Cites sobre crear és viure dues vegades, pàgina 9
Jo volia ser actor, vaig estudiar per actor, però no ho vaig poder ser. Em vaig posar a escriure seriosament, com a forma de vida, a partir de 1964. Progressivament, escriure i viure es van convertir en una mateixa cosa.
cita de Terenci Moix
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!
El creixement i l'economia de mercat no poden prosperar donant la mà a l'esclavitud i el tràfic infantil. No pots fer aquest món millor, més pacífic i apte per viure tenint el pes de l'esclavitud infantil no en la teva esquena, sinó en la teva cara.
cita de Kailash Satyarthi
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!
I per no donar compte de totes les particularitats que ens van esdevenir en aquesta guerra, que seria prolixitat, no diré sinó que, després de fets els requeriments perquè vinguessin a obeir els manaments que de part de la vostra majestat se'ls feien sobre la pau, no els van voler complir i els vam fer la guerra i van lluitar moltes vegades amb nosaltres i amb l'ajuda de Déu i de la reial ventura de la vostra altesa sempre els desbaratats i matem molts, sense que en tota la dita guerra em matessin ni hiriesen ni un espanyol. En obra de vint dies vaig haver pacífiques moltes viles i poblacions-hi subjectes i els senyors i principals d'elles han vingut a oferir i donar per vassalls de vostra majestat.
Hernán Cortés en Segona carta de relació a Carles I d'Espanya (octubre 1530)
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!
La vaca cega
Topant de cap en una i altra soca,
avançant d'esma pel camí de l'aigua,
se'n ve la vaca tota sola. És cega.
D'un cop de roc llançat amb mala traça
el vailet va buidar-li un ull, i en l'altre
se li ha posat un tel. La vaca és cega.
Ve a abeurar-se a la font com ans solia;
mes no amb el ferm posat d'altres vegades
ni amb ses companyes, no: ve tota sola.
Ses companyes, pels cingles, per les comes,
pel silenci dels prats i en la ribera,
fan dringar l'esquellot mentre pasturen
l'herba fresca a l'atzar... Ella cauria.
Topa de morro en l'esmolada pica
i recula afrontada... Però torna
i abaixa el cap a l'aigua i beu calmosa.
Beu poc, sens gaire set... Després aixeca
al cel, enorme, l'embanyada testa
amb un gran gesto tràgic; parpelleja
damunt les mortes nines, i se'n torna
[...] Read more
poesia de Joan Maragall (15 agost 1893)
Afegit per anònim
Comentari! | Voteu! | Còpia!
Oda a Espanya
Escolta, Espanya, – la veu d’un fill
que et parla en llengua – no castellana:
parlo en la llengua – que m’ha donat
la terra aspra:
en’questa llengua – pocs t’han parlat;
en l’altra, massa.
T’han parlat massa – dels saguntins
i dels que per la pàtria moren:
les teves glòries – i els teus records,
records i glòries – només de morts:
has viscut trista.
Jo vull parlar-te – molt altrament.
Per què vessar la sang inútil?
Dins de les venes – vida és la sang,
vida pels d’ara – i pels que vindran:
vessada és morta.
Massa pensaves – en ton honor
[...] Read more
poesia de Joan Maragall (1898)
Afegit per anònim
Comentari! | Voteu! | Còpia!
El Corb
Temps ha, en una nit d'oratge, mentre exhaust, sense coratge,
meditava el text insòlit d'uns savis i arcaics papers,
vaig abaltir-me i, somorta, l'armella del picaporta
colpí d'improvís la porta del meu isolat recés.
"Serà algú —vaig dir— que truca al portal del meu recés,
tan sols això i no res més."
Ah, tot en mi prou remembra que va ser en el fred desembre,
cada flam el tènue espectre semblava que al sòl perfés.
Trigava a venir l'aurora; treva pel mal que em devora
d'ençà que ha mort Leonora: era en va que l'implorés,
la resplendent que anomenen pel nom els àngels només,
i aquí baix, de nom, mai més.
I el trist cruixir de la fina seda de cada cortina
m'estremia i jo sentia terrors no soferts adés;
mes vaig calmar-me tot d'una repetint: "Potser és alguna
visita poc oportuna que vol entrar al meu recés,
algú que suplica entrada al portal del meu recés;
això deu ser i no res més.
[...] Read more
poesia de Edgar Allan Poe (1845), traduït per Xavier Benguerel
Afegit per Dan Costinaş
Comentari! | Voteu! | Còpia!