El dia que anaven a matar-lo, Santiago Nasar es va llevar a dos quarts de sis del matí per esperar el vaixell amb què arribava el bisbe.
Gabriel García Márquez en Crònica d'una mort anunciada (1981)
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!
Cites similars
No has d'abandonar el vaixell en una tempesta perqué no pots controlar el vent.
Thomas More en Utopia (1516)
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!
Em va matar. Des del seu punt de vista.
aforisme de Valeriu Butulescu de L'estepa de la Memòria, traduït per Dan Costinaş
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!
El cervell és un òrgan meravellós: s’engega quan et lleves al matí i no para fins que arribes a la feina.
cita de Robert Frost
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!
Afortunat és l'home que té temps per a esperar.
cita de Pedro Calderón de la Barca
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!
A ningú costa més que aquell que molt ho desitja.
cita de Santiago Ramón y Cajal
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!
A en Antoni Gaudí el va matar un tramvia, la seva obra “La sagrada família” la matarà un tren d’alta velocitat.
cita de Jaume Costa Puig
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!
Alienació mental o demència és fer la mateixa cosa moltes vegades i esperar-ne resultats diferents.
cita de Albert Einstein
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!
Les idees no duren gaire. Cal fer alguna cosa amb elles.
cita de Santiago Ramón y Cajal
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!
Res no m'inspira més veneració que una persona d'edat que és capaç de canviar d'opinió.
cita de Santiago Ramón y Cajal
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!
La terra ens fa esperar els seus presents cada estació, però recollim a cada instant els fruits de l’amistat.
cita de Demòfil
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!
Un caçador encalça els animals que vol matar. Però un pastor els alimenta, en té cura, i no hi ha succés, en aquest ofici, si no hi ha afecte entre pastor i ramat.
Simone Weil en El coneixement sobrenatural (1943)
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!
Les mandroses cèl·lules cerebrals només encenen la seva llum -inspiració- sota el fuet de les emocions penoses.
cita de Santiago Ramón y Cajal
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!
Així com hi ha persones talentoses per haver estudiat, també hi ha persones tontes que s'hi han fet per manca d'estudi.
cita de Santiago Ramón y Cajal
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!
La gran alegria de la meva vida ha estat aixecar-se cada matí i córrer a la màquina d'escriure perquè m'ha vingut alguna nova idea. La sensació que tinc cada dia és molt semblant a la mateixa que tenia quan tenia dotze anys.
cita de Ray Bradbury (2000)
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!
Cant Espiritual
Si el món ja és tan formós, Senyor, si es mira
amb la pau vostra a dintre de l’ull nostre,
què més ens podeu da’ en una altra vida?
Per’xò estic tan gelós dels ulls, i el rostre,
i el cos que m’heu donat, Senyor, i el cor
que s’hi mou sempre... i temo tant la mort!
Amb quins altres sentits me’l fareu veure,
aquest cel blau damunt de les muntanyes,
i el mar immens, i el sol que pertot brilla?
Deu-me en aquests sentits l’eterna pau
i no voldré més cel que aquest cel blau.
Aquell que a cap moment li digué «Atura’t»
sinó al mateix que li dugué la mort,
jo no l’entenc, Senyor; jo, que voldria
aturar tants moments de cada dia,
per fe’ls eterns a dintre del meu cor!...
O és que aquest «fe’ etern» és ja la mort?
Mes llavores, la vida, què seria?
Fóra l’ombra només del temps que passa,
la il·lusió del lluny i de l’a prop,
i el compte de lo molt, i el poc, i el massa,
enganyador, perquè ja tot ho és tot?
Tant se val! Aquest món, sia com sia,
tan divers, tan extens, tan temporal;
aquesta terra, amb tot lo que s’hi cria,
és ma pàtria, Senyor; i no podria
ésser també una pàtria celestial?
Home só i és humana ma mesura
per tot quant puga creure i esperar:
si ma fe i ma esperança aquí s’atura,
me’n fareu una culpa més enllà?
Més enllà veig el cel i les estrelles
i encara allí voldria ser-hi hom:
si heu fet les coses a mos ulls tan belles,
si heu fet mos ulls i mos sentits per elles,
per què aclucà’ls cercant un altre com?
Si per mi com aquest no n’hi haurà cap!
Ja ho sé que sou, Senyor; pro on sou, qui ho sap?
Tot lo que veig se vos assembla en mi...
Deixeu-me creure, doncs, que sou aquí.
I quan vinga aquella hora de temença
en què s’acluquin aquests ulls humans,
obriu-me’n, Senyó’, uns altres de més grans
per contemplar la vostra faç immensa.
Sia’m la mort una major naixença!
poesia de Joan Maragall (1910)
Afegit per anònim
Comentari! | Voteu! | Còpia!