Cites sobre lluna

La Lluna és el vel de plata del silenci.

Vostè ja no és un home; vostè és un soldat. Les seves preocupacions no tenen importància, tinent, i la seva vida tampoc en té gaire.

John Steinbeck en La lluna s'ha post (1942)
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!

La por s'infiltrava a les cases on estaven allotjats els soldats i les feia tristes, es dispersava en les patrulles i les feia cruels.

John Steinbeck en La lluna s\'ha post (1942)
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!

Cap petit caprici o dolor, cap oblit o malesa de l'alcalde escapava mai a la Madame; cap pensament, somni o desig li podia descobrir. I no obstant això, en considerables ocasions ella havia vist les estrelles.

John Steinbeck en La lluna s\'ha post (1942)
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!

En un dels extrems del poble, al voltant de les cases baixes, un gos es queixava del fred i la soledat i, aixecant el morro cap al seu Déu, li donava una eloqüent opinió del món tal i com ell el veia.

John Steinbeck en La lluna s\'ha post (1942)
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!

Poema simple

Vols
parlar
amb
codonyat?
fes-te
arrel!

Vols
parlar
amb
un
ocell?
fes-te
vol!

Vols
parlar
amb
la lluna?
fes-te

[...] Read more

poesia de Girel Barbu, traduït per Pere Besso
Afegit per Lorena Negoițescu
1 comentari - Comentari! | Voteu! | Còpia!

El cigne

Silent, sota el mirall dels llacs profunds i calms,
empeny l’ona el cigne amb els seus amples palmells,
i llisca. El plomissol dels seus flancs és semblant
a les neus de l’abril que amb el sol s’esllavissen;
però, ferm i d’un blanc mat, vibrant sota el zèfir,
sa gran ala el mena com un navili lent.
Redreça el seu bell coll per damunt dels canyissos,
el capbussa, el passeja estirat sobre l’aigua,
el corba graciós com un perfil d’acant,
i amaga el seu bec negre en sa sina esclatant.
Adés, al llarg dels pins, sojorn d’ombra i de pau,
serpenteja i, deixant que els espessos herbatges
segueixin rere seu com una cabellera,
camina amb tardívola i lànguida anadura.
La gruta on el poeta escolta allò que sent
i la deu que plora per un etern absent
li plauen, hi andareja: una fulla de salze
en silenci caiguda li frega l’espatlla.
Adés, es llença a pler i, lluny del bosc obscur,
superb, governant de la banda de l’atzur,

[...] Read more

Ca.Citatepedia®.net