Cites similars: Si tingués vuit hores per...

Si tingués vuit hores per tallar un arbre, me’n passaria sis esmolant la destral.

cita de Abraham Lincoln
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!

Cites similars

És una llàstima que l’única cosa que un home pot fer durant vuit hores al dia és treballar. No pot menjar durant vuit hores; no pot beure durant vuit hores; no pot fer l’amor durant vuit hores. L’única cosa que un home pot fer durant vuit hores és treballar.

cita de William Faulkner
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!

Amar la lectura és transformar hores de tedi per hores d'inefable i deliciosa companyia.

cita de John F. Kennedy
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!

No són sis o set les meravelles del món. No hi ha més d'una: l'amor.

cita de Jacques Prévert
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!

Tinc el remei perfecte per al mal de coll: tallar-lo.

Perquè la tortuga té els peus segurs, és una raó per tallar les ales a l'àliga?

cita de Edgar Allan Poe
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!

El primer de la família està lligat a un arbre i a l'últim l'hi estan menjant les formigues.

Gabriel García Márquez en Cent anys de solitud (1967), traduït per Avel·lí Artís i Gener
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!

Podran tallar totes les flors, però no podran aturar la primavera.

El dia que anaven a matar-lo, Santiago Nasar es va llevar a dos quarts de sis del matí per esperar el vaixell amb què arribava el bisbe.

Tothom és un geni. Però si jutges a un peix per la seva habilitat per pujar a un arbre, viurà tota la seva vida creient que és idiota.

Geni? Al llarg de trenta-set anys he estat practicant catorze hores al dia, i ara em diuen geni!

A mi la feina m' agrada, em fascina. Puc passar-me hores senceres assegut mirant-la.

Es necessiten els milions de persones d'un poble perquè neixi un sol geni, han de passar milions d'inútils hores universals abans no es perodueixi un moment veritablement històric, un moment estel·lar de la humanitat.

cita de Stefan Zweig
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!

Lopes: On dius que l'has d'acompanyar?
David: A Lourdes col·lega! I vaig cada any, des de que en tenia set.
Lopes: No hi he estat mai a Lourdes. Està bé?
David (amb ironia): Lourdes? És collonut! El que més m'agrada és el viatge en autocar. Vint hores en un autocar ple de iaies, amb parades cada mitja per anar a pixar. "Bueno", és divertit... no t'ho pots ni imaginar.

rèplica de Plats Bruts, Tinc bolero (2001)
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!

Ell desitja les teles del cel

Si tingués jo les teles bordades del cel,
recamades amb daurada i platejada llum,
Les teles blaves i les tènues i les fosques
de la nit i la llum i la mitja llum,
estendria les teles sota els teus peus:

Però, sent pobre, tinc només els meus somnis;
He estès els meus somnis sota els teus peus;
Trepitja suaument, perquè trepitges els meus somnis.

Conillets a amagar

El cos és pesant. L’olor d’encens
t’enterboleix i et despertes en una església
plena de gent, al voltant d’un taüt.
Potser el teu germà...

Creus que somies, que els del teu voltant són fantasmes,
que del cor ressonen melodies d’adormir nadons,
i el rector dóna amb el seu encenser de les altures,
dalt del tot, fitant el cel.

No tingues por dels morts, ells no mosseguen
ni es mouen amb ostentació al seu entorn,
sinó que s’han aturat per algun temps,
retardant-se en cert pensament, només això.

És veritat que després d’açò ja no poden retornar
i estan ben ocults entre nosaltres,
com en el joc de conillets a amagar.
Qui busca a qui?

poesia de Andrei Langa, traduït per Pere Bessó
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia! | En espanyol | En romanès

De Profundis

Hi ha un camp de rostoll on cau una pluja negra.
Hi ha un arbre fosc que s’alça solitari.
Hi ha el xiulet d’un vent que encercla cabanyes buides.
Que trist aquest capvespre.

Pels termes del vilatge
la tendra òrfena aplega encara unes quantes espigues.
Els seus ulls pasturen rodons i daurats dins la posta.
El seu pit és a l’aguait del nuvi celestial.

A l’hora del retorn
els pastors van trobar aquell cos dolç
podrit al bardisser.

Sóc una ombra en la llunyania de pobles obscurs.
El silenci de Déu
me l’he begut a la font de l’arbreda.

Se’m posa al front un metall fred.
Aranyes busquen el meu cor.
Hi ha una llum que se m’apaga a la boca.

De nit m’he trobat en un erm,
tot cobert de deixalles i pols d’estrelles.
Entre els avellaners
van sonar novament àngels de cristall.

poesia de Georg Trakl, traduït per Feliu Formosa
Afegit per Dan Costinaş
1 comentari - Comentari! | Voteu! | Còpia! | En romanès

Reincorporació

De matinada, a trenc d’alba, ets despertat,
estens damunt de tu el cobertor fet a una banda
a la nit com una roba innecessària.

La reentrada al cos s’esdevé lenta
o potser apressada, depén de l’impacte
que tingues amb les branques tremoloses de fora.

Mires, t’enjogasses en un escull de núvols
amb els raigs rars del sol, esbargits
per la pols voladora dels bemols.

Els verbs vius s’envolen i ixen al voltant
de la casa hieràtica junt a tu,
una volta amb els pares que marxen a eixarcolar.

Passes per senderes obscures, humides,
calcigues cards amagats entre les herbes
fins que se t’entumeixen les plantes dels peus.

Dolor i sendera, passos repetits, seguits
de respiració rítmica provocada per la feina,
mans de fata morgana que treballen.

D’ací cap allà comença la ceguesa solar,
fins que arriba l’hora del dinar compartit amb els pares
en el camp, a l’ombra d’una brisa de vent.

L’eixida del cos es fa de manera semblant,
de retorn per les mateixes senderes conegudes,
a l’abric del sol, quan et poses la roba de nit.

Llavors enfonses el cos entre els coixins,
recolzant la front fràgil per les altures
i esperant que una altra criatura hi entre.