dan Costinaş
1 comentari - Comentari! | Voteu! | Còpia!
La vaca cega
Topant de cap en una i altra soca,
avançant d'esma pel camí de l'aigua,
se'n ve la vaca tota sola. És cega.
D'un cop de roc llançat amb mala traça
el vailet va buidar-li un ull, i en l'altre
se li ha posat un tel. La vaca és cega.
Ve a abeurar-se a la font com ans solia;
mes no amb el ferm posat d'altres vegades
ni amb ses companyes, no: ve tota sola.
Ses companyes, pels cingles, per les comes,
pel silenci dels prats i en la ribera,
fan dringar l'esquellot mentre pasturen
l'herba fresca a l'atzar... Ella cauria.
Topa de morro en l'esmolada pica
i recula afrontada... Però torna
i abaixa el cap a l'aigua i beu calmosa.
Beu poc, sens gaire set... Després aixeca
al cel, enorme, l'embanyada testa
amb un gran gesto tràgic; parpelleja
damunt les mortes nines, i se'n torna
orfe de llum, sota del sol que crema,
vacil.lant pels camins inoblidables,
brandant llànguidament la llarga cua.
poesia de Joan Maragall (15 agost 1893)
Afegit per anònim
Comentari! | Voteu! | Còpia!
El cigne
Silent, sota el mirall dels llacs profunds i calms,
empeny l’ona el cigne amb els seus amples palmells,
i llisca. El plomissol dels seus flancs és semblant
a les neus de l’abril que amb el sol s’esllavissen;
però, ferm i d’un blanc mat, vibrant sota el zèfir,
sa gran ala el mena com un navili lent.
Redreça el seu bell coll per damunt dels canyissos,
el capbussa, el passeja estirat sobre l’aigua,
el corba graciós com un perfil d’acant,
i amaga el seu bec negre en sa sina esclatant.
Adés, al llarg dels pins, sojorn d’ombra i de pau,
serpenteja i, deixant que els espessos herbatges
segueixin rere seu com una cabellera,
camina amb tardívola i lànguida anadura.
La gruta on el poeta escolta allò que sent
i la deu que plora per un etern absent
li plauen, hi andareja: una fulla de salze
en silenci caiguda li frega l’espatlla.
Adés, es llença a pler i, lluny del bosc obscur,
superb, governant de la banda de l’atzur,
tria, per festejar-se la blancor que admira,
l’indret enlluernant a on el sol es mira.
Després, quan les vores de l’aigua ja no es veuen,
a l’hora que una forma és un espectre incert
i l’horitzó negreja amb un llarg traç vermell,
llavors que ni un jonc, ni un gladiol no belluguen,
que les reinetes en l’aire serè fressegen
i que la lluerna en el clar de lluna lluu,
l’ocell, al llac ombriu on sota seu titil.la
l’esplendor d’una nit làctia i violeta,
com un pitxer d’argent enmig de diamants,
dorm, el cap sota l’ala, entre dos firmaments.
poesia de Sully Prudhomme, traduït per Jobuma
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!