No és enlloc qui és a tot arreu.
Séneca en Cartes a Lucili, II
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!
Cites similars
Déu és un cercle que té el centre arreu i la circumferència enlloc.
cita de Empèdocles
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!
Qui no porta la bellesa dins de l'ànima no la trobarà enlloc.
cita de Noel Clarasó i Serrat
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!
L’amor a la veritat es mostra sabent trobar i apreciar la bondat a tot arreu.
cita de Goethe
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!
L'autor ha d'estar en la seva obra com Déu en l'univers: present a tot arreu, però en cap visible.
cita de Gustave Flaubert
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!
Quan estàs vivint en una economia globalitzada i un món globalitzat, no es pot viure en l'aïllament, tots els problemes i solucions estan interconnectats, per tant el problema del treball infantil arreu del món és el teu problema.
cita de Kailash Satyarthi
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!
Fa poc, Ens, hem suprimit definitivament i perpetuamente l'Ordre de la Cavalleria del Temple de Jerusalem a causa dels abominables, fins i tot impronunciables, fets del seu Maestre, germans i altres persones de l'Ordre a tot arreu del món... Amb l'aprovació del sacro concilio, Ens, abolimos la constitució de l'Ordre, el seu hàbit i nom, no sense amargor en el cor.
Papa Clemente V en Bula Ad Providam (2 maig 1312)
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!
Tenim la sort de viure en una època en què el benestar social i l'ajuda humanitària són reconeguts no només com desitjables, sinó com a necessaris. Tinc la sort de viure en una època en que el destí dels presos de consciència de qualsevol lloc ha esdevingut la preocupació de pobles de tot arreu, una època en que la democràcia i els drets humans són àmpliament, encara que no universalment, acceptats com un dret natural de tots.
cita de Aung San Suu Kyi
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!
Oda a Espanya
Escolta, Espanya, – la veu d’un fill
que et parla en llengua – no castellana:
parlo en la llengua – que m’ha donat
la terra aspra:
en’questa llengua – pocs t’han parlat;
en l’altra, massa.
T’han parlat massa – dels saguntins
i dels que per la pàtria moren:
les teves glòries – i els teus records,
records i glòries – només de morts:
has viscut trista.
Jo vull parlar-te – molt altrament.
Per què vessar la sang inútil?
Dins de les venes – vida és la sang,
vida pels d’ara – i pels que vindran:
vessada és morta.
Massa pensaves – en ton honor
i massa poc en el teu viure:
tràgica duies – a morts els fills,
te satisfeies – d’honres mortals,
i eren tes festes – els funerals,
oh trista Espanya!
Jo he vist els barcos – marxar replens
dels fills que duies – a que morissin:
somrients marxaven – cap a l’atzar;
i tu cantaves – vora del mar
com una folla.
On són els barcos. – On són els fills?
Pregunta-ho al Ponent i a l’ona brava:
tot ho perderes, – no tens ningú.
Espanya, Espanya, – retorna en tu,
arrenca el plor de mare!
Salva’t, oh!, salva’t – de tant de mal;
que el plo’ et torni feconda, alegre i viva;
pensa en la vida que tens entorn:
aixeca el front,
somriu als set colors que hi ha en els núvols.
On ets, Espanya? – no et veig enlloc.
No sents la meva veu atronadora?
No entens aquesta llengua – que et parla entre perills?
Has desaprès d’entendre an els teus fills?
Adéu, Espanya!
poesia de Joan Maragall (1898)
Afegit per anònim
Comentari! | Voteu! | Còpia!